divendres, 29 de gener de 2010

La creació de l'home

Una altra joia de la corona decora l’entrada de casa, un quadre de Miquel Angelo.
Un cop més la casa Clementoni em captivà amb aquesta preciositat de trencaclosques, “La creació de l’home”.
1000 peces entrelligades en 65,5 x 47,8 centímetres de paret.
La seva textura i colors envellits el fan digne d’admirar, i per poc més de 20 € de cost, aquestes mans donen la benvinguda als amics a la nostra llar.
Sigueu benvinguts!

Última adquisició


Doncs sí. Me'ls acabo de gastar amb aquestes vambes. Fosques. Lleugeres. Amb molt bones referències. Viam què serà! Demà les sortiré a embrutar.

Dont' worry, VIC happy

Senzillament, fantàstic.
Aquest nou personatges a Polònia, és impressionant, un Vila d'Abadal gairebé perfecte, li exagera TOTS els defectes. Com m'agrada !


D'Haití a Ripoll

Avui es publica a El 9 nou (Osona i Ripollès) apareix una història que conec de prop i que he seguit amb il·lusió.



Ja fa un any que el peque és aquí i està super adaptat a Ripoll i a la seva nova família, a l'escola i al seu nou entorn. Des de Ripoll s'estan recollint diners per ajudar l'orfenat d'on va venir ell. Una abraçada des de Taradell !

Una data esperada per molts

Uns estan pendents de les llistes de l'atur. D'altres estan pendents d'obtenir els corresponents papers que els permetin viure i treballar sense l'etiqueta "sense papers". Però encara per sort, la gran majoria dels treballadors d'aquest món viu pendent d'una data molt esperada per molts: la jubilació! Aneu esborrant del vostre somriure aquesta imatge. Això no arribarà així.



Avui m'he llevat amb aquesta notícia. Jo ja tenia clar que de calers per anar d'excursió amb l'Imserso no n'hi haurien per mi, per això animo als meus pares a fotre el camp tant com puguin i que ho facin en el meu nom i amb els meus calers. Però llevar-me sabent que hauré de treballar dos anys més !!! ostres!!! no sé. A partir del 2013, tots els qui es jubilaran, ho aniran fent 2 mesos més tard de lo normal per any que vagi passant, fins arribar als 2 anys. Així, els nascuts el 1959 ja pringuen. Jo també. On seré l'any 2039 ¿?!! No tinc cap més sortida. Per si les mosques, continuaré posant calers sota les rajoles!
A Els matins d'en Cuní demanen si ens sap greu jubilar-nos als 67. Personalment, "matins.no", sempre i quan tingui, malgrat sigui un tòpic, salud, amor i algun caleró.
Pel que anat llegint i sentint, el problema més greu han sigut les pre-jubilacions !!! Les que han existit des de fa molts anys en caixes i bancs, empreses públiques, etc ... deixant de banda la crisi que en molts casos n'ha tingut la culpa d'avançar aquesta edat. Sempre he pensat que darrera d'una cosa bona n'hi ha una altra que és curiosa i diferent. Què hi veieu realment en aquesta imatge de la vellesa ?



L'esperança de vida cada cop més enllà. Els sous són més alts. Les entrades de calers de seguretat social cada vegada són més petites. I tenint en compte que la mitjana d'edat de jubilació es mou entre els 61 anys per les dones i els 63 pels homes, totes dues lluny de l'edat legal 65 anys .... i veient que m'han canviat les regles del joc un cop he començat el partit i m'havien promès això, i que malgrat tot d'aquesta manera m'asseguren una pensió digne quan em toqui ... què em queda per fer ?!
Treballar i callar !

.........................

Si et poses a pensar, realment, perquè ens hem de preocupar quin dia ens jubilarem mentre passa el que passa pel món? Estic pensant en com canvia a marxes forçades la imatge del nostre món.
Estic pensant en múltiples malalties. Estic pensant en Haití... no tinc paraules.

dissabte, 23 de gener de 2010

Una tarda d'hivern diferent

Avui l'agenda estava buida, gairebé no m'ho crec. Així que, a part de sortir a entrenar una estona, m'ha captivat el sofà. He quedat atrapada pel balancí, un llibre, la llar de foc i el bàsquet de fons.



Una tarda de dissabte hivernal ben diferent. De tant en tant, també van bé.
Encara he tingut temps de pensar eh! això sempre, el meu cap no deixa de funcionar gaire sovint. Cada dia estic més segura d'haver decidit fer un temps sabàtic de la uoc, ho necessito, malgrat em sap greu perdre el ritme i em queda un raconet de por pensant que quan hi vulgui tornar potser em costarà. A saber. Ara ja està decidit, només queda esperar l'última nota d'aquí uns dies.

dimecres, 13 de gener de 2010

Fer quilòmetres també té avantatges, oi?

Durant el ral·li d'Hivern ens va tocar fer de cotxe escombra recollint el sistema de cronometratge, com a la foto, el pobre Sam enfonsat un bon tros ...

i "xupar-nos" tots els trams, amb neu, amb vent, amb gel, amb rocs al mig de la traçada, amb gossos .... és molt cansat, però és divertit anar atrapant els participants abans de la sortida.





La veritat és que vam disfrutar molt, sobretot en Sam, conduint pel tram d'Ordino que vam fer de nit i de dia, quatre vegades, tancat al trànsit, amb un bon gruix de neu donant la sensació de disputar el ral·li de Suècia com a mínim! Deixo quatre moments del que vam poder gaudir. Apa siau!

Pujant des de la Seu cap al Berguedà

La posta de sol des de Rasos

amb Montserrat al fons ...


El Pedraforca al caure la nit

dijous, 7 de gener de 2010

Ral·li d'Hivern a Andorra

Ja el tenim aquí, blanc i fred. Mireu com queia la neu pujant per la carretera cap a Taradell.



I així ens ha deixat els cactus del balcó, pobrets!



Demà pugem cap a Andorra per fer de cotxe escombra i recollir els tics dels 17 trams pels que es circularà entre divendres nit i dissabte nit. La majoria entre el Berguedà i la Cerdanya fins a Andorra (trams) (horari).
De fet, aquesta colla d'organitzadors de Rallyclassics i participants volien que fos un mini Montecarlo, i ja et dic jo que se sortiran amb la seva eh !!! Neu per un tubu ! Ara que ... aquest cap de setmana justament, promet, i molt! arreu de Catalunya.



Aquesta tarda Taradell estava així de bucòlic! (Foto Taradell.bloc)

Ai mare de Déu com estarà tot demà matí !!!

dilluns, 4 de gener de 2010

NZ. Un somni que comença a agafar forma

El 2010 havia de ser diferent i ja va prenent forma.
De moment, faré una aturada del frenètic ritme de la uoc, m'agafo un sany sabàtic.
I a més,
si tot va bé, farem realitat un somni meu. Sí, i cada dia és més a prop: NewZealand, el poble Maori.
Els bitllets són al forn i tindran data d'octubre.
Curiós tot plegat.
País de kiwis, sí, de 3 tipus: fruita, habitants i ocells. El que per nosaltres només és conegut com a fruita, allà és també un bird, un ocell molt estimat, una mena de pingüí petit amb un bec molt llarg, i els mateixos habitants de les dues illes són kiwis.


diumenge, 3 de gener de 2010

Els homes que no estimaven les dones

Vaig llegir les 625 pàgines més ràpid que mai, amb ganes de seguir trobant suc darrera la següent frase. El llibre enganxa, sí, i és molt amè. Ja vaig reconèixer que la seva lectura és addictiva, fins al punt de deixar de fer altres coses per llegir-ne una altra pàgina durant la qual et presenta un altre personatge, tots fàcilment intuïtius i ben descrits.
Com a bestseller, l'han classificada de la magnitud del Codi Da Vinci, però jo no li veig. No nego que sigui una bona obra, però l'han estructuda perquè enganxi, amb una prosa enganxosa i senzilla i no està mal traduïda. M'agrada la descripció de la societat sueca, no sé si d'una manera correcta o no, però
és curiós veure-la des d'aquest costat del llibre, desxifrant-ne tota una trama de diners, sexe, violència i amor.
El que més em rebenta és la presentació que n'ha fet l'editorial Columna, que després de passar per més d'unes mans, et queda l'exemplar ben desmuntat i amb moltes fulles desenganxades del llom.
De moment, no l'he vist a la gran pantalla, m'esperaré igualment com he fet amb les resta d'aquest tipus d'èxits com El codi Da Vinci, Àngels i Dimonis o el mateix Harry Potter. Per mi, perd bona part de la gràcia....
Bé, malgrat tot, segueixo amb la trilogia, a veure si en aquest segon llibre no hi trobo tanta publicitat de marques (ordinadors i sistemes operatius, diaris, cotxes i motos ... ). Sembla com si ens vulguin guiar en contra d'alguna cosa...

divendres, 1 de gener de 2010

Any nou, "vida" nova

2010 ...
i pensar que quedava tant lluny fa uns anys. Ja el tenim aquí, ple de coses diferents i d'energia.
Nosaltres hem volgut començar l'any estrenant l'habitació. Es fa estrany uns quants metres quadrats buits! ben buits! És com fer màgia amb el Barrio Sésamo:
Ara està buida ..... ahora estic a fora ....


Ara està plena.... ara estic a dintre ....


El 2010, per nosaltres serà un any diferent, així que esperarem arribi el dia especial.
Com deia l'estimat Capità Enciam, "Els petits canvis són poderosos!"