Els homes que no estimaven les dones

Vaig llegir les 625 pàgines més ràpid que mai, amb ganes de seguir trobant suc darrera la següent frase. El llibre enganxa, sí, i és molt amè. Ja vaig reconèixer que la seva lectura és addictiva, fins al punt de deixar de fer altres coses per llegir-ne una altra pàgina durant la qual et presenta un altre personatge, tots fàcilment intuïtius i ben descrits.
Com a bestseller, l'han classificada de la magnitud del Codi Da Vinci, però jo no li veig. No nego que sigui una bona obra, però l'han estructuda perquè enganxi, amb una prosa enganxosa i senzilla i no està mal traduïda. M'agrada la descripció de la societat sueca, no sé si d'una manera correcta o no, però és curiós veure-la des d'aquest costat del llibre, desxifrant-ne tota una trama de diners, sexe, violència i amor.
El que més em rebenta és la presentació que n'ha fet l'editorial Columna, que després de passar per més d'unes mans, et queda l'exemplar ben desmuntat i amb moltes fulles desenganxades del llom.
De moment, no l'he vist a la gran pantalla, m'esperaré igualment com he fet amb les resta d'aquest tipus d'èxits com El codi Da Vinci, Àngels i Dimonis o el mateix Harry Potter. Per mi, perd bona part de la gràcia....
Bé, malgrat tot, segueixo amb la trilogia, a veure si en aquest segon llibre no hi trobo tanta publicitat de marques (ordinadors i sistemes operatius, diaris, cotxes i motos ... ). Sembla com si ens vulguin guiar en contra d'alguna cosa...