diumenge, 3 de gener de 2010

Els homes que no estimaven les dones

Vaig llegir les 625 pàgines més ràpid que mai, amb ganes de seguir trobant suc darrera la següent frase. El llibre enganxa, sí, i és molt amè. Ja vaig reconèixer que la seva lectura és addictiva, fins al punt de deixar de fer altres coses per llegir-ne una altra pàgina durant la qual et presenta un altre personatge, tots fàcilment intuïtius i ben descrits.
Com a bestseller, l'han classificada de la magnitud del Codi Da Vinci, però jo no li veig. No nego que sigui una bona obra, però l'han estructuda perquè enganxi, amb una prosa enganxosa i senzilla i no està mal traduïda. M'agrada la descripció de la societat sueca, no sé si d'una manera correcta o no, però
és curiós veure-la des d'aquest costat del llibre, desxifrant-ne tota una trama de diners, sexe, violència i amor.
El que més em rebenta és la presentació que n'ha fet l'editorial Columna, que després de passar per més d'unes mans, et queda l'exemplar ben desmuntat i amb moltes fulles desenganxades del llom.
De moment, no l'he vist a la gran pantalla, m'esperaré igualment com he fet amb les resta d'aquest tipus d'èxits com El codi Da Vinci, Àngels i Dimonis o el mateix Harry Potter. Per mi, perd bona part de la gràcia....
Bé, malgrat tot, segueixo amb la trilogia, a veure si en aquest segon llibre no hi trobo tanta publicitat de marques (ordinadors i sistemes operatius, diaris, cotxes i motos ... ). Sembla com si ens vulguin guiar en contra d'alguna cosa...