divendres, 23 de novembre de 2012

De nou al mercat laboral

Dijous passat em van cridar per fer una entrevista, en una empresa càrnica i escorxador, i després de parlar una bona estona -i de fer-me moltes preguntes de l'època en què vaig treballar al món de la comptabilitat i els costos dels pagesos-, vaig sortir de l'oficina amb bones vibracions. Ho vaig comentar a casa. No volia esperar res per no emportar-me una decepció, però alguna cosa em deia que "aquesta sí!".
Et voilà! Aquest dilluns passat em van trucar que si jo volia, la feina era meva. I aquí estic! Avui he començat, amb la meva bata blanca, a comptabilitzar quilos de pinso, porcs d'engreix, garrins, truges, medicaments ... és com un "dejavue". Però jugo amb avantatge!
Després de poc més de 4 mesos i mig de formar part de les estadístiques dels aturats, he aconseguit deixar el mal temps enrere i tornar entrar a la roda del mercat laboral.
La feina té bona pinta, potser un xic massa d'hores i el sou massa ajustat, però és el que hi ha. Hi ha bon ambient. I si tot va bé, ja hi haurà opcions de fer canvis. Així que, endavant les atxes !

diumenge, 18 de novembre de 2012

De dol per un pallasso


Avui diumenge, un dia trist, fosc, fresquet, de plena tardor ... m'he despertat amb una mala notícia. Estic de dol per un pallasso. Un pallasso de la tele. Sí, "Miliki" ha mort [notícia Diari Ara], l'últim de la saga dels "pallassos de la tele" dels anys 70... ídols d'infància que mai s'oblidaran, i de la boca dels quals va sortir allò de "cómo estan usteeeeedeeessss ???!!!!" Inoblidable!


Això sí, sempre ens quedarà un disc editat fa uns anys. Que aixequi el dit qui no el tingui !



dijous, 15 de novembre de 2012

dissabte, 3 de novembre de 2012

Ullades de sol entre els núvols...

Sí, ullades de sol entre els núvols ... i no precisament em refereixo al temps físicament, metereològicament, si no al meu estat físic-psíquic. Des que ha començat la tardor encara no l'he pogut gaudir, amb el que a mi m'agrada sortir a passejar !!!! M'ha tocat viure'n el seu aspecte més negatiu, de manca de llum, de temps canviant, de tristesa, de canvis...
Ja fa tres setmanes que he anat arreplegant un encostipat rere un altre, sense cursar-se'm, com em va passar fa gairebé dos anys. I el resultat final ha estat el mateix: porto una setmana sense sortir de casa per culpa de la pneumònia dels dallonses!!!

Els últims mesos m'han passat coses. Les he viscut, algunes en directe i d'altres en la distància. Algunes les he assumit i, pel que sembla, d'altres no tant, o gens. I aquí estan. Manifestant-se ! Obligant-me a parar. Sí, reposaré, oi tant, jo que sóc tant activa i moguda, però ho faré, sí, per força, per prescripció mèdica! Que trist! 

Avui escric perquè veig ullades de sol entre els núvols que hi ha a Taradell, sí. Malgrat tot, cada dia surt el sol. Respiracions forçades, amb xiulet inclòs. Mocositats. Tos. I més tos. Monotonia. La sort és que aquests dies també han passat algunes coses diferents: concerts de "Tastet de gospel" a Calldetenes i a Alpens, algun ral·li, el lliurament dels meus exercicis de la UOC, activitats amb els nanos del centre obert, partides inacabables de parxís, tardes llarguíssimes davant la llar de foc ...., fins i tot l'operació d'esterilització d'en Muffin...

Aix! Ser una "fàbrica de mocs" amb potes no és gens agradable. Em sento malament quant contínuament m'ofego i necessito treure les mocositats com fan alguns avis amb aspiracions sorollosa i fastigosament enèrgiques. Perdoneu, però algú ho havia de dir. M'hi va la vida, la respiració. 



I bé, demà diumenge dia 4 de novembre, el Cirviànum de Torelló vestirà elegantment de negre i vermell, acollint un altre concert gratuït de Tastet de Gospel. Sí, sí, a Torelló, al Cirviànum! Us hi esperem a les 7. Veniu a gaudir-ne! Bé, jo hi seré entre el públic si tot va bé, i si la tos em respecta... Endavant les atxes!

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Retorn a la UOC

Avui estic com una nena el dia del retorn a l'escola ... nerviosa? alegre? acollonida? em caurà bé el/la profe? Sí, sí, torno al "cole" !!!!
Ja fa un temps vaig iniciar els estudis de Filologia Catalana a la UOC, però els vaig deixar uns mesos i encara no els he reiniciat.
Aquesta vegada, però, els estudis són uns altres. Concretament, el Màster de Fiscalitat. Perquè? Doncs d'entrada -i pel fet d'estar a l'atur- per tenir el  temps lliure (massa pel meu gust) ocupat, i en segon lloc, perquè ho crec necessari per omplir currículum i acabar essent una opció més de trobar un treball que no sigui d'auxiliar administratiu, entrar factures, despenjar el telèfon i fer cas al teu suposat "jefe" ... bbbbbrrrrr!!!!



En total, són 60 crèdits i pensats per fer en dos anys. Doncs res, que m'he liat la manta al cap, he trencat la guardiola (perquè no és pas barat eh tot plegat !!!!) i m'he matriculat d'unes quantes assignatures i intentaré fer-ho un xic més ràpid. Endavant les atxes, Dolo, que tu pots!

Alidò!

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Tastet de Gospel a Calldetenes.


Un altre. Ja en tenim un altre, i sembla ser que cada cop ens superem. No, no tinc àvia. Però és el que em transmeten aquells qui ens acompanyen concert rere concert, fins i tot els qui aterren al nostre espectacle per primera vegada. A Taradell ja vam créixer, però aquest és el millor, i de tros. Tots sabem el perquè, té un nom i cognoms, hi ha una certa mística darrere de tot plegat, una connexió amb el més enllà, amb l’amor, amb les persones, amb la música....  i això ens ha d’ajudar a creure que necessitem, i podem!, treure tot el que portem a dins i compartir-ho amb els nostres.

Porto un refredat de mil dimonis, el mal de coll m’ha respectat just fins el concert i ha tingut la decència de deixar-me’n gaudir. Ara ja pot sortir tot! Aquest matí aquí casa -entre mocadors, eixabuiros i mal de coll-, i mentre hem descarregat les fotos i les hem penjat al facebook, he anat descarregant els vídeos de les cançons. Ja les he reescoltat una a una un munt de vegades... la Vane s’ha deixat anar quan compartia el solo amb “el Senyor la Veu”..., la Letícia s’ha crescut..., els músics s’han reinventat.... i en Guillem ha deixat de tocar de peus a terra –diria que l’he vist volar i tot-. I a mi, no m’ha faltat gaire, no. De fet, m’he emocionat en dos moments.



Si ja de sempre he dit que la meva cançó és el “Take me back”, des dels últims assajos amb en Curtis, encara la trobo més espectacular. Els dos solistes junts, una barreja de força energètica d’ell que li surt del més enllà (com una barreta d’aquestes de cereals que a voltes mengem per esmorzar) i que et fa connectar amb el cor, ho porta a dins; i la dolçor de la Letícia que, contaminada d’emoció, ho va donar tot. Les fotos i el vídeo no enganyen! Felicitats! I no puc treure’m del cap el final de la cançó, amb aquell “ha ha!” que va deixar anar en Curtis, com dient-se: que bé ho hem fet!
És que ho fa tot tant fàcil tot ! I és que fins i tot l’esperat “Happy day!” ha sonat diferent. És la nota de color. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

El moment més emotiu, crec, i de bon tros, va ser quan des del silenci en Curtis va entomar un magnífic i suau When I am down ... galina de piel! Els tastets vam contestar estrenant aquest tema amb un altiu i corprenedor “We raise me Up!” ... Tu m’aixeques! Tu em dones la força! .... com hem jugat amb els canvis de dinàmica, interioritzant el significat de la lletra, i com ens hem fet nostres els assistents a la sala. He vist llàgrimes, he notat sentiments a flor de pell.



Ai Tastets! Sabeu? Cada dia estic més contenta de formar part del grup. Sóc feliç. M’agrada la química que hi ha entre nosaltres, tant diferents els uns dels altres, però tant iguals quan ens deixem raptar per la màgia gospeliana. Dalt l’escenari tots hi tenim un lloc, i qui més qui menys en gaudeix el cent per cent.

Si un batut d’Efferalgan, Frenadol i Strepsils és candidat a donar positiu, us asseguro que ara mateix estic dopada! Només volia deixar-vos uns intents de rimes provocades per la suor de la febrada que estic covant. Des del sofà i abrigada fins les celles ...


El públic omple la sala,

comença el concert esperat

i un “Amazing Grace” sona,
-des del cor l’hem ben cantat-.

Donada la benvinguda
amb l’”Every body claps your hands”
ens guanyem una rebuda
al Parlament, fires i estands.

Jesús és la resposta
canta en Curtis, el pastor,
“Jesus is the answer”
és tot paraules d’amor.

A dues veus des de l’ermita,
lloc sagrat on tot s’hi val,
“Let me wait”, Margarita,
per una fan incondicional.

La tarda a bon ritme avança
“Lean on me”, truca’m si et cal.
símbol de la nostra aliança,
i de l’amistat musical.

Moment d’alta intensitat.
“Now behold the lamb” esclata
afrontant tota adversitat,
colorejant d’escarlata.

Afinant al màxim les veus
“Lord you are Good” entonem
la gent es posa d’empeus
i junts l’èxit acaronem.

Deixar-ho enrere és complicat.
Un cop de mà necessito
“Take me back” de complicitat
i el cel gairebé visito.

Pujo i truco a la porta del cel
buscant aquells qui estimo
“Blessed be your name” sense recel
amb cadascú d’ells intimo.

Felicitat vessa a l’auditori,
d’alegria els “tastets” gaudeixen
per curar-se, un antiinflamatori,
Happy are the people i es rendeixen.

Imponent silenci a la sala
on brollen els sentiments,
amb un espectacular “Hosanna”
ens deixem de miraments.

Segurs de nosaltres mateixos,
amb “You raise me up” contraataquem
estrenant-lo com els peixos
dins l’aigua de conya ens hi movem.

No és la paraula arrasar
però és la millor per definir
l’ambient que es va respirar
quan el final es veia venir.

Racció extra de gospel barrejat
“Go tell it” per la muntanya
“Soon and very soon” ben aviat
“Down by the riverside” enganxat
i “Amen”, cosa extranya,
la gent esperava haver acabat
amb “Oh when the Saints” xaporrejat.

Tot sonà fantàsticament bé,
un “Oh” Happy Day” aclaparador
que feu posar de peu també
fins i tot l’acomodador!

No hem trobat allò que busquem
“I still haven’t found ....
... what I am looking for” cantem
però el millor de nosaltres donem
quan amb la gent connectem.


Per tots aquells a qui 
el gospel us “ha tocat” alguna vegada, 
una abraçada takemebackera !!! 
Gràcies!



dijous, 27 de setembre de 2012

La il·lusió de l'arribada d'una criatura

Quan la meva germana i el cunyat ens van dir que d'aquí uns mesos seríem tiets .... no em van sortir gaires paraules! Potser alguna llàgrima, d'alegria! hehehe Quina il·lusió! Que bé! Només faltava esperar saber si vindria amb xiulet o sense ... i que sigui benvingut! 
Aquests últims mesos, immersa en rebuscar tots els títols tinguts i per haver, per tal d'omplir el ditxós currículum vitae (gran paraulota redéu!!!!), finalment ja hi puc afegir aquest altre títol oficial i de per vida: TIETA DOLO !!!! 

Si la tieta Dolo i "l'oncle" Sam (hehehe) ja estem contents ... no vulgueu saber com estan els avis, primerencs ells. Ja els hem comprat un pitet per recollir-los la baba que els cau cada dia!!!

El millor de tot, és que ja sabem que serà un xicotet argentino-català !!!! 

Que m'ho expliquin !!!

dissabte, 22 de setembre de 2012

Ruta pel Moianès (Molí Brotons, La Tosca)

Ens hem llevat i teníem ganes d'estirar les cames, m'ha vingut de gust anar a passejar pels voltants de Moià. Així que gairebé a l'hora dels senyors, a les 10 començàvem aquesta ruta ben xula. Track publicat al meu wikiloc.



Sortint del poble de Moià, i direcció La Tosca, seguint bona part del GR3, ens hem trobat resseguint una ruta circular de gairebé 17 quilòmetres i amb poc menys de 4 horetes. Hem trobat -i menjat hehe- mores negres pel camí. 

Gairebé tota la ruta és per pista, potser això és el que m'ha cansat una mica (sóc més de combinar senderols), però les imatges de Moià a la llunyania, les vaumes que trobes pel camí, les rieretes que es travessen més d'un cop i el paisatge valen molt la pena. Recomanable i apte per tots els públics. Sobretot el Molí de Brotons -per cert, no està indicat!-, una bassa amb un salt d'aigua i un molí ben xulu, i la zona de l'ermita de St. Pere de Marfà.










divendres, 21 de setembre de 2012

Cala Montjoi des de Roses

Una sortida fantàstica, en un paratge indescriptible de la nostra costa catalana, amb un temps de bonança i amb una més que bona companyia.
Aprofitant encara el bon temps, i els últims dies de vacances de l'Aurora, vam agafar el cotxe i vam dirigir-nos cap a Roses. Vam aparcar-lo al final de l'urbanització de Canyelles-Almadrava i vam començar la nostra  excursió. Una matinal seguint el GR-92, entre Roses i Cala Montjoi, just als peus del conegudíssim restaurant "El Bulli".
Una ruta curteta, d'anada i tornada, passejant entre pins i troncs, cales i roques. Unes imatges que justifiquen la meva alegria per la sortida compartida. El sol i bon temps que ens va acompanyar em va permetre una bona estona de bany en una caleta, on vam menjar un entrepà tranquil·lament, descansar i, voltades de francesos, ens vam permetre una clara ben fresqueta a Cala Montjoi, tot un paradís de la nostra Costa Brava.
Gràcies!!!






 



Fent proves amb la nova càmera de fotos submergible dins l'aigua


divendres, 14 de setembre de 2012

12 d'octubre. Tastet de Gospel a Calldetenes


Bona tarda família, amics i coneguts,
ja gairebé a les portes de la tardor us emplaço a una nova cita musical, un concert més del grup de gospel del qual formo part des de fa un temps, Tastet de Gospel de Taradell i dins dels actes del nostre cinquè aniversari.

Us convido a tots els qui encara no ens heu escoltat a passar un parell d'hores vivint aquesta música tant captivadora. 
Adjunto el cartell perquè us ho anoteu a l'agenda... i per si en voleu/podeu fer publicitat. Gràcies!!!!

A més, tindreu l'oportunitat de comprar el CD que hem gravat el passat mes de maig i portar-nos amb vosaltres arreu on aneu hehehe


Data.  12 d'octubre  (potser així tindrem alguna cosa per celebrar, no ? )
Hora.  A les 7 de la tarda
Lloc.   Auditori Teatre de Calldetenes


Tastet de Gospel té web  www.tastetdegospel.cat
i també és present al facebook, visiteu-nos!  http://www.facebook.com/groups/tastetdegospel/

Gràcies a tots per seguir-nos alguns, per descobrir-nos d'altres, i sobretot gràcies per llegir els meus correus pesats.
Una abraçada des de Taradell i fins ben aviat!

dimecres, 12 de setembre de 2012

PRC-42 Sender de Taradell

Aquest matí m'he aixecat caminadora i he fet el traçat sencer del PRC-42 el Sender de Taradell. Una ruta circular de poc més de 4 hores i d'uns 16,5 quilòmetres pels voltants del poble. Visita obligada al Castell d'En Boix on aquests dies també hi oneja una estelada, i pujada a l'Enclusa, el punt més alt del municipi.
La ruta aquí i alguna foto...







dimarts, 11 de setembre de 2012

La DIADA de pensament, paraula, obra i omissió!!!


Visca Catalunya lliure i independent !!!



diumenge, 9 de setembre de 2012

Matinal a Sant Martí Xic

Per estirar una estona les cames, provar de seguir una ruta amb el gps i estrenar les samarretes publicitàries de la botiga de running de l'Aleix i la Gemma, Finisher Trishop (Sabadell), doncs hem sortit fins a Sant Martí Xic, damunt de Santa Cecília de Voltregà. Quina troballa!
Tot i tenir les indicacions trobades al web d'un taradellenc (Xevi, gràcies per la feina feta) he fet una mica el que m'ha semblat amb la ruta, i crec que no hem seguit ben bé la direcció, o almenys això em deia el Garmin. El cas és que ha fet un matí fantàstic, n'hem gaudit molt i el paisatge i la ruta són genials!
Res més, unes imatges ... 








dissabte, 8 de setembre de 2012

Literatura sobre Nova Zelanda


Els qui em coneixeu, ja sabeu que estic enamorada d'aquest meravellós país a l'altra punta del món, Nova Zelanda. Gràcies a poder-la conèixer (era el meu somni vital!) n'estic al cas de moltes coses sempre que puc: notícies, gent que hi viu, gent que hi viatja una temporada, treballs musicals de nova zelandesos i, últimament, he tingut el goig de descobrir aquest parell de novel·les de les que us parlo ara mateix.

Per Sant Jordi em van caure als dits un parell de llibres (són totxus més aviat) de Sarah Lark, sobrenom d'una autora alemanya que va estar una bona temporada a Nova Zelanda. N'ha explicat una història romàntica amb fets de tots tipus: amors, desamors, odi, venjança, família, treballs, viatges, música, somnis europeus...  tot en el sí d'una extensa saga familiar que crea un vincle amb el país quan l'any 1852 arriba a NZ un vaixell carregat d'anglesos que inicien la història.

Dues noies de l'Anglaterra interior, l'una membre d'una família benestar aristòcrata i, l'altra, una senzilla institutriu que acompanya un grup de noies orfes. Totes tenen el mateix destí-objectiu: casar-se i formar una família en aquest nou país, immerses en un món d'homes!. Cap de les dones coneix al seu futur marit. Un destí ocult i incert les espera en aquest país per explorar. 

Els principis mai són fàcils per ningú, per la Helen i la Gwyneira tampoc ho serà, i cap de les dues té la vida de casada que havia somiat, pateixen molt! moltíssim! però tot s'arregla amb un final millor o pitjor. I uns anys més tard, les seves estimades nétes Elaine i Kura, protagonistes de la segona entrega, tampoc tindran una vida fàcil.


La història de cadascuna d'elles anirà passant per camins diferents, i ben diversos, però es van retrobant pels pobles de les dues illes, gràcies a l'amistat que es crea entre elles durant el llarg viatge d'ultramar.

La història s'inicia a la novel·la "Al país del núvol blanc". 
A Nova Zelanda hi viuen les tribus maoris i ells anomenen el país -dues grans illes- com a Aotearoa, el gran núvol blanc. 
Si la primera novel·la -situació al país, geogràficament sobretot, i coneixença de la cultura maorí- ja em va fer perdre hores de son, sobretot per descriure'm llocs on jo he estat i puc visualitzar-ho encara millor....
aquesta segona part, "La cançó dels maoris" on es viu molt de prop el dia a dia del poble miner i de la força dels esperits maorís, m'ha aconseguit captivar. 
Al girar pàgines i pàgines (entre les dues novel·les només són 1437 fulls) la història ha donat la volta a alguna de les primeres intuïcions, tot i que d'altres ja les preveus des de la primera lletra del capítol en qüestió.
Per internet ja n'havia llegit molt bones crítiques (una i altra), però és no n'hi ha per menys! 

Ja estic esperant si localitzo el material que en segueix, ja publicat amb alemany i apunt de traduir-se, "Der ruf des kiwis", alguna cosa així com la crida dels kiwis ....

dilluns, 3 de setembre de 2012

Sortida en BTT cap a Tona, Hostalets, El Montanyà, Seva i Taradell

Primer dia diferent per a molta gent.
Pels uns, retorn a la feina després de les vacances ...
Per d'altres, amb el cabàs de la compra igual de ple que qualsevol dilluns però havent-ne pagat més pels productes per culpa de l'augment de l'IVA ...
Per mi, també ha estat diferent. 
Sembla que s'hagi acabat l'estiu, almenys ja no fa aquella calor ... però com que no he hagut de fitxar a cap feina aquest matí, he sortit a passejar una mica la bici després de dinar. M'he atrevit amb aquesta ruta [enllaç a wikiloc], gairebé 24 quilòmetres amb un parell d'horetes...



dijous, 23 d’agost de 2012

Vacances a la francesa ...

Aquest any ha tocat Gap i Briançon, ja als Alps francesos i gairebé a la frontera amb Itàlia.
Quines muntanyotes!!!
Alguna imatge i la crònica al nostre bloc de viatges ...  aquí



Au revoire!

dimarts, 14 d’agost de 2012

"Tastet de Gospel", tret de sortida de la Fira d'Antiguitats de Vic

Això amics, per tots aquells qui no tingueu res a fer un dissabte d'agost a les 7 de la tarda, què millor que un Tastet de Gospel per alegrar la vetllada!
Aquest cop jo no podré acompanyar els meus companys tastets però en gaudiré de totes maneres encara que sigui a uns quants quilòmetres de distància! Bon concert família! Bon concert amics! i Bon Nadal!

[www.vicfires.cat]


18 d'Agost 2012

Concert d’inauguració de la FAV 2012
Actuació: Tastet de Gospel
Dia: Dissabte 18 d'agost
Hora: 19h
Lloc: Tarima de fusta de la Rambla del Passeig de Vic (Art de Pas)

Per donar el tret de sortida a la Fira d'Antiguitats de Vic, es farà un concert de Gospel a la tarima de fusta de la Rambla del Passeig, a Vic, el dissabte 18 d'agost, a les 19h, amb el grup “Tastet de Gospel” 

dimecres, 8 d’agost de 2012

Desgràcies llunyanes que em sento properes

Ahir al vespre se'm va posar la pell de gallina. No és una noticia que ens quedi propera: no és ni de la disminució del que em pagaran de l'atur, no és de cap més llista de retallades que ens faran els put....s polítics espanyols, no és del futbol, no és dels èxits dels "representants" que tenim a Londres, ni és cap augment desmesurat més de la prima de risc dels col....ns!. No! És de Nova Zelanda, del país el qual em té el cor robat. 
Cada vegada que m'arriba alguna noticia, em descontrolo emocionalment. Sí, és a l'altra punta del món. I què? Me'l sento part de mi. Curiós! I aquests dies hi estic més familiaritzada perquè m'estic llegint la fantàstica novel·la "Al país del núvol blanc" de Sarah Lark.


Les cendres cobreixen els voltants del volcà Tongariro, aquest dimarts,
a Nova Zelanda. NEW ZEALAND POLICE / HANDOUT | EFE
Doncs això, que ahir al TN de TV3 [video] van dir que el volcà Mt. Tongariro -al centre de l'illa nord de NZ- ha començat a treure fum i cendra. Es veu que, després de més de 115 anys quiet i callat, ha fer una erupció sense lava, de moment. Més informació al Periodico


Però és que es pot esperar el pitjor. A tot això possiblement segueixin més terratrèmols. És un no parar! I pensar que jo ho ho vaig trepitjar a l'octubre del 2010 ... 


Travessa del Tongariro Alpine Crossing (octubre 2010)
És acollonant el que en diuen les noticies del país, però m'ha cridat l'atenció el comentari d'un xicot quan expressava al diari NZHerald que "Mother nature seems to be giving NZ a good thrashing at the moment, but that's the price we pay for living in the pacific ring of fire!".... alguna cosa així com que "La mare natura sembla estar donant una bona pallissa NZ de moment, però aquest és el preu que paguem per viure en l'anell de foc del Pacífic!".

Aix! Suspir! Ja em va passar quan al febrer del 2011 hi va haver un greu terratrèmol a Chrischurch, on en Sam i jo havíem passejat feia uns mesos, i a les notícies ensenyaven imatges, entre elles, la catedral de la ciutat. Acollonant! Jo tenia feta la foto de feia poc més de 3 mesos ... bbbbbbrrrrrrrrr  (apunt al meu bloc).

I encara n'hi ha més! Buscant informació de l'erupció del Tongariro, encara he trobat més desgràcies d'avui. Coi de natura! Tant bona que és i tant dolenta que pot arribar a ser .... 
Al sud de l'illa sud, on hi ha la infinita meravella del Milford Sound, aquesta entrada del mar tant i tant espectacular s'ha vist afectada per una estranya marea negra i estan pendents que el gasoil i l'oli vessats d'una grua-vaixell no acabi afectant aquest paradís. Gggggggrrrrrrr !!!!
Quan m'hi vaig passejar jo, estava així de preciós tot plegat [bloc]  ....


Aquest país no deixarà de sorprendre'm mai. Si mai desapareixo, busqueu-me a Nova Zelanda!