dissabte, 13 d’octubre de 2012

Tastet de Gospel a Calldetenes.


Un altre. Ja en tenim un altre, i sembla ser que cada cop ens superem. No, no tinc àvia. Però és el que em transmeten aquells qui ens acompanyen concert rere concert, fins i tot els qui aterren al nostre espectacle per primera vegada. A Taradell ja vam créixer, però aquest és el millor, i de tros. Tots sabem el perquè, té un nom i cognoms, hi ha una certa mística darrere de tot plegat, una connexió amb el més enllà, amb l’amor, amb les persones, amb la música....  i això ens ha d’ajudar a creure que necessitem, i podem!, treure tot el que portem a dins i compartir-ho amb els nostres.

Porto un refredat de mil dimonis, el mal de coll m’ha respectat just fins el concert i ha tingut la decència de deixar-me’n gaudir. Ara ja pot sortir tot! Aquest matí aquí casa -entre mocadors, eixabuiros i mal de coll-, i mentre hem descarregat les fotos i les hem penjat al facebook, he anat descarregant els vídeos de les cançons. Ja les he reescoltat una a una un munt de vegades... la Vane s’ha deixat anar quan compartia el solo amb “el Senyor la Veu”..., la Letícia s’ha crescut..., els músics s’han reinventat.... i en Guillem ha deixat de tocar de peus a terra –diria que l’he vist volar i tot-. I a mi, no m’ha faltat gaire, no. De fet, m’he emocionat en dos moments.



Si ja de sempre he dit que la meva cançó és el “Take me back”, des dels últims assajos amb en Curtis, encara la trobo més espectacular. Els dos solistes junts, una barreja de força energètica d’ell que li surt del més enllà (com una barreta d’aquestes de cereals que a voltes mengem per esmorzar) i que et fa connectar amb el cor, ho porta a dins; i la dolçor de la Letícia que, contaminada d’emoció, ho va donar tot. Les fotos i el vídeo no enganyen! Felicitats! I no puc treure’m del cap el final de la cançó, amb aquell “ha ha!” que va deixar anar en Curtis, com dient-se: que bé ho hem fet!
És que ho fa tot tant fàcil tot ! I és que fins i tot l’esperat “Happy day!” ha sonat diferent. És la nota de color. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

El moment més emotiu, crec, i de bon tros, va ser quan des del silenci en Curtis va entomar un magnífic i suau When I am down ... galina de piel! Els tastets vam contestar estrenant aquest tema amb un altiu i corprenedor “We raise me Up!” ... Tu m’aixeques! Tu em dones la força! .... com hem jugat amb els canvis de dinàmica, interioritzant el significat de la lletra, i com ens hem fet nostres els assistents a la sala. He vist llàgrimes, he notat sentiments a flor de pell.



Ai Tastets! Sabeu? Cada dia estic més contenta de formar part del grup. Sóc feliç. M’agrada la química que hi ha entre nosaltres, tant diferents els uns dels altres, però tant iguals quan ens deixem raptar per la màgia gospeliana. Dalt l’escenari tots hi tenim un lloc, i qui més qui menys en gaudeix el cent per cent.

Si un batut d’Efferalgan, Frenadol i Strepsils és candidat a donar positiu, us asseguro que ara mateix estic dopada! Només volia deixar-vos uns intents de rimes provocades per la suor de la febrada que estic covant. Des del sofà i abrigada fins les celles ...


El públic omple la sala,

comença el concert esperat

i un “Amazing Grace” sona,
-des del cor l’hem ben cantat-.

Donada la benvinguda
amb l’”Every body claps your hands”
ens guanyem una rebuda
al Parlament, fires i estands.

Jesús és la resposta
canta en Curtis, el pastor,
“Jesus is the answer”
és tot paraules d’amor.

A dues veus des de l’ermita,
lloc sagrat on tot s’hi val,
“Let me wait”, Margarita,
per una fan incondicional.

La tarda a bon ritme avança
“Lean on me”, truca’m si et cal.
símbol de la nostra aliança,
i de l’amistat musical.

Moment d’alta intensitat.
“Now behold the lamb” esclata
afrontant tota adversitat,
colorejant d’escarlata.

Afinant al màxim les veus
“Lord you are Good” entonem
la gent es posa d’empeus
i junts l’èxit acaronem.

Deixar-ho enrere és complicat.
Un cop de mà necessito
“Take me back” de complicitat
i el cel gairebé visito.

Pujo i truco a la porta del cel
buscant aquells qui estimo
“Blessed be your name” sense recel
amb cadascú d’ells intimo.

Felicitat vessa a l’auditori,
d’alegria els “tastets” gaudeixen
per curar-se, un antiinflamatori,
Happy are the people i es rendeixen.

Imponent silenci a la sala
on brollen els sentiments,
amb un espectacular “Hosanna”
ens deixem de miraments.

Segurs de nosaltres mateixos,
amb “You raise me up” contraataquem
estrenant-lo com els peixos
dins l’aigua de conya ens hi movem.

No és la paraula arrasar
però és la millor per definir
l’ambient que es va respirar
quan el final es veia venir.

Racció extra de gospel barrejat
“Go tell it” per la muntanya
“Soon and very soon” ben aviat
“Down by the riverside” enganxat
i “Amen”, cosa extranya,
la gent esperava haver acabat
amb “Oh when the Saints” xaporrejat.

Tot sonà fantàsticament bé,
un “Oh” Happy Day” aclaparador
que feu posar de peu també
fins i tot l’acomodador!

No hem trobat allò que busquem
“I still haven’t found ....
... what I am looking for” cantem
però el millor de nosaltres donem
quan amb la gent connectem.


Per tots aquells a qui 
el gospel us “ha tocat” alguna vegada, 
una abraçada takemebackera !!! 
Gràcies!



1 comentari:

Virus ha dit...

Hi han "virus i virus"..em sap greu que el que t'està afectant no sigui de la meva família.....doncs, no hi tinc influència, em sap greu.
Gràcies una vegada més per treure de dins teu tots aquests pensaments i sentiments que a tots ens remouen l'ànima!!!! Tú els expreses amb una claretat esgarrifosa!!! Una abraçada de tot cor......