divendres, 30 de juliol de 2010

Més BTT per la comarca

Aquest matí, amb ma germana, i veient que no apretava el sol, ens hem liat a fer un tros d'una altra ruta que ja coneixem, la núm 5 de color blau, que passa per Tona i Malla. Amb el mateix "handicap" de sempre, que amb baixar de Taradell i tornar pujar fins a casa ja has de comptar un bon desnivell i uns quants kms més.
Per tant, hem decidit fer una volta que no durés molt. Hem sortit de Taradell cap al Castell de Montrodon, hem anat a trobar el traçat de la ruta 5, direcció Tona, pels voltants del castell, per caminois cap a l'Església de Múnter, Malla, i aquí hem abandonat la ruta marcada, hem travessat la C17 direcció Sta. Eugènia i ens hem enfilat pel dret cap a la Plana de la Madriguera i cap a casa. Total, uns 26 kms i una mica menys de 2 horetes. 

Feina feta!

dijous, 29 de juliol de 2010

BTT per Osona

Aquest matí he tingut la sort de poder sortir a passejar amb la bici.
Al final m'he decidit a baixar des de Taradell pel dret passant per La Madriguera i cap als vivers de Sta.Eugènia per entrar a la Serra Sanferm i arribar al punt de sortida del Centre de BTT La Plana de Vic, ubicat a l'Alberg Canonge Collell.
S'hi pot trobar el mapa amb totes la rutes i he seguit la ruta 1, de color verd, molt fàcil i curteta, però combinant amb anar i tornar de Taradell, ja surten uns 32 kms, una mica menys de 2 hores que amb la caloreta que fa, ja n'hi ha ben prou.












Mapa ruta 1, molt recomanable i des d'on pots anar-te enganxant a d'altres i combinar-ho. Al web hi trobareu els tracks, els mapres i més informació de totes les rutes per Osona.

dimecres, 28 de juliol de 2010

Campionat Europeu d'Atletisme

L'atletisme i el ciclisme, a més a més del bàsquet, són dels esports que més m'agraden, tant en directe com per la televisió. I aquests dies els atletes i amants de l'atletisme estem de sort, i ben a prop. 
Ahir van donar el tret de sortida de les proves del Campionat Europeu d'Atletisme, aquell campionat amb el que tots els atletes han somiat alguna vegada, i al que ben pocs arriben. Enguany, Barcelona té l'honor d'acollir aquesta fita fins diumenge al vespre al meravellós Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys i aquest és el web oficial on trobar proves, horaris, atletes, récords ...
Ah! I pels qui no tenim la sort de poder-lo veure ni en directe, ni per la televisió, sempre ens queda aquest altre mitjà, el tdp a internet.
Sort per tots els atletes catalans i espanyols que hi participen!

diumenge, 25 de juliol de 2010

Queralbs-Núria, pel camí vell (GR11)

Aquest matí la Bet, l'Ariel, en Sam i jo hem matinat des de Taradell direcció Núria (1960 m). Hem sortit de la plaça del Raig de Queralbs (1160 m), amb la idea de caminar durant gairebé quatre hores camí amunt, entre pedres i esbarzers, pujant desnivell poc a poc fins a arribar al Santuari de Núria. El temps pinta bé, a veure si s'aguanta.
Després de pujar unes escales i travessar la carretera de Fontalba, i de gairebé més d'una hora de camí, ens hem parat a fer un mos just abans d'arribar al Pont del Cremal.


Amb les piles carregades, i pujant uns quants metres de ziga-zaga, arribem a la balma de Sant Rafael des d'on, si ens girem, podem observar com es va tancant la vall.









És bo no perdre'n detall, perquè des que van començar les obres fa un parell d'anys, ha variat el traçat del cremallera i després bona part del recorregut de l'antic camí el perdrem de vista dins del nou túnel.



Seguim pujant i esquivant rocs, i arribem a una magnífica cascada, el Salt del Sastre (1495 m), que esquitxa aigua a vessar! Quatre fotos més i seguim. És preciós tot el paisatge.












Sense deixar de fer fotos, seguim zigzaguejant i planejant pel costat del riu fins arribar al verd Pla de Sallent (1780 m). 




Aquí canviem de vessant i creuem el riu Núria per un petit pont de fusta. 

Segueix pujant però canvia el paisatge per deixar de veure's avellaners donant pas al pi negre. Ja falta poc. 








Deu minuts i albirem el magnífic Santuari i el llac que el presideix.
Una excursió magnífica!






Al final, el trajecte ha durat 2 hores i 45 minuts amb esmorzar i parades incloses. Hem recuperat forces, hem fet quatre fotos més i, com que el temps començava a tapar-se i refrescava, hem decidit baixar amb el cremallera. A les dues érem a casa. Genial!

dissabte, 24 de juliol de 2010

85 lletres, la paraula més llarga és a NZ

Taumatawhakatangihangakoauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu
 
Buscant informació per la xarxa, m'he trobat amb aquesta curiositat, un récord guinness: la paraula més llarga del món ! 

És a Nova Zelanda, i expressat en maorí -llengua indígena del país.

Sí, sí, són 85 lletres de cartell que donen nom a una petita muntanya de poc més de tres-cents metres d'alt al sud de Waipukurau, i que els kiwis solen anomenar només Taumata.

I significa: «La cumbre de la colina, donde Tamatea, el hombre con las rodillas grandes, conocido como "el devorador de tierra", que bajó, subió y engulló las montañas, le tocó la flauta a su amada». Déu ni do!

dimarts, 20 de juliol de 2010

Les primeres mongetes!!!!!

Després d'uns mesos de regar, 
treure herbes i mimar el meu tros d'hort a Taradell, 
tot això sempre de la mà del meu pare 
i amb els seus consells, 
les llavors han donat fruits: 


 
 


les primeres mongetes!!! 
 


I al seu costat els orgullosos tomàquets !!! que d'aquí uns dies ja es podran menjar ... em cau la baba!

"Asado" argentí a terres de l'Ebre

Seguint amb els compromisos i sortides d'aquest estiu tant atapeït, aquest cap de setmana vam ser a L'Ametlla de Mar 
Vam anar a donar un cop de mà organitzant un "asado argentino". Gairebé 24 hores .... muntant les taules.. una sessió de petanca ....




 




... marcant la carn a les graelles ... 
 
... comença a fer fum, olor ...
i tothom (un bon percentatge de turistes estrangers que viuen a l'urbanització "Les tres cales") s'eixuga la baba i s'atipa... més de 330 començals !

 








... tips com mai, a moure l'esquelet !



... el millor de la jornada: un bany nocturn a la piscina per fer baixar la 'mona'







L'endemà, després d'aixecar el poblat gitano, 






d'unes piscines, d'un dinar en família,





i d'unes migdiades a les hamaques, 

cap a casa falta gent. 
Un cap de setmana més!








I el millor de la jornada: com plegar una tenda Quechua "two seconds" en menys de "ten minuts" !? 
Desplegar sembla fàcil: treure la funda, desenrotllar et voilà! Una persona sola ho pot fer, sí. 
Però ... i a l'hora de plegar¿?!! Tres peons, dos directors i un mestre d'obres! 
Aquest és el video resum després d'un quart intent i més de 10 minuts .... jajaja. A veure, a veure ....

LeMans Classique 2010


Després d’unes setmanes alteradíssimament desastroses, avui tinc una estona per escriure alguna cosa de l’edició d’enguany de Le Mans Classique, a La France.
Vam sortir el dijous al matí a primera hora amb el Subaru estirant el remolc carregat amb l’Honda, tot cofoi ell.
Destí? De moment Puigcerdà. Per estalviar-nos la Collada de Toses i els possibles problemes d’espai amb el remolc (era la primera vegada que n’estiràvem un), doncs vam optar passar pel túnel del Cadí. No sé què va ser pitjor, si haver patit pels revolts de tota la collada tranquil·lament o haver de travessar molts i molts trams de la C16 en obres!!!! Quins canguelis redéu! En Sam es va posar molt tens (massa!) I per més inri, ens va tocar pagar el doble!

Dinar a Puigcerdà, on ja ens vam trobar amb bona part de l’expedició de cotxes i des d'on, després de dinar vam continuar.
El viatge de pujada, tot i descansant una nit a Poitiers, va ser per tallar-se les venes! Quin far de patir! Nosaltres anàvem lents i anant en grup és una mica engorrós, total ... que vam anar al nostre aire per no arribar morts.

Divendres al matí, entrem a LeMans. En Jan ens ha reservat lloc per les tendes, hi ha més gent que mai! I fa moooooooooooooolta calor! Molta! Gairebé tot el viatge l’hem fet entre 35 i 40 graus.
Plantem tendes ....  i uns darrera els altres entrem al circuit i aparquem els nostres clàssics.
 

 
Fem les primeres incursions entre sorolls i imatges que no s’obliden!!! El divendres es pot passejar tranquil·lament pel Paddock i aquí ja t’oblides de tot i de tothom. En Sam es converteix en paparazzi i atrapa fotogràficament tot allò que té rodes i volant, o que ho sembli! Sense rodes i el motor es veu al fons de la imatge ... 
Se’ns acudeix posar-nos les camisetes color barrufet de l’ACO  (Amics dels Clàssics d’Osona) que CASUALMENT coincideix amb les sigles de l’organitzador de l’afer al que participem aquí al circuit de LeMans, l’Automobile Club de l’Ouest .... i malgrat portem càmares i semblem turistes, podríem passar per observadors de l’associació i se’ns obren camins. Ah sí? Doncs ... cap dins la zona de pitlane!!! Algunes fotos més.


Tanmateix, després de passar dos dies sencers suant, suant i suant, bevent, bevent i bevent (una cervesa 6€, altres opcions? Aigua de l’aixeta!), caminar, caminar i caminar, fer fotos, fer fotos i fer fotos .... 
el millor de tot és que el grup vam fer un bon ambient, ens ho vam passar molt bé i vam fer 2500 fotos amb la càmara nova.

I el dissabte, després de veure passar centenars i centenars de vehicles de tots els tipus per dins el circuit i per sota el pont de Dunlop ....
vam poder gaudir d’un passeig per dins del circuit amb l’Honda, al final menys espectacular del que hauríem volgut, però ja hi érem i calia gaudir de tot plegat.
Una més per explicar. Resultat? Una tria de fotos que anirem actualitzant.

dilluns, 5 de juliol de 2010

Canon EOS 500D, la nova adquisició

Ahir passejant pel Mediamarket de Girona amb en Jordi, per mirar objectius i altres estris, ens vam enamorar d'aquesta meravella. Va ser un fletxasso a primera vista, ens vam mirar i ja viu amb nosaltres. L'oferta constava de la Canon EOS 500D amb un objectiu IS 18-55mm i un altre IS 55-255mm. Apostoflant!

Era un dels dies que et descomptaven el valor de l'IVA, ara ja un 18%, així que amb aquest "descompte" que ens vam estalviar, vam adquirir altres coses: 2 targes de 4GB, una motxilla per la càmara impressionantment còmode i complerta i una altra compacte Canon PowerShot A490

A happy new life

Després de firmar divendres a l'Ajuntament de Taradell la "nostra sentència" amb la que tothom ens desitja una "happy new life", i amb el llibre de famíla als dits, doncs, hem iniciat aquesta nova etapa de les nostres vides. 

Sense massa celebracions, hem fet i anirem fent petites trobades amb els qui estimem. Nosaltres som així, senzills, de petit comité i sense massa paripé (rodolí al cantu!).

Fent cas als consells que ens va donar la Rosa, la regidora de l'ajuntament que ens va fer dir el sí, dissabte ja vam anar a menjar pols a les cunetes del ral·li Osona, pujant el tram de La Trona a tota gardela amb l'Honda per provar-lo per anar a LeMans (marxem dijous! ole ole!).
Quatre fotos del gran jour....

dijous, 1 de juliol de 2010

Un altre al pot i final de compte enrere

Ahir, avui, demà.

Ahir vaig afegir un altre any d'experiència al meu compte personal, un altre any que ha passat més rapid que mai. I pensar que no m'havia cregut a l'avi quan deia que "i ja veuràs com passa més ràpid el temps". 
Avi Francisco, t'he de donar la raó (com tantes vegades!), cada vegada passa més ràpid! i no s'atura! La meva sort, però, és que l'aprofito i en gaudeixo tant com puc.

Avui un dia com un altre, principi de juliol, amb una mica de sort cobrarem, i el millor que té és que és l'ultim dia abans del primer dia. Jejejeje com es menja això? doncs, que s'acaba un compte enrere i que ...

.... demà finalment firmem sentència, en Sam passarà a ser "Senyor de Dolo" !!! Aix quin rau-rau a l'estómag! Ara sí que serà un taradellenc amb papers jejeje. Diuen que és un punt d'inflexió en la vida d'una parella, viam què!

El millor de tot plegat, però, és que comença un altre compte enrere, el que acabarà el 16 d'octubre quan aixequi el vol l'avió que ens portarà a NZ. Quina ilu ! i quins neeeeeervisssss !!!!!