diumenge, 30 de novembre de 2008

Tarda de diumenge

Després d'un cap de setmana de dinars i sopars familiars, he sortit a córrer, aquí al costat, al golf i malgrat el paisatge i la llum es mereixien un reportatge fotogràfic no portava la càmara a sobre.
Ara, estenent la roba a la galeria, he vist això i aquí ho deixo: la cara sud dels Pirineus amb la llum del sol ponent-se. Quina meravella!

I quina rasca! redéu !

dissabte, 22 de novembre de 2008

Ulls de dol

Sí, avui estic moixa, em sento impotent. No hi puc fer més ... més que escoltar i acompanyar a qui en aquests moments ho necessita, l'Auro, una de les meves millors amigues. Avui hem enterrat en Lluís, son pare, una mort sobtada. Aquesta tarda hi aniré una estona i així fem companyia a la Lola, sa mare.
És molt dura la sensació quan t'apropes a saludar a qui acaba de perdre un ésser estimat. Un silenci i un mar de llàgrimes s'han apoderat del moment quan m'he fos en una abraçada amb l'Aurora.... Un reguitzell de preguntes et venen al cap. I un munt de pensaments i les cares de les persones que ja han fet aquest pas fa un temps. Perquè som així ?

Ara em toca fer el cor fort i servir-los a elles d'ajuda. Canviar aquests ulls de dol per uns altres d'esperançadors i alegres, transmissors d'amistat i d'emoció i, sobretot, de vida!
Una abraçada!

dimecres, 19 de novembre de 2008

Facebook, una mania o un plaer?

No sé si és per portar la contrària al món o perquè la meva religió no m'ho permet, PERÒ, ara mateix em sento una mena de bitxu raru! Així és: no tinc el feisbuc aquest dels dimonis!
Hi ha qui et diu que és molt millor que res inventat fins ara, que és espectacular, que és la comunició perfecte entre el mesenger, els blogs i els àlbums de fotos del mercat ....
És un gran cafè on pots petar la xerrada amb tots aquells amb qui una vegada vas compartir un pati d'escola a P3, o amb aquells de la EGB amb qui no t'has tornat a trobar mai més, o amb els ximples de FP que ... o amb els de la Universitat que ... o amb el veí que .... Tots publiquen les seves millors fotos, els seus escrits, els videos ...
El fenomen va molt més enllà: hi ha qui te com a "amics" al Facebook més de 200 persones, veins, familiars, coneguts .... És competició? Plaer ? Vici ? Mania ? Malaltia ¿?!! Gggggggggggggggggggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr !!!! No puc! No i no !
Jo seguiré fent els meus trencaclosques.
C'est la vie !

diumenge, 16 de novembre de 2008

Enfredorits davant la llar de foc

Una bona pensada de l'avi Francisco, va fer que al construir la casa on vivim, no oblidés quatre de les millors meravelles de la construcció: els celoberts per la llum natural, el forat de l'ascensor -que ja hem omplert aquest estiu després de 20 anys d'haver-lo construit-, els armaris empotrats -absternir-se els amants del salt del tigre, aquí com a molt practiquem el de la sagrantana, ben arrapadets a la paret-, i el millor de tot el pis: LA LLAR DE FOC!!!! Ooooooohhhhh !!!!



En Sam ara fa un parell d'horetes fent de "piroman" !!! Des de que viu a Taradell n'ha après i li agrada! hehehe! Tarda de diumenge ... en plena tardor ... amb baixes temperatures -la cara sud del Pirineu és ben blanca i ens saluda cada matí!- .... la plei aquesta com sa digui ... jo liada amb la literatura medieval a Filologia Catalana (UOC) ... musiqueta de fons i, per descomptat, bona companyia!!
Què més volem!

La Volta a Osona

Un dissabte més liats amb els clàssics, perduts per les carreteres més secundàries que puguin existir sota la boira osonenca, esperant més de 2 hores en cadascun dels tres controls a diferents llocs: a la sortida de Santa Eulàlia de Riuprimer, a Muntanyola i en un camí veïnal entre el pantà de Sau i Rupit amb la lluna i la musiqueta com a únics companys de viatge.
Vam fer de control secret. SECRET !!!! Veieu la foto? què en té de secret ? hehehe !!!



Control? sí! hem d'anotar en un paper el número de dorsal que porta cada cotxe i l'hora oficial de pas. El copi porta un estri que insereix dins d'una mena de consola com les que es fan servir per controlar el pas dels atletes en les curses de muntanya ... i queden fitxats.

En aquest tram, a final de la carretera vella de Muntanyola, el més divertit va ser veure de tant en tant algun cotxe passar per l'altra carretera, perduts i desorientats entre les desenes i desenes d'encreuaments que hi ha dins l'urbanització !!! Mala llet ? Millor pensar que no; més aviat, una mica d'emoció a la passejada ! :)
Us deixo algunes de les màquines i cucades que hi van participar fent més de 350 km per les carreteres osonenques. Aviat ens tocarà! Ben aviat!




dimarts, 11 de novembre de 2008

Ral·li Costa Brava

L’últim, un cap de setmana mogudet. De currantes professionals, intendència amb furgoneta de lloguer inclosa, movent-nos pels trams del ral·li a portar entrepans i fruita als companys de feien de control.
Quilòmetres i revolts. Així puc resumir el cap de setmana.
Cotxes ? Sí, a la sortida d’algun tram i el divendres a la nit sentir-los pujar espitats direcció Sant Hilari, res més. Ja en tenim un altre al sac!
La setmana vinent, la Volta a Osona amb cotxes clàssics, també anem de control, però res de secret, més vistós que mai ! amb armilles fluorescents, taula, cadires i para-sol! Hehehe.
I al desembre, més. El Ral·li d’Hivern, durillu per sí sol com el nom indica i, sovint, sinònim de gel i neu.

Dolo.

Algunes fotos ...