dissabte, 22 de novembre de 2008

Ulls de dol

Sí, avui estic moixa, em sento impotent. No hi puc fer més ... més que escoltar i acompanyar a qui en aquests moments ho necessita, l'Auro, una de les meves millors amigues. Avui hem enterrat en Lluís, son pare, una mort sobtada. Aquesta tarda hi aniré una estona i així fem companyia a la Lola, sa mare.
És molt dura la sensació quan t'apropes a saludar a qui acaba de perdre un ésser estimat. Un silenci i un mar de llàgrimes s'han apoderat del moment quan m'he fos en una abraçada amb l'Aurora.... Un reguitzell de preguntes et venen al cap. I un munt de pensaments i les cares de les persones que ja han fet aquest pas fa un temps. Perquè som així ?

Ara em toca fer el cor fort i servir-los a elles d'ajuda. Canviar aquests ulls de dol per uns altres d'esperançadors i alegres, transmissors d'amistat i d'emoció i, sobretot, de vida!
Una abraçada!