dissabte, 31 de gener de 2009

Un petó, un amor

Un altre. "kiss". Un amor. Un adéu. Un comiat. Potser no per sempre -això espero!-



Quan el vaig comprar, ho vaig fer també perquè ja li tenia el lloc a casa. Al bell mig del moble del menjador, on ara l'acompanya un esponerós potus que dona color a la casa, perquè el trencaclosques, també de 1000 peces i de 48x68 cms, és en blanc i negre.

El meu ídol

Entre d'altres, en "Charlot", Charles Chaplin, aquest magnífic mim és el meu gran ídol. Sempre he estat pendent de la informació existent d'aquesta autoritat cinematogràfica però mai n'havia tingut ni cap pel·lícula ni llibre ni, molt menys, puzle.
Un dia passejant-me entre la multitud de la gran ciutat ho vaig trobar tot. La que considero la seva millor obra, un dvd de "El gran dictador".


Una lectura que parla de Charlot com al rei dels sense llar, "Tras las huellas de Charlot".
I el que més em va captivar, un puzle!



Aquest! 1000 peces, "Las luces de la ciudad", amb ben poc color, molts grisos, com m'agrada a mi! Medeix 48x68 cms i presideix el menjador al costat del Guernica. Charlot, representa un sense sostre amb dignitat i estil, tot un senyor, acompanyat del seu característic tratjo, bombí, bastó i, com no, el bigoti.

dissabte, 24 de gener de 2009

El noi del pijama de ratlles

Cansada de que “El noi del pijama de ratlles” [més info] no aparegués durant dies i dies a la biblioteca taradellenca, abans d’ahir vaig optar per ampliar la biblioteca particular de casa i el vaig comprar. Aquest matí, ventós i frescot –com diu en Molina de “Polònia”-, me l’he cruspit, pim-pam, amb un obrir i tancar d’ulls. Feia molt de temps que no em superava a mi mateixa llegint. Sovint sóc anti sistema i vaig a contracorrent tot sovint, i com que encara no he vist la pel·lícula que n’han fet, m’he decidit a endinsar-me en l’època esplendorosa de l’Alemanya nazi.



Entre Berlín i Out-Witch, 1942. En Bruno, fill d’un militar “dels bons” -des del punt de vista del nen- coneix l’Shmuel, un nen polonès, jueu i presoner del “camp de concentració” que hi ha darrera la gran tanca on tots van vestits amb pijames de ratlles. És fantàstica la relació d'inocència que creix diàriament entre aquests dos nens, d’amistat i lleialtat.
És dura la narració capítol darrera capítol i m’ha captivat la manera que té l’autor per fer imaginar al lector tota la trama: "l'horror amb ulls d'infant". I té un final realment dur i cru.

El punyal del sarraí II

Ja fa uns dies que vaig acabar aquesta novela, potser un xic juvenil, històrica, sobre la vida del jove Rei Jaume. No puc negar que m'ha agradat, passa bé. Puc dir que les descripcions m'han fet imaginar prou les escenes (fins i tot les de sexe, jajaja): com vivien als castells, i fora d'ells; com i qui governava realment -alguns reis eren veritables titelles eh!-. El que m'ha sobtat molt és veure com s'arribaven a moure pel país! I com arribaven els missatges i les noves d'un lloc a l'altre, malgrat no tenien emails! A més, és una manera més de seguir la historiografia que vam tractar a l'assignatura de Literatura Medieval I a la Uoc.
El cert és que desconec si hi ha errades com algun "entès" havia insinuat, però a mi, personalment, m'ha agradat. Tant, que ja tinc a les mans la segona part de la trilogia sobre Jaume I El Conqueridor, "La reina hongaresa" [més info]

dimarts, 20 de gener de 2009

Sant Sebastià, records d'un passat present

Avui és Sant Sebastià i Taradell ha celebrat la festa major d'hivern, amb un munt d'actes (TaradellBloc): xocolatada, gegants, ofici al sant, el ball del Ciri...

No escric en honor del sant. No escric per la festa major. Ni per la xocolatada. Ni per cap mena de ball. Ni perquè l'Obama en qüestió està escrivint una nova història. Escric perquè el 20 de gener és -era- una data especial per un amic que ja no hi és, en Climent. Era el seu aniversari. Quantes espelmes hauries bufat avui ? :) Aquesta data, doncs, m'evoca un munt de records -de tota mena- i avui toca "estar sensible". En positiu, Climent, no pateixis! :)

Aix ! (suspir).
Seguiré llegint ....

divendres, 9 de gener de 2009

9 de gener de 1919

M’agrada donar una ullada a “El quadern gris” de Josep Pla gairebé dia sí dia també, em te el cor robat. I avui m’he aturat quan Pla, fa noranta anys, escrivia aquesta frase: “A l’estació de França, un faetó de vidres tirat per un cavall escanyolit ens transporta tota la família fins al pis del carrer de Mallorca”.
Un faetó! He hagut de buscar exactament què era un faetó!



M’imagino algun tipus de carruatge però fins que no en tinc una imatge, gràcies a Sant Google, no en tinc una idea més exacte. Maleïda societat actual! Més val una imatge que mil paraules. Encara sort que, malgrat tot, llegim!
Doncs, aquell faetó que feia de taxi, segurament, no tenia res a veure amb els que després han anat apareixent. Una evolució d’aquest transport seria aquesta ?




I com no, arribar a la massificació de "cuques grogues i negres" ...



I l’evolució del preu de cost d’una viatge ? No! No! No vull ni imaginar-m’ho! I que consti que no tinc res en contra dels taxistes. Però ... on anirem a parar?!
Josep Pla també escrivia que el cavall escanyolit en qüestió els "transporta tota la família". De fet, m'he tornat aturar aquí. Família? Tota? Junts? Avui en dia ... Quina? Què és família? La del feisbuc famós? Jo no m'en puc pas queixar, per sort! Però penso: Família, un valor perdut? Podria ser (o potser ja ho és), el títol d'un article de qualsevol revista d'aquesta nostra societat de consum en la que ens està tocant viure...
... societat de consum ... Ara mateix em ratllen les patètiques (segons el DIEC: adj. [LC] Que desvetlla emocions vives, especialment penoses) REBAIXES que aquests dies ens ataquen arreu per on passeges. Fins a un 70 % de descompte! Però què és això! Cues i cues arreu del país per arreplegar una ganga! i, el pitjor de tot, poder-ne pressumir davant les amistats...
Jo respiro i em demano, " ... realment et fa falta això ?"
No nem bé, no!
Deixo aquí un article publicat a l'Avui suplement cultura, la secció La Tarántula cega (dels que llegeixo sovint) que en parla d'això del Nadal i dels regals. "Amb qui dinaràs aquest Nadal?" d'Albert Sánchez Piñol [article]

dimecres, 7 de gener de 2009

Regal de Reis: paisatge blanc i fred!



Segona nevada en menys de 10 dies, i aquesta, més apreciable per tothom. Els qui hem hagut d'anar a treballar, fent les mil i una per arribar a lloc.

Els nens i nenes, amb vacances encara avui de l'escola, n'han pogut gaudir elaborant petits "monstres de neu" que a hores d'ara encara s'aguanten sencers. Fa fred. Tot és blanc.



M'he pogut passejar pel bosc i aconseguir aquestes meravelles ....



Més fotos !

Canvi d'any a Oporto

Uns dies de vacances pendents ens va permetre poder gaudir d'un viatge de "cost baix", per dir-ne d'alguna manera, a Oporto. Perquè si fas números .... no sortiries de casa !!!
Així, doncs, el canvi d'any a la segona ciutat més important del país veí, Portugal, ens va donar una altra impressió del mateix.

La ciutat, un xic "deixada", no deixa de sorprendre'ns, barrejant "lo antic" amb la novetat. Les fotos així ens ho expressen.

I un pas del 2008 al 2009, sota la pluja (d'aigua i de CAVA!!!!), amb concert i piromusical inclòs no me l'havia pas imaginat!

Aquest és el "què!" de la ciutat.



I com no! no podia deixar d'embadalir-me amb l'interior i el contingut de la famosa llibreria Lello.