dimecres, 24 de juny de 2009

Nit de Sant Joan

La nit màgica per molts, la nit d'alegria, la nit més llarga, la nit més curta ...
Jo tinc clar que sóc un esperit de contradicció, però és que aquesta "festa" tampoc m'agrada, així que aquesta nit ens hem quedat a casa, tranquils, escoltant música, l'un preparant cotxes d'slot i l'altra repassant els apunts i exercicis de francès per la prova de demà dijous a la uoc.
Recordo amb certa "por" les fogueres i els petards de quan erem xics, a la terrassa de casa la iaia. Encara sort que aquest any hi ha crisi! La veritat és que no se n'han sentit tants com anys enrere ....
Reconec però que es posa molt rebé fer festa per Sant Joan :)
M'agrada la cançó d'en Sisa, com tantes d'altres d'aquest eixelebrat autor, i aquí la deixo.



NIT DE SANT JOAN [escoltar]

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants.
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames...

Jaume Sisa

dimecres, 17 de juny de 2009

My friend, my father

Bé, aquí presento una altra de les meves obres d'art, un altre trencaclosques de la Dolo, un que fa molt de temps vaig pillar en una botiga joguines en liquidació, on es troben les "gangues" ....
De fet, té un títol suggerent: el meu pare, el meu amic. Entre ells dos hi ha una mirada de complexitat impressionant, i tots hem passat per aquesta etapa. Vers el pare; vers la mare; o vers algú molt proper (em venen dos noms a la memòria ara mateix .... )
1000 peces que aconseguien aquesta tendra imatge



[Quin pare, redéu! ]

divendres, 12 de juny de 2009

Proves finals de la Uoc i la lectura d'estiu

Aix! Falten poc més de deu dies per fer les primeres proves de validació de la Uoc. Jo les faig a Vic, a l'edifici del Mil·lenari. Et fan suar la gota escrivint ( a mà!!!!! si si, amb boli ... quines agulletes!!! ), explicant com has seguit l'assignatura, la participació als debats, els exercicis, els materials consultats ... perquè puguin assegurar que som cadascú de nosaltres els qui hem enviat els exercicis. La veritat és que el curs m'ha anat de conya! Ara només falta superar això i seguir l'avaluació continua haurà valgut la pena !!! L'assignatura de Francès III és la que em fa més por ... posaré algun ciri a sant .....
I a finals de juny tocarà pensar en les assignatures del proper semestre.

Ostres! Aquests dies, amb el temps que fa, em passo moltes hores fora, i estic entrenant molt rebé. Em fa mandra haver-me de concentrar i no sé com posar-me a repassar tot això!
El que em ve de gust és llegir. I ja he començat "El conte número tretze" de Diane Setterfield. Les primeres pàgines m'agraden ....

[+ info: El Periódico ]

dimarts, 9 de juny de 2009

Caminada Lluna Plena, Taradell

Un any més hem participat a la Caminada de Lluna Plena que organitzen els escoltes, l'Agrupament Rocaguinarda, de Taradell. I aquesta vegada hi vaig convidar en Gabi i la Sílvia, i el seu amic Joan. Així que, al donar la sortida gairebé un quart de deu, aquest trio i el nostre -Sam, Aurora i Dolo- vam començar amb alegria la caminada. La lluna anava treient el nas, prometia una bona llum!
El camí tenia bona pinta, però va tenir gust de poc :) no estem mai contents eh ! Els uns, que és llarga; els altres, que és curta! jejeje
Plaça de les Eres, Pujoló, voltant del camp de golf, PR cap al Castell de Montrodo
n, direcció "la butifarra", travessar el Gurri, pujar cap a Gasala, pel dret cap a la Plaça de l'Everest, Camping La Vall, cap al Vapor i arribar al cau, crec que poc més d'onze quilòmetres i mig. Molt bé tot. Habituallaments per un tub! I una samarreta de record. Ole!

No es pot deixar anar enlloc a segons qui, i menys a una certa edat! L'anècdota de la nit va ser que
quan ja havíem fet un parell de quilòmetres o així, narinant, la jefa Sílvia diu: otia! Se m'ha desfet la sola de la sabata! .... La imatge era realment genial, arrossegant a cada passa més de mitja llesca de sola de goma ... Plof! Plof! .... Sort de l'il·luminat d'en Sam que va pensar com en McGiver i amb el cordó de la mateixa sabata vam fer un invent. Bé, encara no havíem fet mig quilòmetre més .... Ostiaaaaaaaa! Ara l'altra! Jajajajajajajajajaaja ....

La imatge encara era millor. Buf! Quin far de patir que em vaig fer ... Pobre pallassa!!! Que si fa molt que no les feiem servir, que si no ho entenc, que si poten pocs kms .... Aix! Total que li dic, diguem-li al Gabi i en Joan que van mes endavant que s'esperin, ens donin les claus del cotxe i amb un moment pugem a canviar les bambes perquè el meu tiet que estava amb la protecció civil, segur que ens hi apropa (siusplau! Siusplau! Que sigui aquí al creuar la carretera!) .... En Gabi contesta la trucada i .... Sorpresa ! A ell TAMBÉ li acabava de passar !

Jajajajajajajajajajajajaaaaaaaaaaa No pot ser ! Son els inocents?! :D Encara no m'ho crec .... Els atrapem i en aquell moment se li desfà l'altra sola a en Gabi .............. No hi ha paraules ! :D
Les quatre botes ! Tots dos amb problemes per seguir la caminada ! Jajajaja En Gabi, fins i tot, deia que era una mena de promesa per haver guanyat el Barça :D jajajajajjaa
No us ho podeu pas imaginar!

dimecres, 3 de juny de 2009

La Provença

Quatre dies a La Provença donen per molt! Passejant amb la Marta, la Mercè, l’Aurora, en Sam i jo hem anat redescobrint el centre d’Aix-en-Provence, preciós i ple de places i fonts entre les que passegem un dissabte a la tarda.

Hem tingut temps de tallar “jamunassu” (Mercè! N’has après ja?!)

i de fer “picnics” a la vora del Lac de Sainte Croix

i poblets com Mustiers ,

Aquí, des del Canyon du Verdon es poden fer un munt de caminades i conèixer racons i raconets!

Hem tingut ocasió de veure els camps d’espígol, la banda, que d’aquí tres o quatre setmanes es vestiran de gala, d’un to blau lila que enamora a tothom.
Hem passejat a prop del mar i un xic per sobre –carretera de Crêtes-.

Redéu quins penya-segats ! Cassis al fons, poblet amb port, molt turístic.

I hem seguit la ruta cap a La Ciotat, Le Castellet i La Cadière-d’Azur ... poblets de l’estil medieval i plens de botiguetes. Oi, Aurora? :)

Ostres! ja ens quedariem "Un any a la Provença", ja! (informació del llibre)
Uns dies que no oblidarem. Una abraçada ! Merci!