dimecres, 8 d’agost de 2012

Desgràcies llunyanes que em sento properes

Ahir al vespre se'm va posar la pell de gallina. No és una noticia que ens quedi propera: no és ni de la disminució del que em pagaran de l'atur, no és de cap més llista de retallades que ens faran els put....s polítics espanyols, no és del futbol, no és dels èxits dels "representants" que tenim a Londres, ni és cap augment desmesurat més de la prima de risc dels col....ns!. No! És de Nova Zelanda, del país el qual em té el cor robat. 
Cada vegada que m'arriba alguna noticia, em descontrolo emocionalment. Sí, és a l'altra punta del món. I què? Me'l sento part de mi. Curiós! I aquests dies hi estic més familiaritzada perquè m'estic llegint la fantàstica novel·la "Al país del núvol blanc" de Sarah Lark.


Les cendres cobreixen els voltants del volcà Tongariro, aquest dimarts,
a Nova Zelanda. NEW ZEALAND POLICE / HANDOUT | EFE
Doncs això, que ahir al TN de TV3 [video] van dir que el volcà Mt. Tongariro -al centre de l'illa nord de NZ- ha començat a treure fum i cendra. Es veu que, després de més de 115 anys quiet i callat, ha fer una erupció sense lava, de moment. Més informació al Periodico


Però és que es pot esperar el pitjor. A tot això possiblement segueixin més terratrèmols. És un no parar! I pensar que jo ho ho vaig trepitjar a l'octubre del 2010 ... 


Travessa del Tongariro Alpine Crossing (octubre 2010)
És acollonant el que en diuen les noticies del país, però m'ha cridat l'atenció el comentari d'un xicot quan expressava al diari NZHerald que "Mother nature seems to be giving NZ a good thrashing at the moment, but that's the price we pay for living in the pacific ring of fire!".... alguna cosa així com que "La mare natura sembla estar donant una bona pallissa NZ de moment, però aquest és el preu que paguem per viure en l'anell de foc del Pacífic!".

Aix! Suspir! Ja em va passar quan al febrer del 2011 hi va haver un greu terratrèmol a Chrischurch, on en Sam i jo havíem passejat feia uns mesos, i a les notícies ensenyaven imatges, entre elles, la catedral de la ciutat. Acollonant! Jo tenia feta la foto de feia poc més de 3 mesos ... bbbbbbrrrrrrrrr  (apunt al meu bloc).

I encara n'hi ha més! Buscant informació de l'erupció del Tongariro, encara he trobat més desgràcies d'avui. Coi de natura! Tant bona que és i tant dolenta que pot arribar a ser .... 
Al sud de l'illa sud, on hi ha la infinita meravella del Milford Sound, aquesta entrada del mar tant i tant espectacular s'ha vist afectada per una estranya marea negra i estan pendents que el gasoil i l'oli vessats d'una grua-vaixell no acabi afectant aquest paradís. Gggggggrrrrrrr !!!!
Quan m'hi vaig passejar jo, estava així de preciós tot plegat [bloc]  ....


Aquest país no deixarà de sorprendre'm mai. Si mai desapareixo, busqueu-me a Nova Zelanda!