dissabte, 3 de novembre de 2012

Ullades de sol entre els núvols...

Sí, ullades de sol entre els núvols ... i no precisament em refereixo al temps físicament, metereològicament, si no al meu estat físic-psíquic. Des que ha començat la tardor encara no l'he pogut gaudir, amb el que a mi m'agrada sortir a passejar !!!! M'ha tocat viure'n el seu aspecte més negatiu, de manca de llum, de temps canviant, de tristesa, de canvis...
Ja fa tres setmanes que he anat arreplegant un encostipat rere un altre, sense cursar-se'm, com em va passar fa gairebé dos anys. I el resultat final ha estat el mateix: porto una setmana sense sortir de casa per culpa de la pneumònia dels dallonses!!!

Els últims mesos m'han passat coses. Les he viscut, algunes en directe i d'altres en la distància. Algunes les he assumit i, pel que sembla, d'altres no tant, o gens. I aquí estan. Manifestant-se ! Obligant-me a parar. Sí, reposaré, oi tant, jo que sóc tant activa i moguda, però ho faré, sí, per força, per prescripció mèdica! Que trist! 

Avui escric perquè veig ullades de sol entre els núvols que hi ha a Taradell, sí. Malgrat tot, cada dia surt el sol. Respiracions forçades, amb xiulet inclòs. Mocositats. Tos. I més tos. Monotonia. La sort és que aquests dies també han passat algunes coses diferents: concerts de "Tastet de gospel" a Calldetenes i a Alpens, algun ral·li, el lliurament dels meus exercicis de la UOC, activitats amb els nanos del centre obert, partides inacabables de parxís, tardes llarguíssimes davant la llar de foc ...., fins i tot l'operació d'esterilització d'en Muffin...

Aix! Ser una "fàbrica de mocs" amb potes no és gens agradable. Em sento malament quant contínuament m'ofego i necessito treure les mocositats com fan alguns avis amb aspiracions sorollosa i fastigosament enèrgiques. Perdoneu, però algú ho havia de dir. M'hi va la vida, la respiració. 



I bé, demà diumenge dia 4 de novembre, el Cirviànum de Torelló vestirà elegantment de negre i vermell, acollint un altre concert gratuït de Tastet de Gospel. Sí, sí, a Torelló, al Cirviànum! Us hi esperem a les 7. Veniu a gaudir-ne! Bé, jo hi seré entre el públic si tot va bé, i si la tos em respecta... Endavant les atxes!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tu només pensa que els mals no duren eternament (encara que a vegades en ho sembli)
Ànims i com diuen a Castella "que no decaiga"

Dolors