divendres, 29 de gener de 2010

Una data esperada per molts

Uns estan pendents de les llistes de l'atur. D'altres estan pendents d'obtenir els corresponents papers que els permetin viure i treballar sense l'etiqueta "sense papers". Però encara per sort, la gran majoria dels treballadors d'aquest món viu pendent d'una data molt esperada per molts: la jubilació! Aneu esborrant del vostre somriure aquesta imatge. Això no arribarà així.



Avui m'he llevat amb aquesta notícia. Jo ja tenia clar que de calers per anar d'excursió amb l'Imserso no n'hi haurien per mi, per això animo als meus pares a fotre el camp tant com puguin i que ho facin en el meu nom i amb els meus calers. Però llevar-me sabent que hauré de treballar dos anys més !!! ostres!!! no sé. A partir del 2013, tots els qui es jubilaran, ho aniran fent 2 mesos més tard de lo normal per any que vagi passant, fins arribar als 2 anys. Així, els nascuts el 1959 ja pringuen. Jo també. On seré l'any 2039 ¿?!! No tinc cap més sortida. Per si les mosques, continuaré posant calers sota les rajoles!
A Els matins d'en Cuní demanen si ens sap greu jubilar-nos als 67. Personalment, "matins.no", sempre i quan tingui, malgrat sigui un tòpic, salud, amor i algun caleró.
Pel que anat llegint i sentint, el problema més greu han sigut les pre-jubilacions !!! Les que han existit des de fa molts anys en caixes i bancs, empreses públiques, etc ... deixant de banda la crisi que en molts casos n'ha tingut la culpa d'avançar aquesta edat. Sempre he pensat que darrera d'una cosa bona n'hi ha una altra que és curiosa i diferent. Què hi veieu realment en aquesta imatge de la vellesa ?



L'esperança de vida cada cop més enllà. Els sous són més alts. Les entrades de calers de seguretat social cada vegada són més petites. I tenint en compte que la mitjana d'edat de jubilació es mou entre els 61 anys per les dones i els 63 pels homes, totes dues lluny de l'edat legal 65 anys .... i veient que m'han canviat les regles del joc un cop he començat el partit i m'havien promès això, i que malgrat tot d'aquesta manera m'asseguren una pensió digne quan em toqui ... què em queda per fer ?!
Treballar i callar !

.........................

Si et poses a pensar, realment, perquè ens hem de preocupar quin dia ens jubilarem mentre passa el que passa pel món? Estic pensant en com canvia a marxes forçades la imatge del nostre món.
Estic pensant en múltiples malalties. Estic pensant en Haití... no tinc paraules.

2 comentaris:

Aleix ha dit...

NO ERA K LA PENYA ES JUBILA ALS 50 I POCS...........?????????????????'
SI,JO CTB CREC K HI HA COSES MES IMPORTANTS K PENSAR EL LA JUBILACIO!

Dolo ha dit...

Ei Aleix!
Sí, coses com l'amor i l'amistat.
Records. Una abraçada!