dijous, 30 de setembre de 2010

30 de 30 amb folre i manilles, i una cançó

Aquest mes de setembre em vaig plantejar, com un repte, crear un apunt per dia. D’aquí el 30 de 30, trenta dies, trenta apunts. No us penseu que té relació amb els castellers eh, però quedava bé com a títol (hehehehe).
Confesso que no m’ha costat gens portar el ritme d’un apunt per dia, perquè és una cosa que m’agrada, i tenia material, d’aquí el “folre i manilles”. De fet, amb tot el que ens arriba a passar, sentim i vivim diàriament, podríem escriure uns quants apunts de diferents temes cada dia. Plasmar amb paraules allò que sents i vius és un bon exercici eh! sobretot, d’humilitat, senzillesa i transparència amb un mateix.
Et voilà ! repte aconseguit Dolo! Ha estat un plaer.

Doncs, bé, la segona part del títol d’avui, és una cançó. Una cançó de la que no recordo el nom ni el grup i que vaig sentir ahir en un enterrament del pare d’un parell d’atletes del nostre club, una persona estimada entre nosaltres i dins del món de l’atletisme. Se’m van negar el ulls.
Aquesta cançó ara m’ha marcat un moment. I quan l’escolti, el recordaré. Com tants d’altres adéus que ja han passat abans... De tant en tant, va bé recuperar aquells moments viscuts amb els qui ja no tenim al nostre costat i pensar allò de "no és un adéu per sempre, és tant sols l'adéu per un instant ... "
Un dia ho comentava l’Uri en un apunt del seu bloc, i és ben cert, cada segon de la nostra vida està marcat per unes paraules, per una música, per un autor, per una lletra, per un silenci ....