dijous, 2 de setembre de 2010

Cada dia falta menys i tot comença a tremolar

Doncs sí. Cada dia falta menys ... per quedar capgirats una estona a l'altra banda del món ... Nova Zelanda ens espera, i tant de bo que sigui amb els braços oberts! 
Aquests últims mesos vaig seguint els blocs d'alguns catalans i taradellencs que hi estan una temporada estudiant i treballant, i d'altres de visita uns dies, i el cert és que va bé per anar prenent nota de llocs i coses que cal o no cal oblidar-se de visitar :) però em va "malament" perquè no deixo de pensar-hi i de canviar la ruta constantment prevista amb la furgoneta entre les dues illes.
Aix! quins nervis! Em fa una por que amb el nostre anglès no ens entengui ni cristu....

2 comentaris:

MURAKIWI ha dit...

No pateixis dona, aquests kiwis són molt amables! Quan vaig arribar el meu anglès era macarrònic, però hi ha mil maneres de fer-te entendre.

En quan a la planificació, segur que t'anirà bé seguir blogs i cròniques de viatge. Millor que vingueu amb un itinerari més o menys clar, però segur que no serà el definitiu!!! Les distàncies i velocitats de les carreteres poden ser enganyoses i tb s'ha comptar amb les condicions meteorològiques...que et poden fer canviar els plans o endarrerir alguna visita.

Dolo ha dit...

Ai Edu, tant de bo tinguis raó, perquè el meu catalanglish taradellenc, no sé jo! jeje.
Per cert, el tema benzineres, a la illa sud, què tal ? és tant pobre com diu tothom ? siau!