Llegint la premsa aquest matí he vist que anuncien que avui 28-S, la premsa escrita ja comença la vaga general aquesta anunciada fa tants dies pel 29-S del 2010, arreu es veuen cartells i piquets que van a tocar allò que no sona pels polígons.
El cas és que m'han vingut al cap unes quantes dates així abreviades prou recents - o no-. Sempre ens movem pendents del calendari (aniversaris, sants, reunions, sortides, viatges, vacances, visites al metge ...). Com serien les nostres vides sense un calendari ? sense el temps ? sense el rellotge ? - bé, jo no porto rellotge des dels quinze anys i no arribo mai tard enlloc-.
Tanco els ulls i veig les esfereïdores imatges que tots recordem del 11-S del 2001 amb de la caiguda de les torres bessones de Nova York... un silenci.
També el 11-M del 2004 amb la gent intentant sortir d'entre la ferralla dels trens a Atocha... sense paraules.
Tirant més enrere, la famosa frase "Todos al suelo, coño" d'un Tejero acollonidor i aconseguint un cop d'Estat dins del Congrés dels Diputats el 23-F de 1981.
I un munt de dates més que segur que ens han marcat d'alguna manera o altra. Ara penso, doncs, que la millor en la meva vida va ser un 30-J, un juny de la collita del 72 en la que va aparèixer en aquest cruel món una petita taradellenca que lluita per viure la vida i deixar-la viure als altres constantment.
Si encara hi ha gent que no té dates per celebrar, per recordar, o per oblidar, sempre tenim l'opció de mirar aquest web i trobar-ne alguna (el dia del cerveser, del taxista, del kinesiòleg, del futbolista, del diplomàtic, de la sogra! ... és acollonant)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada