dissabte, 13 de novembre de 2010

Un mes a New Zealand

Aviat és dit! 
He esperat anys i anys per fer aquest viatge a New Zealand que tant he somiat, finalment va arribar ... i avui, ja sóc a casa, a Taradell, després de passar-hi gairebé un mes amb en Sam. Un mes que hem anat compartint via bloc "A l'altra punt del món" amb els amics i familiars, gairebé on-line.

Cada dia funcionava semblant: llevar-nos d'hora -a les sis i escatx del matí el sol ja lluia amb força-; fer uns quants quilòmetres; visitar els llocs que tocava segons la zona; fer les excursionetes del moment; dinar uns sanvitxos; captivar els moments i llocs amb la càmara; localitzar el càmping on aterrar aquella nit; una dutxa, preparar sopar (pasta, arròs, carn .... ), escriure la crònica del dia, descarregar les fotos, escollir-les i penjar-ho tot al bloc si el wifi ens ho permetia; muntar el llit de la furgoneta i descansar unes quantes hores. Quan nosaltres anavame a dormir, les deu o quarts d'onze màxim, la resta de gent del càmping ja feia estona que dormien, són com marmotes agallinades, a les 8 i picu, quan es ponia el sol, ja s'endressaven!

He vist ovelles, vaques, alpaques, cèrvols, ànecs, galls, i ocells de diferents tipus, tots en llibertat, pels camps i boscos... foques, dofins, pingüins a les platges i aigües d'aquest país ... arbres de més de 50 metres d'alt, platges solitàries, falls "cascades" d'aigua de tots els tipus, més i menys accessibles i turístiques, muntanyes nevades i glaceres, zones desèrtiques, fiords, geisers, i prats verds a dojo, mar d'un blau intens, illes de tots els tamanys i formes ... bústies tunejades de tota mena ... senyals de trànsit i d'avisos que mai havia vist i que possiblement només existeixin a Nova Zelanda... 

Si hagués d'escollir un moment, el millor, de tot el viatge, em seria impossible decidir-me, tots són especials, i diferents.

Si hagués de triar un lloc, on repetir l'experiència, o bé si l'illa nord o l'illa sud, tampoc em podria decidir.

Si hagués de fer a tamany natural, una de les sis mil fotografies que tenim, com a record, crec que tampoc podria decidir, però al final, us en deixo una que m'ha captivat el cor.

Perquè si he de difinir l'experiència només em queda dir que, per una vegada, la realitat supera la ficció, tot allò que jo ja havia vist o sentit, en directe, és molt millor; tot allò que m'havia imaginat, en directe, encara és més! I per postres, descobreixes llocs i gent, que encara t'ho fan ser tot més maco i arrodoneixen el viatge.

Sense res més a dir, gràcies a tots els qui m'heu ajudat a fer d'aquest somni una realitat i a tots els qui ho heu pogut compartir amb nosaltres, encara que hagi sigut via internet.

Una abraçada i ens anem veient!

En pingu!!!

1 comentari:

Sam ha dit...

I no ens hem barallat massa!jejeje