Anem veient els companys, fent fotos aquí i allà, esmorzem una mica, ens donen les últimes quatre indicacions, sobretot coses del roadbook i dels trams, i encara sota la boira es dóna sortida als primers vehicles. Nosaltres portem el dorsal 101. Encara falta. Aprofitem per acabar d'anotar coses als papers que ens acompanyaran fins les deu de la nit. Ho repassem tot: el full de ruta, el cronòmetre! la càmera! els llums! el llapis! i les taules de les diferents velocitats impreses dins la carpeta! Apa som-hi doncs!
Ens donen la sortida, només som dues dones "pilots", he de donar la talla. Ens dirigim cap a St. Sadurní d'Osormort, on la carretera vella que puja cap el Pla de les Arenes i el Coll de Revell, ens comporta els primers mals de cap: un camió fins a Malafogassa que me la juga una mica massa! Així no puc fer la mitja. C'est la vie. Paciència. El primer tram serveix per adaptar-me a l'Autobianchi i per concentrar-me.
El proper és "anar a girar a la rotonda de Sant Hilari Sacalm per la carretera de la Font Vella".
Continuem amb Cladells, que tot i baixar un bon tros darrere d'un tot terreny un xic lent, al final, el resultat va ser el millor de tots els nostres trams, amb contravolant inclòs en plenes paelles de baixada! Buf, quin ensurt! Hem anat veient cotxes abandonats per diferents motius. Creuem els dits.
El següent, després d'un bon tros d'enllaç, és una variant d'Osor, sortint des d'El Pasteral i anomenat "Els pantans". La mare que va par...r els pantans, les pujades, la terra, els rocs, els sots, els bassals, els camins mal girbats i tot plegat! Quina cagarela! A més de no enganxar de cap manera el ritme (per mi era impossible, i el terra a Osor estava massa delicat), de pujada en plena paella ens vam trobar un cotxe al mig de la traçada. Bbbbbrrrr !!! Enllacem amb el següent (substituït Vilanova de Sau pel típic Collsaplana i que tant bé ens coneixem de tort i dret).
L'arribada a El Sucre, on es farà el tram espectacle, el reagrupament, una mica de dinar i una petita mitja part se m'entrevessa per vàries coses. La primera és que en Sam diu que el faci jo, el circuit. A mi no m'agrada! No vull fer ziga-zagues a la babalà tivant fre de mà! No en sé! Ni m'agrada.
D'acord, surto jo a passejar doncs. Total, que ens donen la sortida, condueixo jo, i el cabr....n....s d'en Sam em comença a estivar fre de mà, i no dono l'abast a readreçar el petitó Autobianchi hahahahaha !!! Que bé que ens ho vam passar. Es nota ?
I segona, que quan ja estavem disposat a fotre caixalada a l'entrepà, casumlolla! No pugen els vidres! Ostia! No podem pas anar fins les 10 de la nit així per aquests móns de Déu !!!! No hi havia manera, però per sort, després d'una bona estona, i encara no sabem com, van acabar pujant. Buf! Ni tocar-los! Ens relaxem, dinem, fem un cafetonet, un pipí (per una vegada, i en aquest ambient més "d'homes" per dir-ho d'alguna manera, no era el lavabo de les noies el ple hehehehehe).
En Ferrarons, fidel, ens va venir a veure a la sortida i ens ha donat aquest regal. Gràcies Ramon!
Així que, concentrats, ens vam dirigir al proper tram, anomenat El Lluçanès, pujant des de St. Julià Sassorba per la carretera vella de Prats, un bucle pel mig i acabant gairebé a Sant Bartomeu del Grau. Taules imposades. Quin patir! Tal com estavem calibrat, nosaltres perdíem cinc metres per cada cent metres de recorregut. No en vam pas caçar ni una. De fet, ja es va veure al resultat final: el pitjor dels trams! Sense aquests punts de més, més d'un homenot s'hauria cagat en tot perquè una dona li passava la mà per la cara! hahahahahaha
Sobremunt era el següent objectiu, per unes pistes super divertides durant les quals havies d'estar ben alerta i no perdre't. Gairebé enganxaves el final d'un tram amb l'inici del següent, i aquí perdem un rival més, el cotxe de davant s'ha saltat la sortida i no sé pas què farà! S'ha de vigilar, sobretot quan s'ha de deixar la carretera principal per anar a parar a Orís. Un petit reagrupament a Manlleu, on vint minuts donen per molt (sobretot per prendre un redbull i donar-nos ales per acabar sencers), ens permet tranquilitzar-nos per acarar els dos últims trams: Bracons i Llaers. A Bracons, al pobre Autobianchi li faltaven uns quants cavalls, el vaig estirar tant com vaig poder des de Sant Pere de Torelló, pobret, i fins a Sant Privat d'en Bas. Com m'agrada aquesta carretera!!!!
I per acabar, ja cansats, collons amb el tramet de Llaers! No només és xunga la pujada fins a Vidrà (pista estreta i sense massa moments per relaxar-te), si nó que és pitjor el tros des de Sta. Maria de Besora passant per Llaers anant a espategar a la carretera de Vallfogona del Ripollès. Sí, sí, hem acabat !!!! I com hem patit, redéu! Hem fet tot el trajecte, més de 40 kms, amb el llum de color taronja de la benzina fent el pamplines, ara dono positiu, ara m'amago. Buf! Just passat la pancarta de fi de tram, ens hem parat en un caminet i hem omplert el dipòsit! I tranquils, cap al final del ral·li.
Al final tot ha anat de conya, no ens hem perdut i déu ni do lo bé que ho hem fet! He arribat a casa amb una immensa planta que m'han donat per ser la "pilot" femenina dels 3 ral·lis aquest any (la Nocturna, els Volcans i la Volta), Ole! Gràcies!
Bloc i fotos d'en Sam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada