Matinal nadalenca al Matagalls

Després de llegir aquests dies que si atacs de cor, que si els ossos no sé què, que si els quilos per aquí, que si l'edat per allà ... i com que sóc d'idees fixes (diuen), quan se'm posa al cap que vull fer o vull anar, tremola Catalunya! Així que el nostrat Matagalls tenia tots els números. Et voilà!

I això, que ens hem llevat a una hora decent després de sopar ahir en família amb tapes vasques-argentines, "cochinillo" del bages, vi i cava del mar de la plata i postres amb "dulce de leche" (és que dir dolç de llet no em barrufa massa). Hem esmorzat uns cereals, ens hem abrigat i cap al peu de Coll Formic, a 1.145 metres d'alçada, on hem aparcat el subarill.

Quan faltaven 5 minuts per les onze del matí, i amb una mica de ventarulla, hem enfilat el GR 5-2, camí que puja ja bastant des del principi entre roures un xic glaçadets, i on la bufera ens ha putejat una mica.

El mar fent-se notar

Des del Pla de la Barraca, al fons Montserrat i La Mola

Arribats al Pla de la Barraca ens hem creuat amb coneguts i hem enfilat la butifarra pedregosa i desgastada que ens pujarà dalt del Turó Gros de Sant Andreu (no m'estranya que tingui aquest nom: és altíssim i ample!), crec que ja a uns 1.500 metres ... 

Entre foto i foto, i a mig camí aproximadament, hem anat planejant pel Collet de l'Estanyol i creuat el Collet dels llops on bufava un vent gèlid. I, decididament, enfilem l'última pujada fins que ja hem albirat la Creu de Matagalls, a 1.697 metres !!! Déu ni do la gent que hem anat trobant pel camí, tant d'anada com de tornada. I sorpresos hem arribat envoltats de pessebres de diferents centres excursionistes. Hem fet quatre fotos, entre ells del pessebre de la gent de Taradell desitjant-nos a tots unes bones festes, hem fotut caixalada a un parell de barretes de cereals i una mandarina, un glop d'aigua i avall va que fa baixada.

La nostra comarca d'Osona al fons amb les Pirineus blancs

De retorn, baixant pel Turó Gros, la Dolo "petita" al peu de la foto, amb el Pla de la Barraca al fons

Alguns trossos estaven glaçadets, havies de mirar on posaves el peu per no relliscar i en alguns hi creixien estalactites o estalagmites. Un detall.

A 2/4 de dues entravem al cotxe, en poc més de dues hores i mitja d'excursió, gairebé 10 quilòemtres i més de 550 metres de desnivell, hem cremat els turrons d'ahir i hem fet gana per dinar. Un dia diferent i especial. Bon Nadal!