Solidaritat catalana

No, no és cap partit polític independentista, no vull parlar de política. Vull expressar alguna cosa més interna. El que surt (o entra, no ho tinc clar) de mi avui és, dia de la Marató de TV3, un pensament de solidaritat. Un pensament convertit en aportació econòmica que acabo de fer, amb en Sam, per col·laborar en aquesta creació catalana tant meravellosa que serveix, any rere any, per ajudar a tantes i tantes causes de diferents tipus. 

Enguany es dedica a les lesions medul·lars. Qui més qui menys tenim algun amic, conegut o familiar afectat per aquest fet que, qualsevol dia, ens pot assenyalar a nosaltres.

Aquest matí hem celebrat a Vic, la segona edició de l’Eco-Mitja Marató d’Oson@corre. Els més de 650 atletes que han pres la sortida, han ajudat també a col·laborar amb un petit percentatge de les inscripcions a la causa que comento avui.

Aquesta tarda, des del sofà, he estat mirant una bona estona l’edició de la marató solidària que retransmet la televisió catalana. Un dia molt especial, proper a les festes nadalenques, farcit d’actuacions al plató, un munt d’accions solidàries per recollir diners arreu del país, milers de col·laboracions d’entitats socials, esportives i culturals a través dels seus actes pel dia d’avui, centenars de connexions, milers de trucades i, sobretot, testimonis colpidors que m’han fet arrencar unes quantes llàgrimes : )

Com tants dels missatges que han anat arribar per sms al programa de la marató, em sento orgullosa del país on visc, Catalunya, i sentir-me part d’aquest col·lectiu de gent solidària que esmerça el temps i els diners que faci falta per ajudar per una causa, la que sigui. Igual que qualsevol nit pot sortir el sol, també es pot fer de nit sense aparèixer la lluna, i, de fet, els números són tots dins del bombo i ens pot tocar a nosaltres.
Som catalans, sóm simpàtics, som solidaris, ho estem demostrant. Qui diu que som avars? Quan ens toquen la butxaca sense una causa, potser sí, no puc demostrar el contrari, però avui sí que queda demostrat que no ho som quan se'ns toca la fibra sensible. Solidaritat catalana!

Mira que bé, escoltant i mirant el telenotícies nit, acabo de descobrir que sóc una de les protagonistes de la frase “Al món, una de cada dotze persones té facebook”. Sóc de les onze que no apareixen a la frase, eh!

Visca Catalunya!