11a Nocturna Classic Ral·li

El primer dels quatre ral·lis de la copa catalana a la qual volem participar, ja el teníem aquí, dissabte 31 de març, La 11a Nocturna Classic Ral·li, organitzada per la secció esportiva del Motor Club del Bages.

En Sam, l’Autobianchi i jo hi érem apuntats des del primer dia d’obrir inscripcions i en teníem moltes ganes. És el format que més ens agrada. I a més a més, molt bon rotllo amb tots els participants (bé, gairebé tots). Les úniques dones al volant som la Tere amb el seu Porsche i de copi amb l’Anna, i jo amb el petit Autobianchi i en Sam a la dreta.

El cotxe estava apunt (Itv, assegurança, rodes....), vam arreplegar els estris (carpeta, bolis, cronòmetres, llums de tots els tipus, aigua i alguna barreta per sobreviure moments baixos) i gairebé a les deu ja havíem verificat, col·locat el dorsal i els adhesius de torn i entravem al parc tancat al centre de Manresa.

Salutacions a tots els coneguts que ens anem trobant en aquest tipus de proves, escoltem alguns aclariments de l’organització, ens donen tots els paperots i el road book i veiem sortir els primers cotxes. En Toni i en Quique són favorits i surten amb el dorsal 2. Nosaltres tenim el 63 i som els cinquens dels que anem sense aparells. A por ellos!

I quan dic sense, vull dir sense! El comptaquilòmetres del cotxe, un cronòmetre del Decathlon, unes taules de velocitats i distàncies –això sí, rectificades a ull- i, per més inri, no hem ni calibrat i tenim assumit que cada 10 quilòmetres desquadrem 500 metres. Toma ja! Som així de xulus! Total, des de la Nocturna al novembre passat les rodes són les mateixes i l’organitzador també.

Arribada la nostra de sortida, passen dos minuts de la una del migdia, arrenquem amb ganes de, sobretot, passar-ho bé, no perdre’ns i arribar a l’hora del sopar sans i estalvis tots tres. Els propòsits hi eren, però em sembla que no teníem el dia hehehehe

El primer tram marxa cap a la carretera antiga de Sant Salvador de Guardiola direcció Òdena. Ens el sabem, l’hem fet de tort i de través. Fins i tot recordem algun revolt on els companys d’altres cops ens van fer alguna foto. Quina canya! Creiem que ha sortit prou bé, sempre una mica per darrere.

Travessem Igualada pel polígon Maioles, agafem la carretera vella direcció Calaf, en Sam va mirant no sé què, quan tot d’una ens adonem que estem dins de tram i a més hi som abans de la nostra hora de sortida! Merda ! merda ! merda ! Just passat el punt quilomètric 18 ens aturem al voral i ens esperem, hem reaccionat bé i a temps. En Sam engega el cronòmetre a l’hora que ens toca, com si fóssim a baix al cartell d’start, ràpidament hem calculat que amb poc més de 1’22” hauríem de passar per aquí on som ara, deixem que corri el temps, i ara gas a la burra i que sigui el que Déu vulgui. Al final, la broma ens ha sortit bé perquè s’ha acabat anul·lant el tram per culpa dels mossos. Bé!

Nerviosos, continuem les indicacions cap al proper tram de regularitat, Aleny. Si continueu llegint no us creureu el que ens ha passat. Ara ric, però en aquells moments ens hem discutit, ens hem cridat, fins i tot he plorat, de ràbia, perquè quan ens creuem tots dos, la liem. En Sam s’ha emprenyat perquè jo he exigit mirar el road book perquè el copi m’ha liat i l’ha tirat enrere, cap al seient. Freno de cop. Baixo a buscar-lo perquè no hi arribava. Ostia! On és el llibret? Sam ! Cony! Tiu! On l’has fotut? Una mirada pel retrovisor i comprovat en directe, mirem tres-cents metres enrere i veiem un xicot amb el llibret a les mans, saludant-nos !!! No pot ser !!! Ha sortit disparat pels dos centímetres de l’obertura de la finestra del darrere de l’Autobianchi. Si no ho veig, no m’ho crec! Hahahaha

Catxis! Hi ha hagut una indicació que no l’hem seguit bé, però per sort, hem anat a parar un xic més amunt on també hem aparegut a la carretera que ens portaria cap al tram quatre. Tard! Anem tard! Sam, fem servir el mateix sistema d’abans, quan toqui, engega el crono i entrem de dret a tram, sense aturar-nos. Passem els companys dels dos cotxes que van darrere nostre que ja estaven ben aturats per començar l’Hostal Nou i ens saludem a correcuita. Ti-ti-tit! Adéu! Gas ! Per sort, als resultats finals veiem que només anàvem 3” fora de lloc. Buf!

No pot ser això, ens hem d’asserenar eh nen! Ens posem a lloc, direcció Solsona, més tranquils. Comencem el tram de Lloberola. D’aquesta zona conec moltes de les masies que trobem de quan jo passejava treballant per la Catalunya interior amb la Unió de Pagesos. Sí senyor! Quins records! Ja en tenim un altre a la butxaca i n’estem contents.

Foto Jaume Soler, Contra volant. Gràcies!

Seguim, tornem a travessar Torà i ens enfilem cap a Pinós, que durant els 33,5 quilòmetres de revolts, pujades, baixades i turons, voltegem el santuari per totes les cares possibles, fins que hi acabem passant arran, amb unes rampes del 8%. Hi trobem en Manel que ens fotografia riallers. Acabem el tram satisfets! Sí senyor! No hi ha res com l’experiència, i ja hem après a controlar els canvis de mitjana a mig tram.

Els que porten aparells, es passen una bona estona abans de començar el ral·li introduint tot de numerets a les piràmides, ordinadors, bluniks, ipads, carmanyoles i estris varis! Nosaltres, l’únic que fem és jugar amb els papers, retocant les taules d’en Tino. Gràcies!

De totes maneres, la mala notícia al final de ral·li és que aquest també l’acabaran anul·lant, perquè hi ha hagut molts participants que s’han equivocat i han seguit les pistes que no tocava! Fins i tot ens ha passat l’altre Autobianchi, perduts com un peix fora l’aigua. Serà possible! El que s’hauria de fer és que els qui l’acabem ens donessin, per exemple, un parell d’ampolles de cava i una bona llonganissa! Hehehehe

Redéu, són més de les cinc de la tarda i encara no hem dinat. El reagrupament el fem a Súria, on ens atipen amb un entrepà de botifarra i una taronja que entra de conya. També alimentem el petit Autobianchi posant-li benzina. Repassem els trams de la segona etapa...

La nostra hora de sortida és a les 6 i poc més, aviat se’ns farà fosc i ja posem a punt tota la instrumentació de nit, els llums dels xinos!

Sortim de Súria cap al nord i fem un tram que ja ens és conegut, des de Valls de Torroella direcció Saló i acabant a Callús després de gairebé 39 km gairebé en cercle. A mida que anem fent quilòmetres ens anem retardant, no sé què ha passat. Perdo opcions de seguir la mitjana quan ens trobem pujadotes envirollades, els cavalls del petitó no saben convertir-se en pura sangs encara, i les meves mans no donen per més. Passem pàgina!

Entrem de nou a Súria per enfilar-nos cap a Balsareny, per una carretera que ja coneixem. Tot va sortint prou bé. A l’inici del tram 9 també ens trobem els tres cotxes de sempre. En aquesta carreterota ens trobem una bona paella amb stop inclòs que ens fa perdre per un moment la mitjana, però l’acabem bé. Bones vibracions. Ja en tenim un altre al sac. Seguim cap a Viver, i a mig camí ens trobem un control de pas. Saludem –és al costat del càmping i els petits animen-. El desè tram arriba a Puig-Reig. Bé, bé! I ens fan arribar al pavelló de Balsareny on descansem i estirem les cames no gaire més de 10 minuts. Són gairebé les nou del vespre. Estem cansats!

I al sortir del reagrupament, ens donen les famoses, i temudes, taules imposades. Una llista de números, temps i quilòmetres que has de fer quadrar com puguis! Aquí l’hem calcat! Som uns cracs, bé Sam bé. És l’únic 0.0 de tot el nostre ral·li hehehehe. Quina ilu! N’hem après i tot ?!

Hem arribat a Avinyó i direcció Artés, on enfilarem el penúltim tram, el de l’urbanitzacío Vista Pirineu que ens enfilarà fins a la rotonda de Calders. Bé, bé, sembla que tot quadra.

Quan fas de copi, et falta espai dins de l’Autobianchi, i més si ets alt com en Sam, tot és estret, i amb tants papers t’acabes perdent o et cau tot amb els revolts. I, com no podia ser de cap més manera, també ens ha passat. En Sam ha perdut els papers hehehe. Com que ja sabíem la carretera ens hem relaxat una mica massa i tot d’una ja ens hem trobat dins del següent tram, el número 13 –casumlolla!-, justament un que ens podia sortir bé perquè coneixem la carretera! Ostia! Hem anat per Monistrol de Calders i fins a Mura-Talamanca, sense saber on erem, ni quan ens quedava. Hem intentat fer el mateix dels altres cops, engegar el cronòmetre quan tocava, però aquesta vegada no he pogut posar el comptaquilòmetres a zero, així que estàvem en mans de Déu. Fent càlculs hem tornar a donar per suposat el temps i els quilòmetres que hauríem de portar just al encreuament que indicava Mura-Talamanca, així que hem intentat passar per allà al minut que tocava. Al final, hem vist que anàvem 10” a l’avançada. C’est la vie!

Au vinga, que ja és l’últim: Estenalles power!

Estic desubicada, no sé per on l’afrontem, només sé que acabem a Navarcles, però ara mateix no sé per on hi arribo. Buf! Estic col·lapsada i sé que ens queden unes quantes paelles !!! És ben fosc! Hi ha molt públic. Flaixos. Paella! Gas! Compte! Gas! Segur que perdem temps, no en sé més! De totes maneres, havent perdut el cronòmetre entre el backet i la porta, i mirant els resultats, no anàvem tant desfasats! Hehehehe

Respiració profunda. Sospir. Aclucada d’ulls. Alenada d’aire fresc. Ens espera el sopar i cap a casa. Al travessar l'arc d'arribada ens donen el premi de la jornada. Gràcies!

Bé. Els números finals canten: els guanyadors absoluts, en Toni i en Quique! Són els millors! I nosaltres, finalment, 47a posició de 96 participants, i vuitens de la nostra categoria !!! Oooooooooooleeeeeeeeeeeeeee!!!  

No vull imaginar-me què hauria passat si arribem a tenir el dia ! hehehehe

La propera cita, 26 de maig al Ral·li dels Volcans a Olot!