dilluns, 25 de juliol de 2011

De Folgueroles al Parador Nacional de Vic-Sau

La primera intenció és la que compta, sempre, però avui ha fallat uns metres. Casumlolla!
Bé, el cas és que l'objectiu era arribar a Sant Pere de Casserres pel camí de l'Abat Oliba GR-151 combinat amb el PR C-40 i admirar, pel camí, la meravellosa zona de l'ermita de Sant Feliu de Savassona. 
De tota aquesta ruta jo ja n'havia fet trossets en diferents caminades i rutes, però mai l'havia fet sencer. Com que no prevèiem fer gaire més de 3,5 hores i com a màxim uns 15 quilòmetres, he pensat que abans d'inicar la ruta, el millor seria apropar algun cotxe fins a l'aparcament del Parador Nacional de Vic-Sau i així acabar més sencers.


La veritat és que el camí es fa molt i molt bé, és bastant planer, però estàr clar que no deixa d'haver-hi les seves baixades i pujades de turonets que tant bé caracteritza la comarca d'Osona. Val molt la pena pels poblets que atravesses i per les zones de paisatge tant variat que es va trobant.
Hi ha molts moments en els quals es creuen el Camí Vora Ter G-210 amb el camí de l'Abat Oliba i el PR C-40 que ve de Vic, coincidint també amb la ruta de l'aigua, el Camí de Sant Jaume direcció Montserrat i la ruta local dels paisatges de Mn. Cinto Verdaguer. Tot un embolic de cartells!
I així comença la ruta, sortint de Folgueroles cap a la zona esportiva i direcció l'Ermita de la Damunt.


Seguint les marques del petit recorregut hem creuat Tavèrnoles i la carretera que va al Parador Nacional de Vic-Sau, i ens hem endinsat en uns caminois que ens han apropat a Sant Feliu de Savassona.



Unes vistes fantàstiques!

 
 
 

Després de recuperar una mica de forces, hem continuat per anar passant cap a l'urbanizació de Fussimanya, on després de passar arran del restaurant, ja ens hem desviat direcció l'objectiu. 
Però al creuar la pista asfaltada que t'arriba gairebé a Sant Pere de Caserres, amb la colla hem decidit que ja n'hi havia prou, eren les 2 del migdia, el sol apretava, i començava haver-hi gana i ganes d'arribar a veure la fòrmula 1.
Així que hem girat a la dreta, on es separaven el GR151 direcció el monestir i el PR direcció el parador. Després de poc més d'un quilòmetre, ens esperaven els cotxes.


Hem passat per l'hort a "matar un enciam", hem fet una mica de pasta i hem recuperat forces tot fent una estona de sofà.


El protagonista de la jornada, aquest petitó, en Tro. Com ha triscat el tiu!
Ja en tenim una altra. Fins la propera.