dissabte, 23 de juliol de 2011

Queralbs-Núria en solitari


Queralbs-Núria en solitari, no vol dir que no hagi trobat ningú pel camí, més aviat el contrari! Vull dir que me n'hi he anat jo sola, amb la mínima companyia del trípode de la càmara, els pals de caminar i de la meva ombra que m'ha ben seguit el ritme la punyetera.


Aparcament de l'estació de cremallera de Queralbs. De fons se sent tocar el campanar, són 2/4 de 9 i ja m'ha caigut la primera gota de suor! 
El destí és el Santuari de la Vall de Núria; l'objectiu, arribar-hi el més aviat possible; el mitjà, les meves dues cames i una experiència que ja he fet més d'una vegada en aquest racó de món: la solitud. 

Des de la plaça de Queralbs, de festa major, el camí s'enfila ben aviat i més encara després de travessar la carretera que va direcció Fontalba. 


Després, la varietat de paisatge i de camí es fa palesa al llarg dels minuts de pujada. Els diferents pals indicadors t'ajuden a mentalitzar-te que ja falta menys i que cada vegada guanyes més alçada: Queralbs (1236m), Tartera amb la bifurcació Roc del Dui (1457m), Pont de cremal (1495m), Balma de Sant Rafel (1553), Salt del Sastre (1691m), Pla de Sallent (1775m), Torrent de la Coma de les Perdius (1935m) i la Creu d'en Riba i l'Ermita de Sant Gil (1983m)

 
 

I la veritat és que estic contenta, he triscat amb ganes, i amb poc més de 2h 16' m'he fet la foto d'arribada a la desitjada explanada verda arran d'aigua on al cap d'uns minuts m'abeureria i esmorzaria ben merescudament.


A vegades, en les excursions veus animalons; jo, avui, m'he trobat aquestes quatre mossotes pel camí, mira que és petit el món eh Judit, Solà!


Per no carregar-me el genoll, he baixat amb el cremallera fins a Queralbs on m'esperava el Corola. El tiquet, només de retorn!, m'ha costat 10,75€ i perquè amb el carnet de soci del RACC m'han fet descompte! És car, la veritat! Pèro també crec que val la pena de tant en tant per gaudir d'aquest magnífic entorn.


He agafat el que sortia a les 12.30 i aleshores s'anava omplint aquesta meravellosa explanada de gent que venia de visita, amb màniga curta i amb xancles (feia frescota! i arribaven nuvolades), el que vulgarment anomenem "fangues". N'hi havia de totes les edats i colors. Espectacular!

I com a premi he comprat un parell de rajoles de xocolata amb ratafia que compartirem amb els de casa. Boníssima!

I aquí l'enllaç amb més fotos del camí. Recomanable 100x100 natura!

2 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ets una valenta, neneta...petonets

Dolors ha dit...

Fer el camí de Núria, de bon matí, deixant que l'aire i els sorolls del paisatge t'acompanyin és una experiència digne de repetir.
Si pots ves una tarda del setembre cap a les roques de tot lo mon, passant sota l'alberg és probable que només hi siguis tu i puguis gaudir de les marmotes jugant (això ja no té preu)

Dolors