diumenge, 1 de maig de 2011

Puigsacalm pels "ganxos nous"

Vaig voler acabar l'abril tornant a coronar el Puigsacalm, que em té el cor robat. Aquesta opció, és una excursió en forma de travessa, per tant, el millor pla és tenir dos vehicles. Una mica abans de 2/4 de 9 d’ahir dissabte, deixàvem un dels vehicles a dalt el Coll de Bracons...

La Garrotxa a primera hora del matí, des del Coll de Bracons on deixem un cotxe
... Bracons, just on al cap d’unes sis hores apareixeríem tots quatre (Sam, Núria, Sami i Dolo), cansats però satisfets, havent fet el cim del Puigsacalm pel camí dels “ganxos nous”, havent tocat la campana del Barret, i havent gaudit de tot l’entorn que voreja la zona fronterera entre Osona i la Garrotxa. 
 

El segon vehicle, l’hem aparcat just al trencall de Joanetes, on ja comença el camí que ens anirà enfilat metres i metres, fins a un desnivell de gairebé 800 metres. Buf! Hem d’anar allà dalt ? (assenyalo jo les roques i la canal on es divisen unes antenes de comunicació). Doncs, sí, allà dalt!


Seguint les indicacions que vam treure d’altres blocs amics, hem enfilat un corriol que després d’una bona suada fent ziga-zaga de cara amunt constantment pujant pedres i marges un xic massa alts per l’alçada de les meves cames...., ens ha permès esmorzar prop del Pla del Soi amb unes vistes de Sant Privat d’en Bas al fons, impressionants! 




Amb la mirada posada al Barret –una gran pedra retolada amb aquest nom-, ja hem olorat cap a la dreta, i on després una placa commemorativa ens ho avançava, la pujada pel camí dels “ganxos nous”. 





Un pas obert pel bell mig d’una dreta canal que ens portarà a dalt de tot de la xemeneia entre roques, enfilant-nos entre els ganxos i servint-nos dels passamans col·locats per fer l’ascensió, una mini via ferrada però que no necessita ser-ne un expert (gens ni mica! Hi he passat jo, que és la primera vegada que m’enfilo per aquests ferregots). Només cal atenció, no tenir pànic a l’alçada i, això sí, una bona força de braços.
Gairebé a dalt de tot, a la dreta, hem tret el cap a una finestra amb vistes espectaculars sobre la Vall d’en Bas, presidida per la Campana del Barret, que lògicament, hem fet sonar un parell de cops secs i catalans. Genial!



Després de respirar aire garrotxí, hem fet un tros més de ganxos que, virant lleugerament cap a l’esquerra, ens ha portat a treure el nas a l’anomenat Pla de Santa Magdalena del Mont. He flipat quan hi he arribat. Un pla verd, gran, i ple de petites flors de tots colors. No tinc paraules! 


No, ara mateix no hi ha filat enlloc. Un estel gegant al fons.
Hem passat la tanca de fusta, i ens hem enfilat vorejant un gegantí estel de Nadal, direcció el Puig dels Llops (1.486metres) pel camí que s’enfilarà per la part més obaga cap a l’esquerra i travessant una bonica fageda. L’altra opció és pujar pel “camí dels burros”, però no ens hi hem identificat, jejejeje.

Per aquí s'arriba si des d'El Barret es puja pels "ganxos vells"


Després de la foto amb la bandera al Puig dels Llops hem enfilat l’última pujada que ens portarà al cim del Puigsacalm (1.516metres) (al gener ja en vaig fer una descripció). Amb poc més de dues hores i mitja hem fet el cim. 


És indescriptible el que pots arribar a veure fent una visió de 360º des d’aquí dalt, però avui no hem estat de tanta sort i la vista era limitada. Hem menjat una poma i hem seguit baixant, seguint la ruta més popular, desviant-nos direcció la Font Tornadissa, atravessant una bonica fageda que ens portarà suaument al punt final de la ruta, el Coll de Bracons! (1.133 metres)

Font Tornadissa
Poc més de cinc hores d’excursió, amb parades incloses, amb gairebé 800 metres de desnivell, i amb un munt de fotos que et deixen sense paraules.

“El meu país és tant petit, que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí...” 

La Garrotxa cap a les 2 del migdia des de Bracons novament.
Recull fotogràfic d'algunes de les flors que hem anat trobant al llarg del camí. Fantàstic!




2 comentaris:

Sam ha dit...

Al principi puja una mica, just perque sapigues el que es suar i estirar la pota ( per les graonades que fa, malpensats! ), despres, la part, en teoria xunga, es la mes divertida, la dels ganxus, pujes molt, però sense que es fagi feixuc ( bé, si t'agraden aquestes coses! ) i llavors bé un pla fantastic des d'on es divisa una vista genial, tot travessant fagedes,etc.......una excursió molt divertida, no gaire cansada i que ens ha fet descobrir una altra manera de pujar al Puigsacalm! Haurem de fer-hi i descubrir-hi mes caminois?!

Joan Ayats ha dit...

Sí, és una caminada molt xula. La pròxima podeu provar el ganxos vells i el camí dels burros, que també estan molt bé.

Salut!