El GR-210 et porta després de 61 quilòmetres des de La Farga fins a la presa de Sau i diuen que arribarà a l'Estartit.... ho veurem?
El recorregut es pot fer en etapes accedint-hi des de diferents poblacions d'Osona i això és el que hem fet. Fan falta dos vehicles per no haver de recular el camí fet, així que hem deixat el Subaru just a l'arribada del trajecte, al costat de l'escola bressol de Les Masies, i hem seguit cap al punt de sortida. Hem aparcat el Corola sota el pont de Borgonyà, al costat del camp de futbol, i hem seguit ja les indicacions verticals del GR-210 (a estones s'havia d'anar seguint les senyals blanques i vermelles de sender de gran recorregut).
La ruta és fantàstica, ja tenim clar que farem els altres trams, però ens hem adonat que està molt deixada. Les males herbes mai moren, ni que ho diguis! Put...s ortigues! N'és bona la sopa, oi? Estic a punt de comprar-me una desbrossadora i fotra-les totes al riu! bbbbbrrrrrrrrr!!!
El recorregut és d'uns 16km (fitxa) i hi hem invertit gairebé quatre hores, amb parades i fotos incloses. Els paisatges són tant variats que al passar les fotos semblaven fetes en més d'una racó del nostre país. Aquí van!
Des de Borgonyà, passant pel costat del camp de futbol, i arran d'aigua hem anat seguint un bonic camí entre pollancres, que ens ha anat guiant fins gairebé a Torelló, travessant el canal un parell de vegades, vorejant rescloses com la de Vila-seca i polígons industrials.
A Torelló, ens hem embolicat una mica, per culpa d'una manifestació ecològica d'ortigues que s'han proposat no deixar-nos passar tranquil·lament entre elles, així que hem hagut de vorejar un tros del polígon i recuperar, finalment, el trajecte del GR. En aquest tros, hi havia molta gent passejant. Hem entrat al que era l'antiga colónia del Pelut d'Orís, per enfilar-nos dalt del cingle (quines vistes!) i, després de fer un mos, seguir cap a Conanglell.
Nota: tot aquest tros, gairebé quatre quilòmetres, es podrien estalviar, perquè segueixes ben bé el meandre del riu per dalt, però crec que són la gràcia d'aquesta raconada.
Arran d'aigua una altra vegada, hem anat seguint una arbreda i hortes que ens han apropat a la Coromina, i gairebé a Vinyoles. El camí s'enfila arran de la nova C17 i passes per davant del majestuós Mas Ordeig -avui estaven de manifest també- i per la Farga Lacambra.
Travessant una passera, creuem la riera de Talamanca i seguim ben bé vorejant uns camps d'algun pagès per on el camí, amb poques indicacions, ens mena fins a una àrea de descans en terme de Les Masies.
Amb en Sam ho hem comentat: si tot això fos a França, aquest camí estaria tan ben senyalitzat, es podria fer a peu, amb bici, en cavall, hi hauria furgonetes taxi que et portarien des del final al principi i al revés, hi hauria xiringuitos amb beguda cada tres quilòmetres i s'haurien inventat algunes coves per visitar arran de llera. Però, no, això és Catalunya, i sovint sembla que no ens l'estimem gaire!
Des d'aquí, i per entre pollancres (gens recomenable pels al·lèrgics), hem anat vorejant el riu, gaudint de la zona de les dues illes de Gallifa i Les Gambires -on uns panells informatius ens han deleitat amb els tipus d'aus i peixos que hi podem trobar-, per seguir un camí de pedres que ja ens ha portat al final, just a l'escola bressol de Can Riva, a Les Masies de Voltregà, a tocar d'on es fa el mercat setmanal els diumenges. Amb el cotxe hem reculat per la C17 a recollir l'altre vehicle, i cap a casa, on un bon plat d'arròs i ou ferrat ens ha acollit al costat d'una Shandy ben fresca.
Ja en tenim una altra al pot! I com diu en Sami, "tot això és el que ens emportem", família! Ah! i aviat haurem de canviar les vambes també...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada