La il·lusió de l'arribada d'una criatura

Quan la meva germana i el cunyat ens van dir que d'aquí uns mesos seríem tiets .... no em van sortir gaires paraules! Potser alguna llàgrima, d'alegria! hehehe Quina il·lusió! Que bé! Només faltava esperar saber si vindria amb xiulet o sense ... i que sigui benvingut! 
Aquests últims mesos, immersa en rebuscar tots els títols tinguts i per haver, per tal d'omplir el ditxós currículum vitae (gran paraulota redéu!!!!), finalment ja hi puc afegir aquest altre títol oficial i de per vida: TIETA DOLO !!!! 

Si la tieta Dolo i "l'oncle" Sam (hehehe) ja estem contents ... no vulgueu saber com estan els avis, primerencs ells. Ja els hem comprat un pitet per recollir-los la baba que els cau cada dia!!!

El millor de tot, és que ja sabem que serà un xicotet argentino-català !!!! 

Que m'ho expliquin !!!

Ruta pel Moianès (Molí Brotons, La Tosca)

Ens hem llevat i teníem ganes d'estirar les cames, m'ha vingut de gust anar a passejar pels voltants de Moià. Així que gairebé a l'hora dels senyors, a les 10 començàvem aquesta ruta ben xula. Track publicat al meu wikiloc.



Sortint del poble de Moià, i direcció La Tosca, seguint bona part del GR3, ens hem trobat resseguint una ruta circular de gairebé 17 quilòmetres i amb poc menys de 4 horetes. Hem trobat -i menjat hehe- mores negres pel camí. 

Gairebé tota la ruta és per pista, potser això és el que m'ha cansat una mica (sóc més de combinar senderols), però les imatges de Moià a la llunyania, les vaumes que trobes pel camí, les rieretes que es travessen més d'un cop i el paisatge valen molt la pena. Recomanable i apte per tots els públics. Sobretot el Molí de Brotons -per cert, no està indicat!-, una bassa amb un salt d'aigua i un molí ben xulu, i la zona de l'ermita de St. Pere de Marfà.

Cala Montjoi des de Roses

Una sortida fantàstica, en un paratge indescriptible de la nostra costa catalana, amb un temps de bonança i amb una més que bona companyia.
Aprofitant encara el bon temps, i els últims dies de vacances de l'Aurora, vam agafar el cotxe i vam dirigir-nos cap a Roses. Vam aparcar-lo al final de l'urbanització de Canyelles-Almadrava i vam començar la nostra  excursió. Una matinal seguint el GR-92, entre Roses i Cala Montjoi, just als peus del conegudíssim restaurant "El Bulli".
Una ruta curteta, d'anada i tornada, passejant entre pins i troncs, cales i roques. Unes imatges que justifiquen la meva alegria per la sortida compartida. El sol i bon temps que ens va acompanyar em va permetre una bona estona de bany en una caleta, on vam menjar un entrepà tranquil·lament, descansar i, voltades de francesos, ens vam permetre una clara ben fresqueta a Cala Montjoi, tot un paradís de la nostra Costa Brava.
Gràcies!!!

 

Fent proves amb la nova càmera de fotos submergible dins l'aigua

12 d'octubre. Tastet de Gospel a Calldetenes

Bona tarda família, amics i coneguts,

ja gairebé a les portes de la tardor us emplaço a una nova cita musical, un concert més del grup de gospel del qual formo part des de fa un temps, Tastet de Gospel de Taradell i dins dels actes del nostre cinquè aniversari.

Us convido a tots els qui encara no ens heu escoltat a passar un parell d'hores vivint aquesta música tant captivadora. 

Adjunto el cartell perquè us ho anoteu a l'agenda... i per si en voleu/podeu fer publicitat. Gràcies!!!!

A més, tindreu l'oportunitat de comprar el CD que hem gravat el passat mes de maig i portar-nos amb vosaltres arreu on aneu hehehe

Data.  12 d'octubre  (potser així tindrem alguna cosa per celebrar, no ? )

Hora.  A les 7 de la tarda

Lloc.   Auditori Teatre de Calldetenes

Tastet de Gospel té web  www.tastetdegospel.cat

i també és present al facebook, visiteu-nos!  http://www.facebook.com/groups/tastetdegospel/

Gràcies a tots per seguir-nos alguns, per descobrir-nos d'altres, i sobretot gràcies per llegir els meus correus pesats.

Una abraçada des de Taradell i fins ben aviat!

PRC-42 Sender de Taradell

Aquest matí m'he aixecat caminadora i he fet el traçat sencer del PRC-42 el Sender de Taradell. Una ruta circular de poc més de 4 hores i d'uns 16,5 quilòmetres pels voltants del poble. Visita obligada al Castell d'En Boix on aquests dies també hi oneja una estelada, i pujada a l'Enclusa, el punt més alt del municipi.
La ruta aquí i alguna foto...

La DIADA de pensament, paraula, obra i omissió!!!

Visca Catalunya lliure i independent !!!

Matinal a Sant Martí Xic

Per estirar una estona les cames, provar de seguir una ruta amb el gps i estrenar les samarretes publicitàries de la botiga de running de l'Aleix i la Gemma, Finisher Trishop (Sabadell), doncs hem sortit fins a Sant Martí Xic, damunt de Santa Cecília de Voltregà. Quina troballa!
Tot i tenir les indicacions trobades al web d'un taradellenc (Xevi, gràcies per la feina feta) he fet una mica el que m'ha semblat amb la ruta, i crec que no hem seguit ben bé la direcció, o almenys això em deia el Garmin. El cas és que ha fet un matí fantàstic, n'hem gaudit molt i el paisatge i la ruta són genials!
Res més, unes imatges ... 

Literatura sobre Nova Zelanda

Els qui em coneixeu, ja sabeu que estic enamorada d'aquest meravellós país a l'altra punta del món, Nova Zelanda. Gràcies a poder-la conèixer (era el meu somni vital!) n'estic al cas de moltes coses sempre que puc: notícies, gent que hi viu, gent que hi viatja una temporada, treballs musicals de nova zelandesos i, últimament, he tingut el goig de descobrir aquest parell de novel·les de les que us parlo ara mateix.

Per Sant Jordi em van caure als dits un parell de llibres (són totxus més aviat) de Sarah Lark, sobrenom d'una autora alemanya que va estar una bona temporada a Nova Zelanda. N'ha explicat una història romàntica amb fets de tots tipus: amors, desamors, odi, venjança, família, treballs, viatges, música, somnis europeus...  tot en el sí d'una extensa saga familiar que crea un vincle amb el país quan l'any 1852 arriba a NZ un vaixell carregat d'anglesos que inicien la història.

Dues noies de l'Anglaterra interior, l'una membre d'una família benestar aristòcrata i, l'altra, una senzilla institutriu que acompanya un grup de noies orfes. Totes tenen el mateix destí-objectiu: casar-se i formar una família en aquest nou país, immerses en un món d'homes!. Cap de les dones coneix al seu futur marit. Un destí ocult i incert les espera en aquest país per explorar. 

Els principis mai són fàcils per ningú, per la Helen i la Gwyneira tampoc ho serà, i cap de les dues té la vida de casada que havia somiat, pateixen molt! moltíssim! però tot s'arregla amb un final millor o pitjor. I uns anys més tard, les seves estimades nétes Elaine i Kura, protagonistes de la segona entrega, tampoc tindran una vida fàcil.


La història de cadascuna d'elles anirà passant per camins diferents, i ben diversos, però es van retrobant pels pobles de les dues illes, gràcies a l'amistat que es crea entre elles durant el llarg viatge d'ultramar.

La història s'inicia a la novel·la "Al país del núvol blanc". 
A Nova Zelanda hi viuen les tribus maoris i ells anomenen el país -dues grans illes- com a Aotearoa, el gran núvol blanc. 
Si la primera novel·la -situació al país, geogràficament sobretot, i coneixença de la cultura maorí- ja em va fer perdre hores de son, sobretot per descriure'm llocs on jo he estat i puc visualitzar-ho encara millor....
aquesta segona part, "La cançó dels maoris" on es viu molt de prop el dia a dia del poble miner i de la força dels esperits maorís, m'ha aconseguit captivar. 
Al girar pàgines i pàgines (entre les dues novel·les només són 1437 fulls) la història ha donat la volta a alguna de les primeres intuïcions, tot i que d'altres ja les preveus des de la primera lletra del capítol en qüestió.
Per internet ja n'havia llegit molt bones crítiques (una i altra), però és no n'hi ha per menys! 

Ja estic esperant si localitzo el material que en segueix, ja publicat amb alemany i apunt de traduir-se, "Der ruf des kiwis", alguna cosa així com la crida dels kiwis ....

Sortida en BTT cap a Tona, Hostalets, El Montanyà, Seva i Taradell

Primer dia diferent per a molta gent.
Pels uns, retorn a la feina després de les vacances ...
Per d'altres, amb el cabàs de la compra igual de ple que qualsevol dilluns però havent-ne pagat més pels productes per culpa de l'augment de l'IVA ...
Per mi, també ha estat diferent. 
Sembla que s'hagi acabat l'estiu, almenys ja no fa aquella calor ... però com que no he hagut de fitxar a cap feina aquest matí, he sortit a passejar una mica la bici després de dinar. M'he atrevit amb aquesta ruta [enllaç a wikiloc], gairebé 24 quilòmetres amb un parell d'horetes...