Amb moto pel Berguedà i el Solsonès

Aprofitant la bonança d'avui, i que les dues motos estan posades a punt per la temporada, ens liem la manta al cap. Ens proposem una sortida cap al Berguedà i Solsonès. 
Hem passat per uns indrets fantàstics, uns racons genials i tranquils, com per quedar-s'hi una bona estona.
Hem parat a fer fotos a un paisatge català impressionant. 
I al final, ens han sortit més de 300 km !!! Tant la VFR com la petita GSE s'han portat de conya! Es tracta d'anar sumant experiència.

Fantàstic forn autèntic ... on els "pixapins" compren pa a kgs per tot el mes.

un raconet al Solsonès ...

... Pont del Clop

i .... avall ... cap a Tuixent...

amb dues paraules ... Pedra ... Forca .... em deixa sense alè.
Magnífic! Solemne! Visca Catalunya !!!

Folgueroles, empremtes de Mossèn Cinto

Aprofitant que avui primer de maig és festiu i ens han deixat escampar la boira, hem decidit sortir a passejar una estona per la comarca. Aquesta vegada, Folgueroles.
Sortint des de la Plaça Jacint Verdaguer ens hem dirigit cap a la carretera de Vilanova de Sau, l'hem travessat i tants sols uns metres ens separen de la Font Trobada. En aquest paratge hi trobem un homenatge a Mn.Cinto, visible però només des del cel. El torrent dibuixa el traç de la signatura de Verdaguer... ens hi haurem d'enfilar en globus!!!!

http://llenguailiteratura-cristina.blogspot.com.es/2010/04/jacint-verdaguer.html

Anem travessant camps i deixant pistes forestals, i la sorpresa la tenim quan ens trobem amb el famós "Gorg de Llitons", per on podem travessar la riera de Tavèrnoles des del Pont de les bruixes. No cal que ho busqueu al diccionari, no existeixen els llitons! D'aquest indret n'expliquen moltes llegendes i se n'han inspirat moltes històries...coses de Verdaguer!

Gorg de Llitons

A partir d'aquí, ens hem anat enfilant direcció un dels objectius de la sortida d'avui: el Salt de la Minyona i els Cingles. Tot un mirador natural del que és la meravellosa Vall de Vilanova de Sau. Guadiu-ne!

la Vall de Sau...

Fet el cim, hem desfet un tros de pista que puja als Munts, i per un corriol ens hem escapat ja direcció Masgrau, on una mil·lenària alzina ens controlava la traçada. Hem dubtat de la direcció a seguir, però uns cartells marcaven el camí cap a Foquers i Tavèrnoles, així que, endavant les atxes. Les escales de Foquers eren l'últim "entrebanc", només ho dic perquè després de més de tres hores de camí, haver de pujar uns quants graons mal formats es fa feixuc, però és l'última suada. 

Escales de Foquers

Un cop superades, i seguint part del GR151, travessant un meravellós camp d'ordi de la plana, ja hem albirat La Damunt de Verdaguer, i hem arribat al cotxe. Ja en tenim una altra, i per la nostra terra osonenca! 

Bona diada del treball!

Track al meu wikiloc.