El mitjó ¡!
A casa meva (no sé si a les vostres també) el mitjó, en el fons, m’ha demostrat ser un individu solitari. De fet, si mirem la paraula en sí, ja ho diu tot: masculí i singular. Malgrat els rento en ramat, vulgarment “mitjonada”, per definició, està condemnat a acabar sol! O es forada –cinquanta mil vegades- i es llença, o es perd –ja em diràs en quin coi de racó es posen si els mitjons no caminen!-, o es passa de dretes a esquerres en un no res, o, senzillament, es desaparella. Intel·ligent ell !
Aquest element, espècie de la que en corren exemplars de mil tipus diferents, en podem veure: de colors, blancs, negres...; amb ratlles, a rombes, llisos, amb dibuixets...;
A casa meva (no sé si a les vostres també) el mitjó, en el fons, m’ha demostrat ser un individu solitari. De fet, si mirem la paraula en sí, ja ho diu tot: masculí i singular. Malgrat els rento en ramat, vulgarment “mitjonada”, per definició, està condemnat a acabar sol! O es forada –cinquanta mil vegades- i es llença, o es perd –ja em diràs en quin coi de racó es posen si els mitjons no caminen!-, o es passa de dretes a esquerres en un no res, o, senzillament, es desaparella. Intel·ligent ell !
Aquest element, espècie de la que en corren exemplars de mil tipus diferents, en podem veure: de colors, blancs, negres...; amb ratlles, a rombes, llisos, amb dibuixets...;
curts, llargs, de mitja cama...; de fil, de cotó, de llana...; més gruixuts, més prims...; de marca, sense marca...
Fins i tot amb dits!
Per cert .... hi ha llocs del món que de mitjons ... ni un! oi ? Curiós tot plegat !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada