dissabte, 20 de desembre de 2008

El mitjó

Eus ací una mostra de la mitjonada d’aquest migdia!!!



El mitjó ¡!
A casa meva (no sé si a les vostres també) el mitjó, en el fons, m’ha demostrat ser un individu solitari. De fet, si mirem la paraula en sí, ja ho diu tot: masculí i singular. Malgrat els rento en ramat, vulgarment “mitjonada”, per definició, està condemnat a acabar sol! O es forada –cinquanta mil vegades- i es llença, o es perd –ja em diràs en quin coi de racó es posen si els mitjons no caminen!-, o es passa de dretes a esquerres en un no res, o, senzillament, es desaparella. Intel·ligent ell !

Aquest element, espècie de la que en corren exemplars de mil tipus diferents, en podem veure: de colors, blancs, negres...;
amb ratlles, a rombes, llisos, amb dibuixets...;



curts, llargs, de mitja cama...; de fil, de cotó, de llana...; més gruixuts, més prims...; de marca, sense marca...



Fins i tot amb dits!

Per cert .... hi ha llocs del món que de mitjons ... ni un! oi ? Curiós tot plegat !