Buf! No sé com acabarà tot plegat, però estic fent un esprint final en la cursa dels cent metres uoquers com mai m'havia trobat. Se m'han ajuntat moltes coses i ara mateix, no puc més! Dormir poc. Coïssor d'ulls. Cervicals carregades. I la droga perfecte: el cafè!
Aquests dies m'estic idenficant amb Josep Pla quan escrivia al seu diari "Ara que em trobo davant de la porta mateixa dels exàmens només m’interessa una cosa: acabar de la manera que sigui, a condició que sigui de pressa. Aquests últims dies he pres una quantitat excessiva, manicomial, de cafè. (El cafè m’agrada amb deliri.) Tinc l’estómac adolorit. Hi sento una sensació constant de buidor i com si m’haguessin passat paper de vidre sobre els teixits"
[text sencer 11 de maig de 1919]
Sembla que no passi el temps .... Aquest Pla m'enamora!
1 comentari:
Ànims Dolo, que ja falta poc!
Publica un comentari a l'entrada