Ben aviat ha tret el cap el Montcau, coronat per una filera de persones que, de lluny, semblaven formiguetes, i des d'on ben aviat hem deixat la primera gota de suor.
De pujada era un continuo de gent, de totes les edats. I desfeien el camí una bona corrua de corredors amb pitralls ben identificats que participaven en algun tipus de mitja marató de muntanya, venien del cim de La Mola i descendien cap a Mura o rodalies ... Hem volgut acabar pujant el cim amb la panxa plena per això, just en el moment de tenir-la al davant nostra, hem fet un mos.
L'última pujada ha sigut distreta, malgrat hi havia algun tros ben moll i relliscós.
Un cop a dalt, ens hem idratat, hem contemplat la meravellosa vista cap a tots els punts cardinals i ben aviat hem iniciat la baixada -el cert és que hi havia una mica massa de gent pel meu gust-.
Foto de família i avall va que fa baixada. Un matí fantàstic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada