I la Salander en té bona part de la culpa. Té un caràcter especial, ella és especial. Surt de moltes situacions de les que sembla impossible. Treu informació de sota les pedres i sempre va per davant de tot i de tothom, fins i tot de l'investigador més punyeteru. No sé som acabarà la trilogia, però estic segura de que demà mateix m'agafaré al tercer.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Millennium 2
Per què no? Davant d'un jutge ho hauria de reconèixer. M'ha enganxat. Potser pel ritme estrepidant de personatges que entren i surten. Potser per les descripcions del "gegant ros". Potser pensant que a Suècia, una societat tant freda, aquestes coses no podien passar. No ho sé. Però ha passat. Està clar que amb obres de més de sis-centes pàgines, hi ha fragments que els passes una mica de llarg i d'altres que rellegteixes per acabar de veure-hi alguna cosa més entre línies.
I la Salander en té bona part de la culpa. Té un caràcter especial, ella és especial. Surt de moltes situacions de les que sembla impossible. Treu informació de sota les pedres i sempre va per davant de tot i de tothom, fins i tot de l'investigador més punyeteru. No sé som acabarà la trilogia, però estic segura de que demà mateix m'agafaré al tercer.
I la Salander en té bona part de la culpa. Té un caràcter especial, ella és especial. Surt de moltes situacions de les que sembla impossible. Treu informació de sota les pedres i sempre va per davant de tot i de tothom, fins i tot de l'investigador més punyeteru. No sé som acabarà la trilogia, però estic segura de que demà mateix m'agafaré al tercer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada