Aquest matí he aconseguit gairebé un repte: reunir els amics de Ripoll i portar-los "enganyats" fins a la Fageda de la Grevolosa, prop de Sant Andreu de la Vola (hehehehehe!!!)
La fageda, amagada en mig d'un bosc de boix i pins, apareix com art de màgia, com aquell qui obra la porta de casa, i entra cap al menjador, cap dins d'un conte de fades i follets. És un dels meus llocs preferits. M'agrada molt, em relaxa. Em transmet una pau indescriptible, i el silenci que hi viu em convida a escoltar-lo -avui era difícil, per la nostra presència en grup i per l'esquellot d'una vaca que ens espiava entre les branques-.
I hi he portat aquesta colla d'amics i familiars per compartir-ho amb tots ells.
El fet de passejar pel bosc amb boletaires, o aspirants a recollidor de bolets -oi Elisa?!-, doncs és el que té, que tot plegat la veus estirgassada pel terra, entre matolls, recollint el que d'entrada semblava un rossinyol i alguna llanega blanca. Jo, per si les mosques no penso pas tastar-los, no fos cas!
3 comentaris:
hola dolo , encara que no et refiis. de la teva mare, els volets són dels bons i per no creure que els rossinyols.i llanegues blanques són dels bons dons no t'els deixaré tastar apa fotet.......
dolo em sembla que he comés,una falta d'ortografia,ja que la paraula bolets sona més bé amb b de burra......
Mmmmmmmm ....
no me'n fio gens, no! I menys, després de veure una de les fotos que et vam fer tirada per terra, entre les mates, olorant els Bolets com fas sempre ....
ara que, pensant-ho bé, amb un bon pam de butifarra deuen estar més que rebons!
Mama .... hehehehe
Publica un comentari a l'entrada