La crisi dels quaranta...

Hi havia una vegada, en un poblet osonenc, una petita taradellenca que naixia per donar guerra a molts nivells.
Una mossa morena que va pujar sempre forta i rabassuda, a qui li ha agradat fer esport –futbol, bàsquet, atletisme, btt...- i que ha estimat i estima la natura, que adora la muntanya i frisa i xala pel mar, per les seves aigües.
Una enamorada de la lluna, i del silenci. Els números han estat fins ara la seva vida. Llegir i escriure són i seran la seva gran vocació. I últimament es refugia en el gospel.
Una dona que estima –i es fa estimar-.
No és cap història anònima. Aquesta mossa té un document nacional d’identitat, viu en una adreça concreta, té una família i uns amics, té nom i cognoms i avui, concretament avui, aconsegueix una fita més, molt important: creuar la línia –imaginària, o no?- dels quaranta!!!

Se n’ha escrit molt d’aquest moment vital. Se n’ha sentit de molts colors d’aquest tràmit. I sempre se n’ha sentit dir que la crisi dels quaranta ataca fort, i més a les dones. Però el que no li havien dit a la mossota aquesta és que a més a més, el mateix dia de fer els anys i caure en aquesta crisi (física, mental, anímica ... ), també començaria a formar part de l’empresa més gran del país ara mateix, els aturats. Ara mateix no li venia gens de gust aparèixer a les estadístiques televisives almenys un cop al mes. És dur tot plegat.
Ella creu que tenia previst obviar la mal anomenada crisi, passar-la per alt sense que l’afectés ... però ara, amb tots aquests condicionants, potser pensa: qui no hi cau si tot ho serveixen en safata?
El cert és que ella és valenta i té armes per contrarestar els atacs vèlics que faci falta.
Endavant les atxes, Dolo !

El gospel, sensacions sentimentals o sentiments sensacionals

Dimarts, les dotze del matí. 
Un entorn immillorable. L'aigua és un d'un color blau intens. El cel desprèn escalfor. El sol crema de valent. Un ventitjol suau bufa de mar cap a terra, però és tant suau que gairebé passa sense notar-lo, malgrat tot aixeca una lleugera pols sorrenca que embruta la tovallola i m'empastifa les mans. Estic de foto, segur. Sí, sóc a la platja, en una recollida cala just davant les ruines de l'antiga Empúries per on els grecs ens van voler conquerir....
... i escolto música ...  escolto gospel .... 
...  el Tastet de Gospel de Taradell en plena actuació ...
no puc deixar de pensar en el concert d'abans d'ahir, a Roda. Hi havia poca gent, sí, però el clima que es va generar, crec, que va ser el que ens demanava en Guillem just abans de sortir ... siguem capaços de crear "una cosa espiritual". Algú m'aixeca la mà per dir-me que no va ser així?
Es va donar la casualitat que hi va assistir alguns coneguts i amics meus, amb alguns feia temps que no coincidiem, i al veure'ns just al principi del concert, vam connectar immediatament. Vam recordar aquelles xerrades en grup, aquelles meditacions al casal, a Sant Tomàs, el nostre passat més kumbaià i més de pregària, aquells viatges i estades a Taizé, tot aquell ambient espiritual que es creava per mitjà de la música, de la pregària, dels cants repetitius que calaven tant dintre que encara ara, molts anys després, em repeteixen i m'evoquen una sensació sentimental, o potser un sentiment sensacional, no sabria què posar-hi primer .... no tinc paraules per descriure el que vaig viure diumenge a Roda, però era això. Vida! Amor! Pau!
Cada cançó em portava una nova alenada d'aire per afrontar amb força el nou repte d'una altra peça, un altre tros d'aquell regal -el concert-. I reia. La calor no va parar-nos, companys. Cada vegada som més una sola cosa, ens anem coneixent, fem bromes, ens abracem, compartim les penes i les alegries dels altres, algun cop us he trobat a faltar...


Diumenge, si amb el Now behold the Lamb ja vaig tenir la pell de gallina, l'estrena de la Judit com a solista del Take me back -és la meva preferida, la canti qui la canti!-, i em va fer posar la pell de gallina. La veritat és que tinc claríssim que en alguns moments o bé no vaig cantar perquè l'escoltava a ella, o bé no n'era conscient i es veu que el miracle de fer dues coses alhora no és tant complicat com semblava ... Em vaig haver de concentrar molt per baixar del cel i tocar de peus a terra amb el Lord You are God. Em va tocar. Ja no dic res ni del fantàstic Blessed be your name (encara tremolo), ni de l'Hosanna amb el trio solista que tenim, ni del medley, hehehe, que bo!


Ara mateix a les meves orelles, i acompanyat de la Rosa el dia de St.Julià, en Lluís m'està xivant cadascuna de les frases del seu espectacular Let me wait ... aquest diumenge em va agradar moltíssim, Lluís! Jo et mirava, i et veia foll. No hi eres. No sé si em veies, semblaves posseït, però jo sé que connectavem. Una abraçada, company!


Plego veles, m'estic sucarrimant, una remullada més i cap a dinar. 
Fins dimecres, tastets!

Concert de Sant Joan

Els Llacs de les Bouillouses

Ahir dissabte sortíem de Taradell una mica abans de les 8 per arribar puntuals a l’entrada de Puigcerdà a 2/4 de 10 on ens esperaven en Sami, la Núria, en Diego i la Montserrat.

L’objectiu? Carregar piles passejant pel "Boucle des Etangs Du Carlit", altrament conegut com a Els Llacs de les Bouillouses. Ara encara hi pots arribar amb el teu vehicle, però els dos mesos d’estiu els francesos t’hi apropen amb autobús des de l’accés que hi ha a tocar de Mont-Luís.

Un cop aparcats davant la presa del Llac de les Bouillouses, pots escollir diferents opcions. La nostra proposta era acabar fent el traçat marcat de color groc de la variant dels 12 llacs, amb un desnivell només de 350m, una durada aproximada de 5 hores, uns 11 quilòmetres, sense massa dificultat. 

Lac des Bouillouses, Estany Negre, Estany Sec, Llat, Comassa, Llong, de Vallell, de Sobiran, de Treben, de Castellà, de les Dugues, i del Viver.

Un cel espectacular amb el Peric al fons

Vam gaudir d’una bona companyia, de llacs d’aigua de desglaç, boscos d’enormes pins negres, roques i arrels de totes les formes hagudes i per haver, refugis per si les tempestes t’hi sorprenen, bestiar pasturant pels prats verds, pics com el Carlit o el Peric a tocar, i tot plegat a més de 2.000 metres d’alçada.

Vistes espatarrants, no tinc paraules! Així que què millor que unes quantes imatges?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El més aprop que he estat del Carlit (2921m), queda pendent.

   

 

 

 

 

 

 

 

Al matí hi havia una llum, a primera hora de la tarda, aquesta altra. Natura!

Finalment, un parell de fotos de la jornada ...

i un recull de la mostra de la magnífica natura que hem trobat pel camí ...

 

 

 

 

  

I les fotos d'en Sami i la Núria [aquí]

Des-

des- [o de-]

1  [LC] Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s’adjunta. Ex.: descodificar, descomprimir, desvestir, decréixer.
2  [LC] Prefix que indica negació. Ex.: desigual, deshonest, desagraït, desaprofitar.

----------------------------------------------

Els qui em coneixeu sabeu que faig les coses amb il·lusió, amb alegria, amb ganes, amb dedicació, amb amor, amb agraïment, amb fe ... els qui em coneixeu també sabeu que tot allò que visc ho transmeto, ho explico, ho comparteixo, ho escric ...

però fa uns mesos m'he trobat en una situació la qual ha fet que no tingués ganes d'escriure, ni llegir, ni de transmetre, ni de compartir, ni parlar-ne...
i he acabat fent les coses desil·lusionadament, desmotivada, desanimada, sense alegria, a desgana, desagraïdament, amb desconfiança i desamor, és una situació desagradable... sort que no ha sigut desafinant, hehehe, si no els del Tastet de Gospel no m'hi voldrien! I ara mateix és de les poques activitats a les que m'aferro, és una necessitat vital !!! Gràcies Tastets!
He tingut moments d'impàs, d'ofegament, de voler desaparèixer, d'esborrar el que estava passant; m'he hagut d'empapar de natura, de silenci; i he plorat molt, però passat el dol -per dir-ne d'alguna manera- s'ha d'afrontar, donar-li la volta a la situació, als sentiments, a les emocions i veure la sortida. 
Per acabar de donar el tomb a tot plegat i tornar a ser la Dolo, he hagut de prendre una decisió la qual em comportarà sortir a les noticies -quan apareixin les estadístiques de l'atur perquè en formaré part des del 15 de juny-, però és el que hi ha ara mateix.
Així que si algú de vosaltres sap d'una feina relacionada amb els números, administratiu, comptable, gestió d'una entitat esportiva, o alguna cosa relacionada amb activitats esportives i bon rotllo per damunt de tot, on em valorin com a persona ... ja sabeu on sóc!
Ara tindré davant meu una nova etapa de la meva vida per alimentar.
Gràcies a tots els qui heu estat, i esteu, al meu costat. 
Una abraçada!