Aix!Falten poc més de deu dies per fer les primeres proves de validació de la Uoc. Jo les faig a Vic, a l'edifici del Mil·lenari. Et fan suar la gota escrivint ( a mà!!!!! si si, amb boli ... quines agulletes!!! ), explicant com has seguit l'assignatura, la participació als debats, els exercicis, els materials consultats ... perquè puguin assegurar que som cadascú de nosaltres els qui hem enviat els exercicis. La veritat és que el curs m'ha anat de conya! Ara només falta superar això i seguir l'avaluació continua haurà valgut la pena !!! L'assignatura de Francès III és la que em fa més por ... posaré algun ciri a sant ..... I a finals de juny tocarà pensar en les assignatures del proper semestre.
Ostres! Aquests dies, amb el temps que fa, em passo moltes hores fora, i estic entrenant molt rebé. Em fa mandra haver-me de concentrar i no sé com posar-me a repassar tot això!El que em ve de gust és llegir. I ja he començat "El conte número tretze" de Diane Setterfield. Les primeres pàgines m'agraden .... [+ info: El Periódico ]
Un any més hem participat a la Caminada de Lluna Plena que organitzen els escoltes, l'Agrupament Rocaguinarda, de Taradell. I aquesta vegada hi vaig convidar en Gabi i la Sílvia, i el seu amic Joan. Així que, al donar la sortida gairebé un quart de deu, aquest trio i el nostre -Sam, Aurora i Dolo- vam començar amb alegria la caminada.La lluna anava treient el nas, prometia una bona llum! El camí tenia bona pinta, però va tenir gust de poc :) no estem mai contents eh ! Els uns, que és llarga; els altres, que és curta! jejejePlaça de les Eres, Pujoló, voltant del camp de golf, PR cap al Castell de Montrodon, direcció "la butifarra", travessar el Gurri, pujar cap a Gasala, pel dret cap a la Plaça de l'Everest, Camping La Vall, cap al Vapor i arribar al cau, crec que poc més d'onze quilòmetres i mig. Molt bé tot. Habituallaments per un tub! I una samarreta de record. Ole! No es pot deixar anar enlloc a segons qui, i menys a una certa edat! L'anècdota de la nit va ser que quan ja havíem fet un parell de quilòmetres o així, narinant, la jefa Sílvia diu: otia! Se m'ha desfet la sola de la sabata! .... La imatge era realment genial, arrossegant a cada passa més de mitja llesca de sola de goma ... Plof! Plof! .... Sort de l'il·luminat d'en Sam que va pensar com en McGiver i amb el cordó de la mateixa sabata vam fer un invent.Bé, encara no havíem fet mig quilòmetre més .... Ostiaaaaaaaa! Ara l'altra! Jajajajajajajajajaaja .... La imatge encara era millor. Buf! Quin far de patir que em vaig fer ... Pobre pallassa!!! Que si fa molt que no les feiem servir, que si no ho entenc, que si poten pocs kms .... Aix! Total que li dic, diguem-li al Gabi i en Joan que van mes endavant que s'esperin, ens donin les claus del cotxe i amb un moment pugem a canviar les bambes perquè el meu tiet que estava amb la protecció civil, segur que ens hi apropa (siusplau! Siusplau! Que sigui aquí al creuar la carretera!) .... En Gabi contesta la trucada i .... Sorpresa ! A ell TAMBÉ li acabava de passar ! JajajajajajajajajajajajaaaaaaaaaaaNo pot ser ! Son els inocents?! :D Encara no m'ho crec .... Els atrapem i en aquell moment se li desfà l'altra sola a en Gabi .............. No hi ha paraules ! :D Les quatre botes ! Tots dos amb problemes per seguir la caminada ! Jajajaja En Gabi, fins i tot, deia que era una mena de promesa per haver guanyat el Barça :D jajajajajjaa No us ho podeu pas imaginar!
Quatre dies a La Provença donen per molt! Passejant amb la Marta, la Mercè, l’Aurora, en Sam i jo hem anat redescobrint el centre d’Aix-en-Provence, preciós i ple de places i fonts entre les que passegem un dissabte a la tarda. Hem tingut temps de tallar “jamunassu” (Mercè! N’has après ja?!) i de fer “picnics” a la vora del Lac de Sainte Croix i poblets com Mustiers , Aquí, des del Canyon du Verdon es poden fer un munt de caminades i conèixer racons i raconets! Hem tingut ocasió de veure els camps d’espígol, la banda, que d’aquí tres o quatre setmanes es vestiran de gala, d’un to blau lila que enamora a tothom. Hem passejat a prop del mar i un xic per sobre –carretera de Crêtes-. Redéu quins penya-segats ! Cassis al fons, poblet amb port, molt turístic. I hem seguit la ruta cap a La Ciotat, Le Castellet i La Cadière-d’Azur ... poblets de l’estil medieval i plens de botiguetes. Oi, Aurora? :) Ostres! ja ens quedariem "Un any a la Provença", ja! (informació del llibre) Uns dies que no oblidarem. Una abraçada ! Merci!
Ahir vaig anar a l’hort d’en Pelic
el culpable de que
la pobreElisa es passi
jornades senceres
desgranant pèsols,
pelant patates,
netejant espinacs, cols i bledes,
bullint tomàquets,
albergínies i pebrots
per fer samfaina ...
i que bo que és tot plegat!
L'hort d'on m'atipo
d'enciam i d'escarola,
de mongetes i ceba,
ceballots i sobretot,
les reines de la casa:
les patates !!!!
Fem números: amb 80 metres de llarg per gairebé
5 d’ample,
és a dir més de 400 metres quadrats,
amb 6 o 7 patateres
cada metre quadrat són gairebé 65 plantes que donaran entre 8 i 12 patates
de diferents mides,
formes, pesos i colors.
Si posem que
cada 7 o 8 patates pesen un quilo ... ostia quin far de
collir patates! I treure males herbes!
Quanta feina, Miquel!
Buf! No sé com acabarà tot plegat, però estic fent un esprint final en la cursa dels cent metres uoquers com mai m'havia trobat. Se m'han ajuntat moltes coses i ara mateix, no puc més! Dormir poc. Coïssor d'ulls. Cervicals carregades. I la droga perfecte: el cafè!
Aquests dies m'estic idenficant amb Josep Pla quan escrivia al seu diari "Ara que em trobo davant de la porta mateixa dels exàmens només m’interessa una cosa: acabar de la manera que sigui, a condició que sigui de pressa. Aquests últims dies he pres una quantitat excessiva, manicomial, de cafè. (El cafè m’agrada amb deliri.) Tinc l’estómac adolorit. Hi sento una sensació constant de buidor i com si m’haguessin passat paper de vidre sobre els teixits"
Crec que tots tenim un lloc en el que quan hi haguem estat, podem pronunciar la frase aquella de "ara ja em puc morir"... jo el tinc, per descomptat, però no em penso morir, més aviat viure moltíssim per repetir tantes vegades com faci falta ... Aix! Desperta Dolo! Desperta! Aquest sí que és un dels meus somnis .... Nova Zelanda !!!
Ahir inauguraven el que seran dos caps de setmana gironins amb presència, i protagonisme, floral.Temps de flors a Girona.
Ja ho poden ben dir ja! A cada raconet de cadascun dels carrerons, sobretot del casc antic, està farcit de motius florals; moltes esglésies presenten també il·lustracions amb flors; uns quants patits particulars obren les portes de casa seva perquè el visitant bocabadat es quedi amb la millor imatge pel concurs fotogràfic. Maig, primavera, bon temps, passejades, gent. Color! Olor! Algunes de les imatges que me n'he endut ....
el culpable de que
Aquests dies m'estic idenficant amb Josep Pla quan escrivia al seu diari "Ara que em trobo davant de la porta mateixa dels exàmens només m’interessa una cosa: acabar de la manera que sigui, a condició que sigui de pressa. Aquests últims dies he pres una quantitat excessiva, manicomial, de cafè. (El cafè m’agrada amb deliri.) Tinc l’estómac adolorit. Hi sento una sensació constant de buidor i com si m’haguessin passat paper de vidre sobre els teixits"
Ahir inauguraven el que seran dos caps de setmana gironins amb presència, i protagonisme, floral.Temps de flors a Girona.
Ja ho poden ben dir ja! A cada raconet de cadascun dels carrerons, sobretot del casc antic, està farcit de motius florals; moltes esglésies presenten també il·lustracions amb flors; uns quants patits particulars obren les portes de casa seva perquè el visitant bocabadat es quedi amb la millor imatge pel concurs fotogràfic.
[ Més imatges ]
