"Aurora Boreal", d'Âsa Larsson, premi d'entre els millors escriptors suecs, i que més tard donarà peu a fer-se'n una pel·lícula.
El cos d'en Víctor Strandgard, el predicador més famós de Suècia, apareix mutilat en una església amagada a Kiruna, una ciutat del nord i ciutat natal de l'autora de la novel·la, immersa en una eterna nit polar.
La germana de la víctima ha trobat el cadàver, i la sospita recau en ella. Desesperada, demana ajuda a la seva amiga de la infància, l'advocada Rebecka Martinsson. La Rebecka viu a Estocolm, lluny del seu passat, però decideix donar un cop de mà a la seva amiga per descobrir-ne l'entrellat de tot plegat, i acarar un seguit de records i problemes amb els veïns del poble.
Està molt sola. És hivern i fa fred, cau la neu ben aviat i es tenyirà de sang. Hi ha molt silenci. Sembla que tothom del poble amagui coses. Ningú vol parlar-ne. Durant la investigació només té la complicitat de l'Anna-Maria Mella, una intel·ligent i peculiar policia embarassada.
.......
La veritat? M'ha enganxat, sí, anar estirant el fil de l'entrellat. Hi ha hagut gelos, enveges, sexe, abusos, estafes fiscals, religió i fe. Però al final, la veritat ha sortit a la llum. Saps? Ja estic apunt per seguir un nou crim al Cercle Polar, "Sang vessada". Algú la definia com a "una mirada fascinant sobre el fanatisme religiós i la corrupció a les societats modernes".
Au som-hi, doncs!
1 comentari:
Jo, també he llegit "Aurora Boreal" i m'agradat molt. Montse Vivet
Publica un comentari a l'entrada