diumenge, 25 de setembre de 2011

Records d'infantesa


Aquesta tarda, veient que el temps aguantava, he sortit a estirar les cames. A l’arribar a casa, el rellotge m’ha xivat que traspassava l’hora i mitja de caminar per Taradell, i a bon ritme (això m’ho deia el cor!).
He travessat el poble, direcció El Pujoló, per enfilar per davant del cementiri i travessar la nova ronda buscant Marenga. Quan he hagut deixat la masia enrere, se m’ha obert al davant una mena de finestra, tota plena d’olors, de textures, de colors, de records ... El camí per arribar al Pla de Marenga és diferent, molt diferent. Irreconeixible. Però és allà, al seu lloc, veient passar el temps –com tots nosaltres-.
Recordo que quan encara vivia a la Ctra. Montrodon, les anades i vingudes del Pla a casa, amb la bici, a peu, a peu coix, amb els sacs, al matí, a la tarda, de nit, amb lluna, sense lluna, amb vent i amb pluja. A totes hores! Sola, o ben acompanyada. Les escapades amb la bici i amb la colla són imborrables de la meva ment.
Els records de les hores de recollir els plats trencats de tots els qui passaven la tarda foten-li al tir al plat amb els de Ca l’Autonell ...
Ah! I si tanco els ulls ... veig aquella trobada a l’Aplec de grills i cargols que organitzaven anualment els de l’Agrupament Rocaguinarda. Concurs del grill més cantador, concurs del cargol més ràpid, concurs de la millor casa de grill/cargol... m'ha semblat sentir el grill que vaig perdre-hi una vegada, però diria que a hores d'ara deu ser massa vell.
Quan arribavem a casa, tocava unes partides amb el mític quadrat de colors "rubbik", inacabable! 
Tot s’ha perdut. El Pla. El tir. Els grills. La innocència del moment.
I avui n’he recuperat una part de tot plegat pel sol fet de passejar-m’hi i reviure aquells anys. Deu ser que em faig gran ....
El tema és que he arribat a casa després de travessar la carretera de Montrodon, enfilar-me a El Puig, travessar pel camp de golf (on he recollit vuit pilotes més) i arribar a casa per Gasala...


1 comentari:

Anònim ha dit...

Et fas gran, evidentment, com tothom, però els records són la teva història i la teva història i els moments viscuts són el que t'han fet com ets, t'han fet créixer i t'han convertit en una gran persona.
Dolors