El
primer dels quatre ral·lis de la copa catalana a la qual volem participar, ja
el teníem aquí, dissabte 31 de març, La 11a Nocturna Classic Ral·li, organitzada per la secció esportiva del Motor Club
del Bages.
En
Sam, l’Autobianchi i jo hi érem apuntats des del primer dia d’obrir
inscripcions i en teníem moltes ganes. És el format que més ens agrada. I a més
a més, molt bon rotllo amb tots els participants (bé, gairebé tots). Les
úniques dones al volant som la Tere amb el seu Porsche i de copi amb l’Anna, i
jo amb el petit Autobianchi i en Sam a la dreta.
El
cotxe estava apunt (Itv, assegurança, rodes....), vam arreplegar els estris
(carpeta, bolis, cronòmetres, llums de tots els tipus, aigua i alguna barreta
per sobreviure moments baixos) i gairebé a les deu ja havíem verificat,
col·locat el dorsal i els adhesius de torn i entravem al parc tancat al centre
de Manresa.
Salutacions
a tots els coneguts que ens anem trobant en aquest tipus de proves, escoltem
alguns aclariments de l’organització, ens donen tots els paperots i el road
book i veiem sortir els primers cotxes. En Toni i en Quique són favorits i
surten amb el dorsal 2. Nosaltres tenim el 63 i som els cinquens dels que anem
sense aparells. A por ellos!
I
quan dic sense, vull dir sense! El comptaquilòmetres del cotxe, un cronòmetre
del Decathlon, unes taules de velocitats i distàncies –això sí, rectificades a
ull- i, per més inri, no hem ni calibrat i tenim assumit que cada 10
quilòmetres desquadrem 500
metres. Toma ja! Som així de xulus! Total, des de la
Nocturna al novembre passat les rodes són les mateixes i l’organitzador també.
Arribada
la nostra de sortida, passen dos minuts de la una del migdia, arrenquem amb
ganes de, sobretot, passar-ho bé, no perdre’ns i arribar a l’hora del sopar
sans i estalvis tots tres. Els propòsits hi eren, però em sembla que no teníem
el dia hehehehe
El
primer tram marxa cap a la carretera antiga de Sant Salvador de Guardiola
direcció Òdena. Ens el sabem, l’hem fet de tort i de través. Fins i tot
recordem algun revolt on els companys d’altres cops ens van fer alguna foto.
Quina canya! Creiem que ha sortit prou bé, sempre una mica per darrere.
Travessem
Igualada pel polígon Maioles, agafem la carretera vella direcció Calaf, en Sam
va mirant no sé què, quan tot d’una ens adonem que estem dins de tram i a més hi som
abans de la nostra hora de sortida! Merda ! merda ! merda ! Just passat el punt
quilomètric 18 ens aturem al voral i ens esperem, hem reaccionat bé i a temps.
En Sam engega el cronòmetre a l’hora que ens toca, com si fóssim a baix al
cartell d’start, ràpidament hem calculat que amb poc més de 1’22” hauríem de
passar per aquí on som ara, deixem que corri el temps, i ara gas a la burra i
que sigui el que Déu vulgui. Al final, la broma ens ha sortit bé perquè s’ha
acabat anul·lant el tram per culpa dels mossos. Bé!
Nerviosos,
continuem les indicacions cap al proper tram de regularitat, Aleny. Si
continueu llegint no us creureu el que ens ha passat. Ara ric, però en aquells
moments ens hem discutit, ens hem cridat, fins i tot he plorat, de ràbia,
perquè quan ens creuem tots dos, la liem. En Sam s’ha emprenyat perquè jo he
exigit mirar el road book perquè el copi m’ha liat i l’ha tirat enrere, cap al
seient. Freno de cop. Baixo a buscar-lo perquè no hi arribava. Ostia! On és el
llibret? Sam ! Cony! Tiu! On l’has fotut? Una mirada pel retrovisor i comprovat
en directe, mirem tres-cents metres enrere i veiem un xicot amb el llibret a
les mans, saludant-nos !!! No pot ser !!! Ha sortit disparat pels dos
centímetres de l’obertura de la finestra del darrere de l’Autobianchi. Si no ho
veig, no m’ho crec! Hahahaha
Catxis!
Hi ha hagut una indicació que no l’hem seguit bé, però per sort, hem anat a
parar un xic més amunt on també hem aparegut a la carretera que ens portaria
cap al tram quatre. Tard! Anem tard! Sam, fem servir el mateix sistema d’abans,
quan toqui, engega el crono i entrem de dret a tram, sense aturar-nos. Passem
els companys dels dos cotxes que van darrere nostre que ja estaven ben aturats
per començar l’Hostal Nou i ens saludem a correcuita. Ti-ti-tit! Adéu! Gas !
Per sort, als resultats finals veiem que només anàvem 3” fora de lloc. Buf!
No
pot ser això, ens hem d’asserenar eh nen! Ens posem a lloc, direcció Solsona,
més tranquils. Comencem el tram de Lloberola. D’aquesta zona conec moltes de
les masies que trobem de quan jo passejava treballant per la Catalunya interior
amb la Unió de Pagesos. Sí senyor! Quins records! Ja en tenim un altre a la
butxaca i n’estem contents.
 |
| Foto Jaume Soler, Contra volant. Gràcies! |
Seguim,
tornem a travessar Torà i ens enfilem cap a Pinós, que durant els 33,5
quilòmetres de revolts, pujades, baixades i turons, voltegem el santuari per
totes les cares possibles, fins que hi acabem passant arran, amb unes rampes
del 8%. Hi trobem en Manel que ens fotografia riallers. Acabem el tram
satisfets! Sí senyor! No hi ha res com l’experiència, i ja hem après a
controlar els canvis de mitjana a mig tram.
Els
que porten aparells, es passen una bona estona abans de començar el ral·li
introduint tot de numerets a les piràmides, ordinadors, bluniks, ipads,
carmanyoles i estris varis! Nosaltres, l’únic que fem és jugar amb els papers,
retocant les taules d’en Tino. Gràcies!
De
totes maneres, la mala notícia al final de ral·li és que aquest també
l’acabaran anul·lant, perquè hi ha hagut molts participants que s’han equivocat
i han seguit les pistes que no tocava! Fins i tot ens ha passat l’altre
Autobianchi, perduts com un peix fora l’aigua. Serà possible! El que s’hauria
de fer és que els qui l’acabem ens donessin, per exemple, un parell d’ampolles
de cava i una bona llonganissa! Hehehehe
Redéu,
són més de les cinc de la tarda i encara no hem dinat. El reagrupament el fem a
Súria, on ens atipen amb un entrepà de botifarra i una taronja que entra de
conya. També alimentem el petit Autobianchi posant-li benzina. Repassem els trams de la segona etapa...
La
nostra hora de sortida és a les 6 i poc més, aviat se’ns farà fosc i ja posem a
punt tota la instrumentació de nit, els llums dels xinos!
Sortim
de Súria cap al nord i fem un tram que ja ens és conegut, des de Valls de
Torroella direcció Saló i acabant a Callús després de gairebé 39 km gairebé en cercle. A
mida que anem fent quilòmetres ens anem retardant, no sé què ha passat. Perdo
opcions de seguir la mitjana quan ens trobem pujadotes envirollades, els
cavalls del petitó no saben convertir-se en pura sangs encara, i les meves mans
no donen per més. Passem pàgina!
Entrem
de nou a Súria per enfilar-nos cap a Balsareny, per una carretera que ja
coneixem. Tot va sortint prou bé. A l’inici del tram 9 també ens trobem els
tres cotxes de sempre. En aquesta carreterota ens trobem una bona paella amb
stop inclòs que ens fa perdre per un moment la mitjana, però l’acabem bé. Bones
vibracions. Ja en tenim un altre al sac. Seguim cap a Viver, i a mig camí ens
trobem un control de pas. Saludem –és al costat del càmping i els petits
animen-. El desè tram arriba a Puig-Reig. Bé, bé! I ens fan arribar al pavelló
de Balsareny on descansem i estirem les cames no gaire més de 10 minuts. Són
gairebé les nou del vespre. Estem cansats!
I
al sortir del reagrupament, ens donen les famoses, i temudes, taules imposades.
Una llista de números, temps i quilòmetres que has de fer quadrar com puguis!
Aquí l’hem calcat! Som uns cracs, bé Sam bé. És l’únic 0.0 de tot el nostre
ral·li hehehehe. Quina ilu! N’hem après i tot ?!
Hem
arribat a Avinyó i direcció Artés, on enfilarem el penúltim tram, el de
l’urbanitzacío Vista Pirineu que ens enfilarà fins a la rotonda de Calders. Bé,
bé, sembla que tot quadra.
Quan
fas de copi, et falta espai dins de l’Autobianchi, i més si ets alt com en Sam,
tot és estret, i amb tants papers t’acabes perdent o et cau tot amb els
revolts. I, com no podia ser de cap més manera, també ens ha passat. En Sam ha
perdut els papers hehehe. Com que ja sabíem la carretera ens hem relaxat una
mica massa i tot d’una ja ens hem trobat dins del següent tram, el número 13
–casumlolla!-, justament un que ens podia sortir bé perquè coneixem la
carretera! Ostia! Hem anat per Monistrol de Calders i fins a Mura-Talamanca,
sense saber on erem, ni quan ens quedava. Hem intentat fer el mateix dels
altres cops, engegar el cronòmetre quan tocava, però aquesta vegada no he pogut
posar el comptaquilòmetres a zero, així que estàvem en mans de Déu. Fent
càlculs hem tornar a donar per suposat el temps i els quilòmetres que hauríem
de portar just al encreuament que indicava Mura-Talamanca, així que hem
intentat passar per allà al minut que tocava. Al final, hem vist que anàvem 10” a l’avançada. C’est la vie!
Au
vinga, que ja és l’últim: Estenalles power!
Estic
desubicada, no sé per on l’afrontem, només sé que acabem a Navarcles, però ara
mateix no sé per on hi arribo. Buf! Estic col·lapsada i sé que ens queden unes
quantes paelles !!! És ben fosc! Hi ha molt públic. Flaixos. Paella! Gas!
Compte! Gas! Segur que perdem temps, no en sé més! De totes maneres, havent
perdut el cronòmetre entre el backet i la porta, i mirant els resultats, no
anàvem tant desfasats! Hehehehe
Respiració
profunda. Sospir. Aclucada d’ulls. Alenada d’aire fresc. Ens espera el sopar i
cap a casa. Al travessar l'arc d'arribada ens donen el premi de la jornada. Gràcies!
Bé. Els
números finals canten: els guanyadors absoluts, en Toni i en Quique! Són els
millors! I nosaltres, finalment, 47a posició de 96 participants, i vuitens de
la nostra categoria !!! Oooooooooooleeeeeeeeeeeeeee!!!
No vull imaginar-me què hauria passat si
arribem a tenir el dia ! hehehehe
