
Així, doncs, els més joves, quan estigueu entrant a la disco, heu d'avançar una hora els vostres rellotges. D'aquesta manera perdeu una hora de marxa si és que a les 8 del matí heu de ser dins del llit, sinó, la perdreu de dormir.
Els que no som tant joves, hem de posar a el despertador, aixecar-nos endormiscats i avançar també una hora els rellotges de tooooooooooooooota la casa! No val deixar-nos-en cap! El despertador, la radio-despertador, el rellotge que porteu al canell, el dels diumenge, el mòbil (o mòbils), el rellotge del menjador, el de la cuina, el que teniu a l'habitació de convidats... Baixeu al garatge i canvieu els del(s) cotxe(s) i els dels contaquilòmetres de les bicis. Us poseu còmodes a la cadira del despatx, engegueu l'ordinador, accepteu la proposta de canvi d'hora que apareix a la pantalla i ja podeu tancar-lo. Total, dormirem una hora menys!
Encara rai, que als pobles, algú altre pujarà al campanar a canviar l'hora. Això estant una mica de sort, l'endemà diumenge, el capellà arribarà tard a missa de 12 si no està al lloro, d'aquí la frase d'"arribar a misses dites" jejeje
Amb tot, haureu perdut mitja hora com a mínim. El temps! És la joia més preuada d'aquesta nostra societat. Ditxosa societat! Sempre pendents del rellotge.
Ja us podeu tornar a posar al llit i ... dolços somnis!