dijous, 29 de desembre del 2011

Dol de mono

Ja de petita ella era la meva mascota preferida, el meu ídol, sempre m'han agradat les mones. I especialment la Xita. Amb els anys, i al fer-me gran, vaig aprendre a tenir-la encara més dalt d'un pedestal, de tant en tant buscava informació d'on era, com vivia, què feia o què deixava de fer. Tinc fotos i alguns pósters de la mona més popular i televisiva, l'amiga inseparable del mític Tarzán.


Em va costar molt d'acceptar, fa uns anys, que la mona Xita (Cheetah) de tota la vida, no era mona ni es deia Xita, sinó un mono i es deia Jiggs. C'est la vie. Malgrat tot, va continuar essent un dels meus ídols. Recordo perfectament quan era jove, que els companys i companyes de classe portaven fotos de nois i noies a les carpetes de l'escola (i també de la uni!) hehehehehe. Jo no! Jo hi tenia la Xita pintant quadres, parlant per telèfon, fent esport ....


I bé, ahir, sants innocents, quan vaig sentir la notícia no me'n sabia avenir, però tampoc vaig creure-m'ho d'entrada. Ara que pensant-ho bé, no crec que es doni una notícia d'aquesta manera sense ser certa. Podrien ferir sensibilitats! hehehe

Vuitanta anys tenia la mona! 
Ja vaig escriure fa un temps sobre el meu ídol, doneu-hi una ullada aquí al bloc.  Un bon cel, Xita!