Després d’una setmana molt moguda a tots nivells, tant de feina, com d’activitats, com d’emocions que es barregen per tot el meu cos ... després de superar sense èxit una assemblea de socis on treballo i quedar-nos sense presidència i, per tant, amb un buit de poder els propers mesos ... després de donar-li voltes i més voltes a les possibles opcions de futur però sense deixar que em devori la por, el respecte, la inseguretat ... després de passar una nit més gairebé en blanc ... després de tot això, un bon esmorzar m’esperava dissabte a les vuit del matí: en Sam havia atracat la pastisseria del Forn Sant Genís de Taradell aportant-me unes quantes calories extres de croissant de xocolata. Imponent! Us el recomano (però només de tant en tant eh !)
La veritat és que necessitava sortir a prendre l’aire i connectar amb la natura –i de pas, pair les calories extres-, i entre la passejada pels meus boscos, anar fins al poble a comprar un parell de coses i retre honor a la típica frase de “fer dissabte” al ritme de Rac105, doncs vaig preparar-me les coses per afrontar una nova experiència. N’esperava molt! No sé si és bo o no, però mai vaig creure que em decepcionés si jo hi anava com hi havia d’anar, a tope!
Així que ... casc, guants, jaqueta, buff, proteccions, la bossa, benzina ... i gas! Vaig agafar la moto per anar-me’n fins a Girona i participar a un altre taller de gospel amb en Moisès Sala de Gospel Viu. M’hi esperava la Sílvia i una colla més d’amics seus amb qui compartirem el cap de setmana. Que bé!
Després de les presentacions a banda i banda, l’explicació dels origens gospelians, l’escalfament previ de cos i veu.... sonava la primera nota des del piano a mans d’en Moisès. Galina de piel. “I give you my heart” amb el fantàstic principi “This is my desire....” em va tornar tocar fort, tant com quan vaig participar a la jornada de Mataró... bbbbbbbrrrrrrrrr !!!! quines esgarrifances. Llàgrimes als ulls. No ho puc evitar!
Cadascuna de les notes em posava la pell de gallina. Cadascuna de les històries que hi ha darrere cada cançó em segrestava un trosset de cor. Cadascuna de les rialles i el bon humor m’eixamplava la mirada. Cadascuna de les “cagades” m’aportava un xic més d’humilitat. Passaven les hores del taller, i es respirava senzillesa, sinceritat, amistat, emoció ... ens envoltava una aureola agermanadora de tots i totes les 120 persones tant i tant diferents entre nosaltres. Gent que no havia cantat mai gospel, i que no dominava l’anglès, va acabar descobrint igualment la potent màgia del gospel, la dimensió més espiritual i més fulminadora d’emocions i sentiments...
Ens han fet arribat l’assaig final d’aquesta cançó ... en aquest cas no compten les imatges, si no cadascuna de les notes....
També vam aprendre un espectacular “Never forget”, un potent “He’s blessing me” i un emocionant i viu “O happy day!”. Aquest taller de gospel estava dins del marc del Black Musical Festival gironí, amb el premi final de tenir el goig de poder cantar un parell de cançons dalt de l’escenari amb l’espectacular “Gospel Viu Choir” el divendres dia 16 de març al vespre a l’Auditori de Girona !!!!
I pensava ... Ostres!, el proper serà un cap de setmana esgotador. Molt esgotador. L’endemà dissabte faré el meu primer concert amb el Tastet de Gospel a les 10 de la nit a l’espai ETC de Vic. Quins neeeeeeeeeeeeeeeeeervis!!!!
I encara més! El diumenge ens esperen els companys dels cotxes clàssics i amants de l'slot a la Plaça de Vic. Ens hi veiem!
4 comentaris:
Ets única Dolo...
A mesura que vaig llegint, em vaig posant dins la teva pell i quan acabo, és realment com si hagués viscut tot el teu relat en primera persona.
Estic contenta que hagués anat tan bé el taller i espero que tot el que hagueu après, us serveixi per aportar mooooolt al Tastet!!!!
Una super-abraçada!!!!
M'oblidava... ara mateix ho penjo al face i al blog del Tastet en nom teu!!!
Ets genial Dolo! Tan de bo tothom fos com tu! Que visqués el moment al 100% i no passés per vida de puntetes, sinó trepitjant ben fort i sentint les emocions de cada moment.
La veritat és que em sento molt idenificada amb tot el que expliques i el que sents amb el gospel. A mi em passa el maeix amb la música en general i és per això que cada cop m'hi dedico més professionalment. La música és la millor teràpia que existeix! I és gratuïta! És per això que l'hem d'amortitzar, sentir i viure... ens ajuda a omplir els buits que el camí de la vida ens va deixant.
Ah! i per mi el concert de dissabte també serà el meu primer concert amb el Tastet! Quins neeeeeviiiisss com dius tu :) però són nervis plaents i que ens omplen de joia i felicitat.!!! jeje
Molts petons guapa i ens veiem dimecres a assaig!
Una abraçada gospeliana!
Hi veig borrós....mucositat al nas...i no estic refredada Dolo! T'expresses d'una manera tant planera que ens sentim identifinats/des fàcilment en la Vida , gràcies a tú. Jo que he pugut gaudir d'alguns tallers d'en Moisès, els he tornat a reviure amb les teves paraules i m'he emocionat tant...que semblava que hi era al mog, tot gràcies a la teva sàvia i natural manera de sentir i expresar les coses . En aquests moments tinc un cuquet a l'estòmec ....de felicitat. Estic molt contenta de que ens haguem creuat en aquesta vida ..tú només pots aportar coses bones en aquest món de bogeria !!!! Felicitats i dimecres et dono una abraçada com Dèu mana!!!!!
Publica un comentari a l'entrada