dilluns, 1 d’abril de 2013

Cap de setmana "motero"

Sobre dues rodes ja fa anys que m'hi moc, i no vull dir en bici, sinó amb ciclomotor. Primer una Rieju herència de ma mare que pesava més que un tanc de l'exèrcit; i més tard el típic "xupinu" Vespino que va acabar destrossant la meva germana. Tant que em va costar de mantenir! hehehe
Així, fins que amb els canvis de lleis, em van donar automàticament el permís per portar una 125. I em vaig llençar de cap a una Honda Scoopy, manejable 100x100, còmode, fiable i amb roda gran. Una canya!
Després va arribar el dia que, enganyada per en Sam i el venedor de la Honda de Vic, em van deixar provar una Scoopy 300. No s'hi vaaaaaaaaaaal! Això és una passada li vaig dir a en Sam, però ostres! no tinc carnet.
Solució: em vaig treure el carnet de moto gran per poder portar-la hehehehe (gas i freno i encara gràcies). Ara bé, des del dia de l'examen el març del 2008 mai més he tocat una moto amb marxes fins ara fa un parell de mesos, fent pràctiques amb la petitona Honda CB125X.


Sortida pel Vallès per fer pràctiques.
La qüestió és que em feia respecte el tema aquest de canviar les marxes, però ja he vist que això és com tot: se n'aprèn i endavant les atxes! I què millor que fer quilòmetres i carreteres conegudes per donar-li forma a la cosa. 



I perquè en Sam no quedés així de guapo amb una servidora al darrere (hehehehe) 

... fa uns dies, vam adquirir dues joies més de més de vint-i-un anys cadascuna i posar-les apunt, finalment hem tingut unes hores per passejar-nos pel nostre estimat i magnífic país. 



Superada la nova manera de conduir (embrague, gas i freno igual que un cotxe però sense cuirassa ni volant, ziu ziu), només em faltava superar el pes de la moto. Així que el divendres -després de "poligonejar" una mica i fer una mica de pràctiques de moure la moto en parat, notar el pes, el seu moviment, tots els comandaments, el tacte del gas, tot una mica-, ja vam sortir cap al nostrat i més que conegut Lluçanès. 

Objectiu: agafar confiança a la suzuki per poder sortir de cap de setmana. 
No !!!! Bé, sí, però com a segon objectiu, perquè el primer era, un cop més, esmorzar a Perafita ! hahaha




Tots aquests dies de la santa setmana no pintaven gaire bé, però vès per on que ens la vam jugar i ens va sortir prou bé. Plantaríem la base a l'Escala per moure'ns cap al nord de l'Empordà si l'aigua i el vent ens ho permetien.
Així que el dissabte, vam preparar una mica de motxilleta, ens vam equipar i cap a l'Alt Empordà falta gent! El temps ens va permetre arribar sans i estalvis a lloc, però a mi em va "putejar" una mica perquè era la segona vegada que agafava aquesta bèstia i amb la feina que ja tenia per dominar-la només em va faltar haver d'estar més pendent que mai del trànsit, del vent i de l'aigua. Bona estrena, mossa!
Ara bé, en Sam diu que m'aprova amb un notable alt hehehehe
El diumenge era el dia estrella del llarg cap de setmana, s'havia d'aguantar el temps, així que ens vam llevar d'hora (amb canvi horari inclòs) i vam iniciar la ruta improvitzant un xic: L'Escala-Roses-Port de la Selva-Llançà-Portbou-Sant Pere de Rodes-Vilajuïga-Sant Pere Pescador-L'Escala.

Descansant una mica a El Port de la Selva.
L'experiència molt enriquidora. Fer coses de "motargdsss" que diu en JC, m'agrada hehehe. Ara paro aquí i em desentumeixo. Ara em cago amb la mare que va p.... el tiu del cotxe que acaba de fer una imprudència... ara paro i faig unes fotos en aquesta fantàstica platja... ara m'hidrato... ara estiro les cames...





Un cap de setmana fantàstic i examen aprovat! Només ens faltava tornar a casa i aquí estem, sans i estalvis i contents com uns gínjols. Una altra per explicar!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Noves experiències per donar més "sal" a la vida.
Gaudeix però amb "seny". Bé, tu ja en sols tenir.

Dolors