Dimecres, 3 de setembre.
L'Aurora i jo ens decidim a pujar a Cabrera, amb la càmara de fotos apunt i els ulls ben oberts per gaudir d'una pujada, malgrat que costosa, agradable i recompensadora, al Santuari de Cabrera.
Deixem el cotxe al restaurant que hi ha a l'entrada de Cantonigrós, venint de Vic, i baixem per la carretera uns 400 metres. Just passat el pont de la Rotllada, seguim unes marques de color blau, i agafem una pista a la dreta que després de deixar Can Caselles -esquerra- i atravessant un pla on pasturen les vaques, ens aproparà al trencall de la casa d'Ayats.
L'Aurora i jo ens decidim a pujar a Cabrera, amb la càmara de fotos apunt i els ulls ben oberts per gaudir d'una pujada, malgrat que costosa, agradable i recompensadora, al Santuari de Cabrera.
Deixem el cotxe al restaurant que hi ha a l'entrada de Cantonigrós, venint de Vic, i baixem per la carretera uns 400 metres. Just passat el pont de la Rotllada, seguim unes marques de color blau, i agafem una pista a la dreta que després de deixar Can Caselles -esquerra- i atravessant un pla on pasturen les vaques, ens aproparà al trencall de la casa d'Ayats.
Just aquí ens enfilem per un petit i recargolat corriol ple de regarons. El camí va pujant enmig del bosc, i entre rocalles i arbres que mig barren el pas, i sense despistar-se de les marques blaves, trobem algun pla que ens permet gaudir d'imatges com aquesta (observem que el sol no ens acompanya).
Arrancada la suor, seguim enfilant-nos i trobem aquest senyal
que ens ajuda a decidir la direcció a seguir enmig del fosc i serpentuós caminet. Com veieu, la mateixa ruta ens serveix per poder pujar a admirar la meravellosa vista des del Pla d'Ayats.
Després de poc més d'una i quart de pujada, unes escales ens provoquen uns quants renecs pensant en els 10 minuts següents.
Però si et pares a pensar el que t'espera un cop a dalt ... Realment espectacular! Una imatge que no s'oblida. La "pubilla de la Plana" protagonista a 1300 metres d'alçada. Fantasmagòrica la silueta del Santuari de Cabrera ens acompanya mentre caixalem una poma i agafem forces per desfer el camí.
No hem pogut observar cap de les magnífiques vistes de les muntanyes catalanes que s'alviren des del cabrerès. Està clar, nena, que l'haurem de repetir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada