França de nou. Sí.
Aquesta vegada una setmana descobrint La Drôme , zona situada entre Valence i Gap, en ple Parc Natural Regional de Vercors, entre els pobles de Crest, Saillans i Mirabel et Blacons.
amb el riu que li dóna nom, que els primers dies estava més sec, però que va acabar essent "plus sauvage" i voltats de boscos espectaculars,
muntanyes d’una pedra calcària color blanc esfereïdor, acompanyats d'immenses plantacions de centenars de "tournesols" ben alineats que buscaven el sol cada dia i d'un munt de camps de "lavanda" formant l'anomenada La Drôme Provençale i que desprenien aquella olor característica d'espígol per tota La Provença francesa.
cascades de més de 70 metres !, la chute de la Druise, al sud del Parc de Vercors, dins les Gorges de l'Omblèze, a la que s'arriba després de caminar uns 12 minuts de baixada pronunciada que es converteixen en més del doble de pujada amb un desnivell de més de cent metres.
pobles petits penjats dalt de turons i altiplans, on s’acaba la carretera, amb el seu castell, la Mairie i l’esglèsia o amb el que en queda de tot plegat ... Mirabel vieux,
Omblèze
Bourdeaux
medievals amb cascs antics plens de carrerons empedrats i amb plena vida de mercat que sosté l'economia de la zona, com Dieulefit, Le Poêt-Laval ...
carreterotes espectaculars, pintoresques panoràmicament, per la ruta de Les Grands et Petits Goulets,
Combe Laval i el Col de Rousset (amb estació d'esquí inclosa a poc més de 1600 metres d'alçada)
plenes de revolts marc de trams de desenes de rallis i ports d’etapes del Tour de France, plens de cabres fonedisses productores d’un exquisit “fromage de chèvre”.
Embadalits pel paisatge, i aprofitant per recórrer aquestes carreterotes amunt i avall, per davant i pel darrere, hem aprofitat per fer una classe pràctica de “Barrio Sésamo” de la meva infantesa:
ahora estoy arriba ......
ahora estoy abajo....
Trobem les diferències? Quina canya !!!
Un any més, el nostre objectiu d’aquests dies era gaudir de la baixada del riu, La Drôme, amb caiac, i ho hem aconseguit!
i on hem descansat unes hores a les tardes...
[seguirà...]
4 comentaris:
Molt bonic, però em sembla que si faig passar la família per aquesta carretera m'afusellen. Quin cangeli!
Jejejeje, ja m'ho imagino Joan.
Pensa que hi ha una "baraneta" de "mè" que et separa del "no res" ...
ara bé, a nosaltres ja ens agrada, com més virolles, millor! deu per això que portem benzina a les venes, però no per córrer eh, si nó per cremar-la poc a poc i gaudint de tot plegat. Espectacular!
dolo he vist el recorregut que
heu anat a fer i carai quins
simberis realment no sé d'on has sortit........e
mireu la nena com surt de la cova a França i després cap a NZ si els controladors ho permeten xDDDD
Publica un comentari a l'entrada