dijous, 27 de gener de 2011

Farmaciola humana

Algú: - Jesús! 
Jo: - Gràcies! 
.....

Algú: - Salut!
Jo: - Gràcies!
......

Ja comença a ser avorrit, fa més de 10 de dies que em repeteixo amb aquestes frases, amb aquest mini diàleg, amb veu tapada de nas, o amb prous feines i treballs, gairebé afònica, sense veu. Sí, un encostipat que no surt de mi i que m'ha fet dormir poc, malament i al sofà per no molestar. El pitjor és que no puc entrenar! Ja ho començo a necessitar !
Aquesta nit, entre hores d'insomni causat per atacs repetits de tos seca, he tingut temps per somnis, bé, més aviat per malsons: m'ha visitat el monstre aquell petit verd dels mocs de l'inistol o algo així .... ggggrrrrrrrr !!! Quina ràbia! 
Vaig acompanyada de Lizipaina, Strepsils de dos colors, Effelgaran a tot drap, dos xarops diferents per la tos, carmels d'eucaliptus i Halls de tots els gustos. Ahir estava tant apurada, que fins i tot vaig visitar el metge de capçalera (que ja fa dos o tres anys que hi és, crec, i encara no el coneixia) perquè em verifiqués que no és res més que aquesta asquer...a tos i que ja marxarà (és que no m'ho acabo de creure ja, després de tants dies!), i així, de pas, el coneixia. Totes les iaies en van plenes de que és tant jove, guapo i amable. Doncs, res, l'he anat a saludar. La veritat és que a mi, tot això de bates, sales d'espera, i jugar a metges i infermeres, no em va gens. És pitjor que anar a Andorra, se t'ho queden tot! (no fumis -bé, no és el meu cas-, no beguis, no mengis això, no facis allò, fes més exercici.....). Com ratllen!
Quin panorama! Ditxosa tos! La tia surt a mitja nit, i com diu en aquesta web, "és com els ratpenats, que els agrada sortir a passejar de nit".
Viam si estic de sort i s'acaba aviat, ja en començo a estar fins als .....