dissabte, 22 d’octubre de 2011

Llegint entre aclucades d'ull...

Aclucar els ulls al sofà se'm dóna prou bé aquests últims dies. No he sigut mai massa de mirar la televisió però últimament m'hi estic més estones al davant. Ara bé, continuo sense mirar-me-la. Bé, hi ha dies que me la miro però no la veig :) Estar amb les angines tocades i encostipades aquests dies m'ho ha permès.
Diguem que poso canals amb documentals que em fan companyia ... o amb música de fons ... i mentrestant, navego per internet, busco informació, llegeixo blocs de companys i amics, o bé llegeixo llibres, o faig puzzles, uns dels meus petits vicis...

Aquesta setmana ha tocat el llibre. Tinc a les mans "El bolígrafo de gel verde", d'Eloy Moreno.
La trama és rara. M'agrada. M'agrada perquè parla d'un objecte amb el qual em sento molt identificada, un boli de gel de color verd; parla d'amor, d'amistat, de canvis, de superacions, de deixar coses enrere, de tornar a començar amb tots els no, si, potser, qui sap ...., buscant moments de solitud... per pensar ....


El protagonista, després de deixar la ciutat, la feina, els amics i aquells a aqui estima, després de deixar-ho tot enrere ... es perd a la muntanya, refugi de tants de nosaltres, en silenci, sols... En aquells racons, un somriure, un hola i adéu, un vés amb compte, una mirada... hi fan molt. 

I és a la muntanya, es un poblet prop d'Espot justament i del Llac Sant Maurici -espais que tots coneixem-, on retroba el camí a seguir. I finalment decideix començar una nova vida, en un lloc nou, però amb els de sempre i recuperar allò que tant va desitjar però que havia perdut: l'amor.

Escric, traduit, el final del llibre -sé que no s'ha de fer mai això- però m'ha agradat molt. "Hi ha una paraula capaç de resumir tot un canvi de vida: temps. Temps per conèixer llocs nous; temps per gaudir pels matins d'unes abraçades, per les nits d'unes carentonyes més profundes. Temps per parlar de problemes i solucions, per petonejar en qualsevol part de l'altre cos, per aprendre coses i ensenyar-les als altres, per saber que els nens sempre desitgen jugar amb els seus pares, per a llegir i gaudir-ne fent-ho, temps per perdre'l perquè es té, per a gaudir de la soledat, per estar en companyia..."

Quanta raó. Temps per un mateix. Temps per perdre amb els qui estimes! I sobretot, temps per escriure-ho tot amb un boli de gel de color verd. Com a mi m'agrada! Chapeau!



De pas deixo el bloc de Joc de Lectura, on una colla de viciats a la lectura proposen un joc gairebé setmanal d'acertar petits fragments de llibres. Són uns viciats, i uns màquines. 
Queda palès que no hi ha com tenir temps i ganes per llegir. Visca la cultura i la lectura!

.....


Necessito sortir a córrer !!!!

2 comentaris:

Sam ha dit...

El mes curiós, es que aquest llibre el vam veure al Fnac de Brusel.les!Mentre la Dolo cercava lectura en francés, jo vaig descubrir la secció de literatura española i mira per on, aquest llibre estava allà, en un raconet, però em va cridar l'atenció.........m'el vaig començar a llegir, saltant pagines i el poc que vaig llegir, em va agradar i ja m'el volia endur, però la Dolo no va voler.....tot i així, es va apuntar al seu bloc de notes, amb el seu boli verd, el títol i el autor, i havent tornat, un dia va posar-se a buscar-lo i aqui esta! Ara que ja l'ha acabat, em toca!!!!!!!!!!!!

Dolo ha dit...

Doncs sí, no ens podiem permetre el pes del llibre a la maleta, anavem a tope!
Quan el vam trobar a Barna, doncs chapeau! hehehe Gràcies Sam!