dissabte, 15 d’octubre de 2011

Pensaments. Persones. Emocions. Sentiments. Records. Sons. Veus…


Avui he assistit a un taller de gospel a Mataró, a càrrec de Moisès Sala, Director de Gospel Viu i pioner en aquest món. Ja m’havien avisat. És fantàstic i val molt la pena. I realment, tot plegat m’ha superat. I quanta gent! No serà pas l'últim!
El matí ha començat millor del que podia ser, perquè només d’arribar hem coincidit amb cinc companys més del grup de Sant Pere de Torelló i després n’han arribat dues més del Tastet de Gospel de Taradell.
Des del primer segon de presentació per part d’en Moisès, les emocions m’han sorgit a flor de pell. L’escoltava mentre ens explicava, amb un xic d’humor, l’origen i la història d’aquesta disciplina tant màgica, i la diferència amb els espirituals negres..., tot plegat, fantàstic.
Des de la primera nota que ha tocat amb el piano, els sentiments, els pensaments i els records han fet de les seves, junt amb les emocions que ja m’havien envaït feia estona. De solfeig no hi entenc. De música no en sé. Però m’agrada cantar. I crec que tinc oïda, facilitat per enganxar els ritmes i els tons i les veus, així que m’he deixat anar.... Setanta i picu persones, cadascú amb la seva veu i la seva història, amb un únic fi: aprendre una cançó i viure-la a fons! El que està clar és que comproves que on no arribes tu, arriba el del costat... 

En Guillem, el director dels “tastets”, transmet també aquest estil i defineixen aquesta música com a filosofia de vida, com el passar-ho bé per davant de tot, cantar pels nostres, pels qui estimem, somriure per ells, per fer el bé a aquells que ens envolten. És solidaritat! És estar al costat dels qui ho necessiten. Són cançons d'amor. I certament.... s’encomana!
I si no, que els ho demanin a aquestes nenes .... 


Per uns moments m’he traslladat uns anys enrere, quan amb els grups de joves de la parròquia de Taradell participàvem amb el grup de guitarres i cant d’alguna de les misses joves amb en Climent... era una manera de viure la fe, en el fons, deixant una mica de banda les parets fredes i inhòspites de l’esglèsia...compartint aquells cants, aquelles pregàries, aquells salms, aquelles notes, aquelles veus....
I el gospel no deixa de ser un cant a aquesta fe, a aquell sentiment, a “allò” que tots tenim dins (que potser alguns encara no han descobert) i que compartim amb els qui estimem: l’amor. L’amistat. És un donatiu. I per tant és gratis. No té data de caducitat, malgrat a voltes es faci malbé. En tornem a fabricar. No s'acaba! I poder-ho donar altruistament... ho és tot!
A Taradell, amb els tastets, des del primer dia que quan arribo a casa després de l'assaig, estic eufòrica, contenta, desprenc alegria, vitalitat i encomano somriures i energia. I cony! No puc dormir! Em toquen la una, les dues i les tres de la nit. I encara canto! Curiós tot plegat! Se'm remouen "coses" dins meu. 
Diumenge passat al concert de l’Estany ja vaig experimentar aquest sentiment i avui l’he reviscut. Com ha dit el “profe”, el gospel és una manera de viure, és vida! Afegeixo dos vídeos més d’un parell de cançons que hem après (amb els seus arranjaments, per descomptat) però que m’han tocat realment el cor... Galina de piel! Sense paraules!  

“Holy one!”

 
“He’s blessing me”


“I give you my heart”

6 comentaris:

Roser ha dit...

Hola Dolo!!!!
Moltes gràcies per aquesta fantàstica explicació del que va representar aquest Taller del Moisès Sala i en definitiva, del Gospel en tota la seva essència.
Comparteixo del tot les teves paraules....
Per cert, m'ha fet gràcia allò de que on no arribes tú, arriba el del costat... (hi hauries d'haver afegit: i sinó, el de més enllà!!! jajaja).
Si em dónes la teva adreça de correu electrònic, et passaré una gravació d'una de les cançons que vam fer.
Una forta abraçada Gospel!!!!
Roser

Sílvia ha dit...

Dolo, estic molt contenta de tot el que expliques. Jo ho he viscut, en un altra taller, però ho he viscut i és realment gran. Si tots plegats en deixessim anar, deixessim que sortís tot l'amor que portem dins, sense vergonyes ni tabús ni històries seria tot mooooooooooooolt fàcil i seriem molt més feliços, tots.
Aprofitem que tenim la sort de poder formar part del Tastet de Gospel, i quan en Moisès faci un altra taller i ens vagi bé a les dues, el compartim, les coses compartides sempre són infinitament millors.
Petonets graaaaaaaaaaaaaaans i felicitats!

Clara ha dit...

Hola Dolo!!! La Roser m'ha fet arribar el teu ellaç i m'ha agradat molt llegir el teu comentari sobre el dissabte a Mataró. La veritat és que el que dius ho comparteixo del tot. També per a mi el que sento cantant gospel no ho havia viscut cantant altre tipus de cançons. Molta sort en el Tastet i que siguis feliç. Clara.

Rosa R ha dit...

Caram...que hi puc afagir jo en tot això del sentiment, de la música , de les persones,....ja ho heu dit tot. Quan et penses que no pots més amb rés..que no hi ha un alicient per arrivar enlloc..apareix el Gospel i el seu entorn i se't obre una porta de VIDA, com diu en Moisès.

Dolo ha dit...

Ei xiquetes! moltes gràcies pels comentaris al meu bloc, ja veieu, aquest és el meu raconet on aboco el que sento, i els meus somnis.
Del dissabte en tinc molts bons records però també me n'he endut un bon encostipat, casumlolla! :)
Fins demà a l'assaig amb el Tastet! Una abraçada.

Carme ha dit...

Hola !!!!!!!!!!!no ho podies pas descriure millor,el que has dit,tens raó,el gospel et treu totes les emocions i t'ajuda a veure les coses mes sencilles del que son ,ojala que tothom pogues o volgues viure la experiencia que vivim nosaltres cantan,anant a concerts o anan a assejar els dimecres i podense reunir un grup amb els mateixos sentiments,crec que es una bona terapia per ajudarte a pasar moments dificils,es millor que cualsevol psicoleg amb tots els respectes.Enhorabona per aquest blog que i puguis anar escribin coses tan boniques com aquestes ,fins aviat i com sempre em despedeixo amb un petó i una abraçada.