Al matí ja he sortit a córrer, per continuar matxacant les vambes, i després de fer la volta al revés he decidit que així fa molta pujada!!!! Total, que es veu que no n'he tingut prou i per escampar una mica la boira, després de dinar he "enganyat" la meva mare perquè m'acompanyés fins a Sant Pere de Casserres.
El camí que ens hi porta, surt des del Parador Nacional de Vic-Sau, on hem aparcat el cotxe. Són uns tres quilòmetres i escaig, i hem descobert que fa moltes pujades i baixades, cosa que no ha agradat a la mestressa gran.
El trajecte, malgrat tot, és xulu. Mireu quines vistes!
Així que quan hem arribat xino xano a l'accés al Monestir, hem fet les fotos de rigor i hem girat cua.
Però se m'ha revelat la mestressa i ha volgut tornar caminant per la carretera.
Jo he tornat a tota castanya pel GR, esbufegant a les pujades, corrent als plans i vigilant molt el genoll a les baixades, de manera que he arribat al cotxe en menys de mitja horeta, he enfilat la carretera d'accés al Monestir amb la intenció de recollir ma mare a mig camí i evitar-li un bon tram de pujada i baixada dels últims dos quilòmetres.
Resum: són més de les set de la tarda, estic baldada però m'espera una bona pizza per sopar aquest vespre i en bona companyia!
3 comentaris:
Ei Dolo, aixó d'enganyarme ho fas molt bé, peró he de dir que m'agrada que de tant en tant em portis a passejar, per aquestes montanyes mentres que els genolls aguantin anem fent......
Hehehehe ... ja ho sé això ja, per això et rapto de tant en tant...
"De tal palo tal astilla" o "els testos s'assemblen a les olles". Vaja parella de dos
Dolors
Publica un comentari a l'entrada