diumenge, 16 d’octubre de 2011

Passejada fins a Beget


Dimecres passat, que es veu que els de l’altra banda de l’Ebre ens donen festa, vam aprofitar per sortir a passejar els dos “peques” amb rodes. Vam sortir la Bet i l’Ariel amb el Fiat Uno, i en Sam i jo amb l’Autobianchi. El diumenge passat ja havíem sortit a passejar-lo per Orís, però així el posem apunt pels propers ral·lis de regularitat...


Eren les deu tocades del matí que ompliem els dipòsits a Calldetenes per seguir cap direcció l’Esquirol, Rupit i fer parada tècnica a El Far. 

 
 
 
 

Vam aprofitar per fer quatre fotos, el dia s’ho valia, i vam continuar per la carretera vella cap a La Garrotxa. Trèiem el nas a Olot per passar a visitar el curiós poble enfilat damunt la paret de pedra de Castellfollit de la Roca on vam fer el vermut.


Des d’aquí, una carretera travessant muntanyes, ens va portar cap a Oix i Beget, el nostre destí com a comensals. Can Feliça va ser el restaurant escollit, un menú dominical que per menys de 17€ ens va tenir dues hores llargues asseguts. 

 
 
 
 
 

Això ens va obligar a passejar una mica més per aquest encantador poble (esglèsia, ponts, cases, carrers, tranquil·litat....) per tal de fer baixar la teca abans d’arreplegar el cotxe de nou i desfer el camí cap a casa.

 
El paisatge comença a canviar de color, però més aviat deu ser per la sequera que no pas pel fred que pugui enrogir o emmarronar els arbres al llarg de les comarques veïnes. Així doncs, Camprodon va ser la nova parada, just per passejar-hi una mica pel casc antic i fer la foto típica al Pont Vell que a tots ens fascina.


Ens tocaven les vuit de la tarda quan entravem els vehicles al garatge. Una jornada més i un xic diferent que ens va fer compartir una altra afició d’aquest parell d’homes de la casa.


Ruta aproximada

I avui, 16 d'octubre ... amb mal de coll i les angines tocades, després de la cantada d'ahir i d'algun cop d'aire suposo, i sense deixar de sentir-ne notícies estic enyorada de Nova Zelanda! 
Sí, sí, avui fa un any estavem volant destí a aquest magnífic país! I aquests dies, tant en negatiu pel vessament de cru d'un vaixell davant les costes novazelandeses, com en positiu per l'arribada de l'equip nacional de rugbi, els All Blacks, a la final del mundial d'aquest seu esport... 
Tinc mig cos, i ment, allà! Aix! Quins records!