Som i serem, per sempre, nens...

Estic llegint. Al meu balancí i amb les meves plantes. Per la finestra, un dia trist i ple de boira ens dóna la benvinguda avui, dia de Nadal. No per això no és ple d'alegria, companyonia i tranquil·litat (a part de bons aliments!). Un dinar en família al pis de dalt ho acabarà d'arreglar, i, molt probablement, una tarda farcida de partides de parxís o d'algun Rummy. Llar de foc. I música de fons. 
Sense més preàmbuls, deixo escrit que som i serem, per sempre, nens fins la mort... 

Ara de fons sona "The precios lamb of God"...