Un altre terratrèmol a Christchurh, Nova Zelanda

Recordo a pricipis de setembre del 2010, just un mes abans de visitar el país, Nova Zelanda, que vaig sentir a les noticies a primera hora, també, l'esdeveniment d'un "earthquake". Després el vaig poder seguir gairebé en directe per boca de l'Anna, un catalana que s'hi estava una temporada, erra horrorós. Vaig serguir-lo molt de prop i per sort no hi va haver víctimes.

A finals d'octubre, vaig tenir la gran sort de poder visitar la ciutat, i el cert és que encara feia fredor! Veure cases amb les parets enderrocades, que ho havien donat per la televisió no feia gaires dies; alguns carrers tallats per grans esborancs; d'altres en obres, per intentar restablir el trànsit, sobretot d'autobusos i peatons ... bbbbrrrr !! se'm posa la pell de gallina.

I aquest matí, una altra vegada. A les 7 quan ha sonat el despertador he obert uns ulls com taronges al sentir la desagradable noticia, i aquesta vegada, diuen, amb més de 65 morts. Redéu! Quines esgarrifances! He trobat aquesta foto per la xarxa -al bloc d'en Marc, un xicot de Cardedeu que estarà visquent a Auckland una bona temporada-, n'he buscat més i també he regirat entre les fotografies que vam fer en Sam i jo quan hi vam ser .... no tinc paraules!
[+ info al NZ Herald]

Foto de la Catedral de Christchurch, feta per nosaltres el 30 d'octubre de 2010

La Catedral aquesta matinada ....

Un escenari de teatre

Biblioteca de Taradell, gairebé dos quarts d'una d'un dissabte 12 de febrer de 2011.

Concentrada damunt dels llibres de Nivel D de català, d'exercicis varis, d'exàmens de prova que aniran bé per repassar, i d'un dossier molt gruixut de gramàtica catalana. Tot plegat, un garbuix!

La sessió d'avui ha anat bé, estic concentrada i he avançat lliçó a lliçó per anar repassant sense entrar massa a fons en res concret, ja arribarà aquest etapa si veig que tinc temps. No em penso neguitejar.

El cas és que, en aquestes dues i mitja que fa que estic aquí, he vist néixer i créixer un escenari de teatre. Bé, el decorat més aviat. Crec que aquesta setmana hi ha una de les obres de teatre de la mostra que es fa els mesos de febrer aquí a Taradell, durant la que varis grups de la comarca ( o no) hi participen. 

Quan me n'he adonat, i he aixecat la vista dels llibres, entre mig de les ratllades persianes de la bibiliteca, he observat que al fons, just a la sala gran de Can Costa i Font, anaven apareixent ara una porta, ara una paret, ara unes escales ...  En aquests moments tres o quatre xicots (ho acabo de mirar, són del grup dels veïns de Santa Eugènia) estan posant una taula, unes flors aquí, una cadira allà, ara penjo un quadre, ara poso un barana de fusta .... suposo que deu falta un sofà com a mínim! jejeje  L'obra serà "Això és un desastre". Mmmmmmmmmmmmmmm.... esperem, doncs, que tingueu una bona diada de teatre!

Exàmen de Català D

Sol·licitud d'inscripció a les proves dels certificats de català D des del Departament de Cultura de la Generalitat.

Finalment han obert les inscripcions, i ja estic inscrita. Exàmen el dia 21 de maig. Bbbbbbrrrrrrrrrrr !!!

L'any passat també vaig inscriure'm i finalment no vaig poder fer l'exàmen, a veure si aquesta vegada hi ha sort, m'hi puc presentar i ho aprovo. En cas contrari, tindré mostres de com els fan. Em fa respecte la prova oral, per culpa dels ditxosos "vale", "bueno", entre d'altres, que tot sovint s'escapen malgrat t'esforcis en no convocar-los!

Bé, doncs, mans a l'obra! Colzes en marxa. Dissabtes de biblioteca i vespres d'estudi. Tu pots, Dolo! fiu fiu

Passejant per Taradell

Un diumenge de febrer. El temps acompanya (més del normal per l'època). 

Sortim després de dinar per anar-lo a pair i estirar una estona les cames. Direcció? De moment, nord-est.

Pels carrers del poble, enfilem per la zona de la Barceloneta, fem cap a la Plaça de les Eres i fins el Vapor. Enfilem el camí de la Codina i anem a espetegar just a l'ermita de Sant Quirze. 

"Sant Quirze, però de què?" ens demanem; no ho recordo. I, curiosament, he de reconèixer que no és que no ho recordés, sinó que no ho sabia. Sant Quirze de Subiradells, d'estil romànic.

Un glop d'aigua. I, ara, cap on ?

Doncs per aquí! Sortim de l'urbanització La Roca pel c/ Sta. Julita i, atravessant el polígon d'El Vivet (amb els petitons xais del Mas Casablanca que ens saludaren), fem cap al pont nou de Taradell, amb l'esglèsia Parroquial de Sant Genís al fons. 

A l'alçada de Can Benguerel ens desviem i anem, passant per Marenga, a buscar un tros del PR antic que, atravessant la carretera de Montrodon, ens deixarà anar a buscar un caminot que ens apropi al Camp de Golf, per on passar el nou PR C-42, i cap a casa.

 

El Montseny emblanquinat

Tot plegat, un parell de llargues hores, bona caloreta i, sense faltar, alguna pilota de golf cap al cistell. I per descomptat, unes quantes fotos per il·lustrar la ruta pel poble.

Polseres vermelles. Intesament vius

 

Quan vaig veure anunciar aquesta sèrie, no sé, vaig pensar que em faria gràcia veure-la per l’entorn “sensible” en el que es presentava: una colla de nois i noies malalts dins d’un hospital infantil. Un tema prou sensible com per arrencar més d’una llàgrima i, alhora, més d’una rialla. No és una sèrie sensiblera en sentit negatiu, sinó que la tendresa, la vida i el sentit de l’humor presents en cada situació la fa especial.

Vaig veure el primer episodi, i, efectivament, així va ser: vaig riure i vaig plorar.

Tenia ganes de que arribés el proper episodi, el proper dilluns, però no el vaig veure.

El segon me’l vaig perdre. I he hagut de mirar-lo per internet per no perdre’m el fil de les historietes d’aquest “grup” de nois i noies malalts que han de conviure cadascú amb els seus problemes físics en un hospital, però tots amb unes ganes de viure i de superació altament contagioses.

Pors. Mals. Sensacions. Sentiments. Pensaments. Una veu en off, un dels protagonistes que està en coma és qui t’acaba posant la pell de gallina. Sent i pensa en silenci.

Músiques, lletres i cançons de grups catalans acaben d’ajudar a posar la sensibilitat a flor de pell i ens fa negar els ulls.

M’agrada!

Ermita de Sant Sebastià pel PR C-41 de Gurb

Aquest matí, amb ma germana, ens hem anat a perdre pels camins rurals de la zona esportiva de Vic i Gurb. La intenció, l'objectiu, era pujar a dalt el Pla de Sant Sebastià, dominat per l'ermita amb el mateix nom, a 770 metres d'alçada, i que va ser un lloc important per la història catalana entre Felip Vè i els vigatans.

L'aproximació ha anat bé, hem seguit bona part d'un dels recorreguts de btt que surt de l'Alberg de Joventut de Vic (on hem aparcat) i amb menys d'una hora ens hem vist als peus de l'ermita. 

Ens tocava pujar el fort pendent que es dibuixa pel caminoi que hi mena. Amunt! De nou el fang ens ha fet relliscar alguna estona i perdre pistonada. Fet i fotut, hem arribat a dalt al cap de vint minuts, després de perdre el sender una o dues vegades.

Donar un cop d'ull a una mica d'història del nostre país sempre va bé. Llegiu, llegiu.

 

Un cop a dalt, fotos de rigor, una mica d'esmorzar, gaudir del silenci i de les vistes cap a la plana i el Montseny enfarinat, i sant tornem-hi. En lloc de desfer el camí (segurament el més correcte i fàcil jejeje), hem (he) decidit baixar pel sender de petit recorregut PR C-41 que ha de travessar l'eix per un lloc o altre i aproximar-nos a la zona de les masies de Gurb i Sant Joan del Galí, que ens retornarien al punt inicial. 

amb esquís o sense, Beti ?

 

Després de seguir una pista forestal que ens ha anat fent baixar del pla, però alhora allunyar de l'objectiu final, hem en una zona prou obaga per saludar de nou la neu acumulada, i hem aparegut just damunt l'antiga carretera de Prats, a l'alçada de les benzineres de Gurb. Perfecte! 

A partir d'aquí, en lloc de seguir el petit recorregut (que és on s'enfila cap a Sant Julià Sassorba direcció la Creu de Gurb i que jo intencionadament volia evitar de nou !!!!), hem seguit un quilòmetre i mig per aquesta carretera fins arribar just a l'alçada de Sant Joan de Galí on, per una passarel·la metàl·lica hem recuperat el trajecte del PR C-41. 

 

Després d'uns quants trencalls, hem tornat direcció el punt d'inici.

Al final, tres hores i quart donant tombs, pujant i baixant per aquestes magnífiques contrades de la nostra plana.

PR C-41 Sender de Gurb fins dalt La Creu - ENFANGAT!

 

Aquest matí m'he animat a anar a provar de pujar a la Creu de Gurb pel pas del sender de Gurb, el PR C-41 que ja fa dies m'estava mirant. El tinc al cap fa temps, i n'he fet bona part del recorregut, a trossets, avui l'enganxo per aquí, demà l'enganxo per allà quan surto a córrer. El cas és que mai l'he fet sencer. 

La Creu de Gurb, al fons, des de l'esglesia de Sant Andreu de Gurb

Així que, decidida, m'he dit, faré el primer tram, he deixat el cotxe a l'esglèsia de Sant Andreu de Gurb i he pujat fins a la Creu de Gurb (encara hi ha l'estrella de les festes de Nadal)... i un altre dia, amb temps (són unes 4 horetes) fer-lo sencer o potser abans el faré al revés, des de la part de Sant Sebastià i arribant a Sant Julià Sassorba, d'aquesta manera el coneixeré gairebé tot.

 

On s'agafa el camí que ens porta fins a St. Roc

St. Roc, amb menys de deu minuts hi arribes.

Ahir dilluns ens vam aixecar amb la comarca enfarinada. Ho sabieu, oi? Doncs bé, sembla ser que una servidora, tot i haver fet fotos de l'emblanquinada, aquest matí no hi ha pensat que una bona part del sender aquest passar per la zona nord de les muntanyotes de Gurb. De manera que ... estava tot molt enfangat i en algun raconet m'he trobat encara neu.

Fang. Neu. Glaç. Aigua ... elements constants en els primers quilòmetres fins al Coll de la Creu de Gurb

Coll de la Creu de Gurb. Aquí, el PR segueix en direcció nord i deixa aquest corriol que puja a la Creu.

 

De fang, n'hi havia tant, que la pujada (una passa endavant, tres enrere, esgarrapant-me i agafant-me a totes les branques hagudes i per haver!) m'ha entrentingut més de 20' del ritme normal d'arribar al Coll de la Creu de Gurb, on he decidit que pujava a La Creu. Bé, el resultat de l'excursió és aquest: dues hores i quart, i acabant pujant per un costat i baixant per l'altre per evitar el fang! Mireu quines imatges!

Pujada per la part soleia per on he decidit tornar. Tela el desnivell! Si no, demaneu-li a l'Elisa jejeje

 

Testimoni del fang, amb la sola impregnada, que pesava un pilot