Passejant per Taradell

Un diumenge de febrer. El temps acompanya (més del normal per l'època). 

Sortim després de dinar per anar-lo a pair i estirar una estona les cames. Direcció? De moment, nord-est.

Pels carrers del poble, enfilem per la zona de la Barceloneta, fem cap a la Plaça de les Eres i fins el Vapor. Enfilem el camí de la Codina i anem a espetegar just a l'ermita de Sant Quirze. 

"Sant Quirze, però de què?" ens demanem; no ho recordo. I, curiosament, he de reconèixer que no és que no ho recordés, sinó que no ho sabia. Sant Quirze de Subiradells, d'estil romànic.

Un glop d'aigua. I, ara, cap on ?

Doncs per aquí! Sortim de l'urbanització La Roca pel c/ Sta. Julita i, atravessant el polígon d'El Vivet (amb els petitons xais del Mas Casablanca que ens saludaren), fem cap al pont nou de Taradell, amb l'esglèsia Parroquial de Sant Genís al fons. 

A l'alçada de Can Benguerel ens desviem i anem, passant per Marenga, a buscar un tros del PR antic que, atravessant la carretera de Montrodon, ens deixarà anar a buscar un caminot que ens apropi al Camp de Golf, per on passar el nou PR C-42, i cap a casa.

 

El Montseny emblanquinat

Tot plegat, un parell de llargues hores, bona caloreta i, sense faltar, alguna pilota de golf cap al cistell. I per descomptat, unes quantes fotos per il·lustrar la ruta pel poble.